delta de l'ebre

Hivern al Delta

2011-12-29T12:37:00.000-08:00

Aquestos colors del Delta obliguen a fer una parada i observar atentament el que estas veient amb aquells ulls, aquestos colors a la primavera amb l'aigua dins l'arrossar, l'extensa verdor de l'arrossar a l'estiu, els miratges del Fangar, arbres verds i un Delta que torna a tenir vida desprès d'un hivern fred i solitari. Però el Delta és fa del tot diferent a cada època de l'any, l'hivern ens mostra postes de sol com la que reflecteix la imatge, foto que vaig realitzar el 28 de desembre, tot i que possiblement no és una foto per guardonar a alguns concurs de paisatgística, però de ben segur, és una mostra dels colors que ens mostra aquesta posta tant espectacular, l'hivern al Delta de l'Ebre.

Bon Nadal i pròsper any 2012

2011-12-24T06:23:00.000-08:00

Desitjar-vos bones festes i una bona entrada d'any 2012. Esperem que sigui l'any on molta gent que esta atravessant una situació dificil pugui començar a veure la llum, una llum d'esperança i començament d'un nou i millor cicle. Bon Nadal i feliç any 2012.

Eliminació del rostoll

2011-12-14T14:14:00.000-08:00

Aquestos dies, i més habitualment al marge dret del Delta, s'esta eliminant el rostoll sobrant del cultiu de l'arròs, aquest mètode d'eliminació permet al pagès rebre per part de la CEE una subvenció, per tant, es prohibeixen mètodes antics com la de cremar el rostoll un cop segat, i la de secar el camp desprès de la sega, cosa que si és deixa el camp negat amb aigua és cre una llacuna temporal i d'aquesta forma afavoreix l'hivernada de moltes aus al Delta.

El ratpenat i la plaga del barrinador de l'arròs

2011-11-02T04:58:00.000-07:00

La recerca de mètodes naturals per controlar la plaga del barrinador de l’arròs és el principal objectiu del grup d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers, qui des de 2007 estan desenvolupant un assaig amb ratpenats al Delta per demostrar l’eficàcia de l’espècie per tal de reduir la plaga i els tractaments d’aquesta. Actualment més de 200 refugis, amb una mitjana de 40 exemplars d’aquesta espècie, estan repartits pel Delta de l’Ebre. Segons el biòleg del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers i responsable de l’estudi, Carles Flaquer, els resultats obtinguts demostren l’eficàcia del projecte: «Mitjançant l’anàlisi d’excrements i l’estudi de l’activitat de caça dels ratpenats s’ha pogut veure que es desplacen fins als arrossars a menjar la papallona, i en mengen fins i tot en els pics baixos d’activitat d’aquesta», explica el biòleg.

Aquest fet evidencia que els ratpenats són un potencial controladors de la plaga. En concret, es calcula que cada ratpenat menja unes 2.000 papallones de la plaga a l’any i per tant cada refugi ocupat representa un potencial de reducció de la plaga de 80.000 individus a l’any.

En aquest sentit, la recuperació de la població de ratpenats al territori és una de les prioritats. Segons Carles Flaquer, «hem d’explicar molt bé als agricultors que no es tracta de cap reintroducció sinó de recuperar les poblacions. En un lloc com el Delta on de menjar per ratpenats no en falta, col·locant caixes refugi podem anar recuperant, amb relativament pocs anys, les poblacions de l’espècie». Actualment a l’Illa de Buda n’hi ha uns 5.000 ratpenats refugiats en caixes.

Un mètode econòmic

Una altra de les avantatges de la utilització de ratpenats com a depredadors naturals de la plaga és l’estalvi en el tractament de la plaga que suposa per als agricultors. Segons els càlculs aproximats realitzats, si suposem que trancar una hectàrea d’arrosar costa al pagès 35 euros en pesticides i els ratpenats eviten el tractament, en tot el delta hi hauria un estalvi d’uns 700.000 euros. «D’ara en endavant ens toca demostrar que aquest fet es pot donar», el responsable de la investigació.

Els resultats obtinguts fins ara fan pensar als investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers en la possibilitat d’aplicar el mètode en altres cultius. «S’ha de mirar bé en oliveres i vinyes. El que queda clar és que els ratpenats estan fent un servei de control de plagues gratuït que, de no fer-se implicaria un gran problema per l’increment exponencial d’insectes», reconeix Flaquer.

Els resultats obtinguts han fet que aquest estiu l’assaig fos premiat com el millor projecte d’investifació en el marc del XII Simposi Europeu sobre Recerca en Ratpenats. El reconeixement ha suposat un impuls per continuar en la recerca de mètodes naturals de control de la principal plaga de l’arròs.

Font: www.diariadetarragona.com

Programa activitats Parc Natural del Delta de l'Ebre 2011

2011-07-08T06:10:00.000-07:00

Els mesos de juliol,agost i setembre, i dintre del marc de la Carta Europea de turisme sostenible promoguda per la federació Europarc, el parc natural del Delta de l'Ebre ofereix un programa amb diferents activitats i guiatge gratuït dirigit tant a visitants com a població local. Per tal d'assistir a qualsevol de les diferents activitats es necessari trucar per a reservar places al punt d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l'Ecomuseu de Deltebre 977 48 96 79. Per a veure els dies que es realitzen les visites com zones del Parc podeu ampliar la imatge que hi ha a la part superior.

Un bloc interessant de les paelles al Delta de l'Ebre

2011-06-08T12:53:00.001-07:00

Recentment, un amic i amant de la gastronomia del Delta de l'Ebre ha decidit crear un bloc sobre les paelles que és cuinen als restaurants del Delta de l'Ebre. La seva intenció no és ni molt menys la de ser una guia gastronòmica ni tampoc la d'arribar a proposar l'excelència de cap restaurant ni cuiner en concret, la seva intenció és la de trobar un ideal de paella en aquest mon tant complex, tant a l'hora de cuinar-la com els productes que l'envolten i que finalment li dona un punt diferent.Clickeu al títol que hi ha a la part superior i podreu accedir al bloc.

www.arrosebre.blogspot.com

Nou itinerari pels Ullals de Baltassar

2011-05-02T12:40:00.000-07:00

Des de mitjans del mes d’abril passat els visitants que s’acostin al Parc Natural del Delta de l’Ebre podran visitar els Ullals de Baltasar, un espai que s’ha condicionat i restaurat ambientalment i s’hi ha creat un itinerari interpretatiu.

Els treballs formen part d’un projecte de restauració iniciat l’any 2009 que tenia com a objectiu ordenar l’ús públic de l’espai i netejar l’indret d’elements antròpics i d’espècies vegetals no pròpies dels Ullals. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Pere Mata.

Durant tot aquest procés de condicionament, la brigada del Parc Natural del Delta de l’Ebre del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i la formada per usuaris de la Fundació Pere Mata també van retirar 2 vehicles, 31 m3 de residus de la construcció i 504 arbres corresponents a espècies al·lòctones. A la zona es van replantar 206 arbres corresponents a vegetació pròpia de l’espai.

També s’ha creat un itinerari interpretatiu delimitant la finca amb una tanca perimetral de fusta i s’ha adaptat un primer tram de l’itinerari d’uns 500 metres per a persones amb mobilitat reduïda, fent accessibles 5 ullals. Finalment, s’hi ha instal·lat una rampa de fusta elevada per observar panoràmicament l’ullal de la Figuera.

La pesca de la "paupa", atractiu turístic

2011-04-27T02:32:00.000-07:00

Aquesta setmana s'ha publicat al diari de tarragona l'activitat turistica de la paupa, recenment inaugurada a la Ràpita com a activitat turística, per això he volgut publicar-ho al bloc, a continuació he copiat el text realitzat per M. Millan.

Mariano Saragossa Comes, conegut per tothom a la Ràpita com Mayan, va aprendre la pesca «a paupa» dels seus avantpassats. De fet, es tracta d’una art que pràcticament ja només coneixen i desenvolupen els membres de la seva família (coneguda al seu torn com Los tranquilos), diferents cosins que es neguen a què aquest saber tradicional es perdi. Com el seu nom indica, la pesca de la «paupa» consisteix a anar palpant el fons de la badia per localitzar els peixos després d’haver tirat una xarxa en forma de mitja lluna. Les orades, els llobarros i les llisses, els peixos més comuns a la zona, s’amaguen sota la sorra i s’han de saber trobar, per agafar-los posteriorment amb la mà ràpidament.

Així, el més important per a practicar aquest tipus de pesca artesanal són l’agudesa visual i les mans, segons expliquen els experts. En tractar-se de zones de molt poca fondària, a les proximitats de la Punta de la Banya, el més adient és accedir-hi amb barques de perxar, utilitzades també a les llacunes del Delta.

Mayan ha passat aquest saber al seu fill i amb la família ha muntat una empresa turística, Turimar, dedicada tant a la pesca-turisme com al lloguer de petites embarcacions per navegar per la badia. «Es tracta de donar a conèixer una activitat tradicional, molt pròpia de la zona i que resulta molt curiosa per als visitants», explica la seva dona Montse. Els turistes surten des del moll de la Ràpita en diferents embarcacions de lloguer i travessen la badia dels Alfacs fins arribar prop de la punta de la Banya, on tindrà lloc la demostració. «Tothom qui s’animi pot provar de capturar els peixos i, si volen, els portem a un restaurant perquè se’ls puguin menjar poc després», comenten els responsables de Turimar. La Setmana Santa és el punt de partida per a la pràctica d’aquesta proposta de pesca-turisme, tot i que aquest any el temps no hagi acompanyat. «A l’estiu arriba el gruix de la gent, molts aconsellats pels que ja ho han provat», comenta Montse. L’activitat forma part de les propostes de l’Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita-Delta de l’Ebre, que ven el municipi com a destinació de turisme actiu. Actualment s’ofereixen prop d’una setantena d’activitats, des de rutes per les muscleres a classes de kitesurf, passant per l’observació d’ocells o el caiac per la badia.

Font: Diari Tarragona
M.Millan

Gràcies a tots

2011-04-16T16:26:00.000-07:00

Volem donar les gràcies a tota la gent que va participar ahir a la 5a Caminada en Lluna Plena pel Delta de l'Ebre.

La nit va ser perfecta: molta participació (650 persones), comportament exemplar de la gent, lluna plena (gairebé), cel sense núvols (gairebé), temperatura agradable, bous controlats (donem gràcies a la ramaderia Margalef i als pastors), cruïlles i desviaments controlats (donem les gràcies a protecció civil i policia local d'Amposta), cap assistència dels membres de Creu Roja que ens van acompanyar amb l'ambulància (també agraïm la seva presència), horaris reduïts respecte a les nostres previsions, etc. etc.

La veritat és que al mes de gener, quan varem començar a plantejar l'edició d'enguany de la Caminada, les nostres previsions eren molt més modestes que les que finament es van assolir ahir a la nit. Hem de reconèixer que en algun moment ens varem veure "desbordats" però sortosament tot va solucionar-se, durant els mesos previs a l'apertura de les inscripcions, durant el període d’inscripcions, abans de donar la sortida d'ahir i ... durant la sortida. Un punt “negatiu” ha estat haver de dir “no” al centenar llarg de persones que, un cop tancades les inscripcions, ens demanaven d’inscriure’s, però per temes organitzatius i logístics no podíem admetre més gent. Tot i això segur que hi ha moltes coses que podem millorar, i us agrairem molt que ens les feu saber.

Només podem agrair a tothom: participants, col·laboradors i patrocinadors, esperant que l'any vinent puguem fer-ho millor.

Gràcies.

Organització caminada i consells

2011-04-14T04:11:00.000-07:00

Per al bon funcionament de la caminada demanem que nomès assiteixin els inscrits, ja que la caminada esta organitzada amb els voluntaris, vehicles i serveis contractats nomès per a les persones que estant inscrites als llistats, i que seguidament hauran de confirmar l'assitencia a les taules que estaran preparades al lloc de sortida, per tant, no ens fem responsables de les persones que no estant inscrites amb antelació si hi ha el cas. Aconsellem venir abans de l'hora prevista de sortida per tal d'agilitzar la confirmació d'assitencia i recollida d'avituallament. Tots els que esteu inscrits estant anotats a la web www.lessetpiques.cat , gràcies.

5ª caminada el lluna plena, 617 gràcies.

2011-04-11T13:37:00.000-07:00

Finalment ja hem arribat al nombre exacte de persones inscrites a la 5ª caminada en lluna plena pel Delta de l'Ebre, aquest any hem superat de llarg la participació de l'any passat, 617 persones inscrites, per tant 617 gràcies per part de l'organització i els membres de l'associació les set piques, una manera perfecta per agraïr l'esforç que comporta organitzar un esdeveniment en tanta gent inscrita.

Us aconsellem arribar al lloc de sortida el mes aviat pugueu, ja que per tal d'agilitzar el tema de l'avituallament i rebre si és el cas el detall de l'organització obrirem les taules per confirmar l'asistencia a partir de les 19,30h.

Les taules estaran situades a l'àrea de pic-nic situada darrera mateix del restaurant l'Estany (Casa de Fusta), seguidament haureu de donar el tickets d'inscripció amb els vostres nom i cognoms per tal de rebre l'avitualllament i el regal si é el cas.

Abans de la sortida es comentaran algunes normes per al bon funcionament de la caminada, seguidament, i amb membres de l'organització al capdavant començara la 5ª caminada que esperem sigue també un èxit de funcionament, i per demanar, esperem que el temps ens permeti gaudir de la lluna plena.

Aconsellem portar frontals o llanternes i per si fa falta (esperem que no), repelent de mosquits. Un cop acabada la caminada esperem la vostra col·laboració penjant les vostres fotos al grup del facebook.

Gràcies a tots

Membres de l'organització
Associació cultural les set piques
Grup facebook: 5ª caminada en lluna plena pel DElta de l'Ebre
www.lessetpiques.cat

Itinerari de la 5 ª caminada en lluna plena

2011-03-28T12:13:00.000-07:00

Cada dia estem més prop de la 5ª caminada en lluna plena al Delta de l'Ebre, el proper 15 d'abril a les 21 hores es realitzarà per 5 any consecutiu aquesta caminada que aquest any pot superar en nombre de participants la de l'any anterior.

Per tal d'anar informant de qualsevol tema referent a la caminada de tant en tant vaig ficant algun tema que segur serà interesant per algú que esta pensant en assistir o be ja esta inscrit. En aquest cas he volgut ficar l'imatge del recorregut que es realitzarà per la llacuna de l'Encanyissada.

Sortida nocturna de pont a pont (II)

2011-03-23T13:31:00.001-07:00

Sortida nocturna en bicicleta de pont a pont

2011-03-20T09:52:00.000-07:00

El dissabte 19 de març es va realitzar una sortida nocturna en bicicleta, coincidint amb la lluna plena el Parc Natural va organitzar la sortida anomenada de pont a pont, sortint des d'Amposta a les 20 hores del dissabte i recorrent el nou camí de sirga, vorejant el riu i passant per Balada, Sant Jaume d'Enveja i el nou pont "lo passador".

A mig recorregut ens esperaven unes baldanes, Xavi Porres i "Sapiñeta", membres de la brigada del Parc, ja tenien preparat el menjar, un mica de pa amb les típiques baldanes, us faig saber que no en va quedar ni una, la cocció perfecta.

Un cop vam fer un mosset a Jesus i Maria, vam seguir l'itinerari vorejant el riu, aquesta vegada per la part esquerra i en direcció Amposta, el punt de sortida. A l'altura del pont de la nacional-340 ja ens esperava la policia local de l'Aldea, que seguidament i facilitant-nos la incorparació a la carretera arribariem travessant el pont penjant d'Amposta per finalitzr el fí del trajecte.

Tal com heu pogut veure hi han imatges que no acaben de sortit del tot perfectes, ja que els reflectants, frontals i a mes imatges en moviment a la nit no deixar de ser complicat, una llàstima, esperem l'any vinent poder millorar-ho.

Gràcies a tots el participants vam passar un dissabte nit del tot diferent, esperem l'any vinent tornar-ho a repetir. ¡¡ Anims !!.

5ª caminada en lluna plena pel Delta de l'Ebre

2011-02-28T10:48:00.000-08:00

A la part dreta del bloc ja podeu veure el cartell de la 5ª caminada, esperem feu la máxima difusió.
Mes info a www.lessetpiques.blogspot.com
Grup facebook 5ª caminada en lluna plena al Delta de l'ebre

Dia de la Caminada: divendres 15 d'abril de 2011
Sortida i arribada: La Casa de Fusta
Hora sortida: 21 h.
Hora prevista d'arribada: 1.30 h.
Preu inscripció: 2,5 € (per persona)
Avituallament
Regal per als 150 primers inscrits

Itinerari:

La Casa de Fusta, carril bici de l'Encanyissada, mirador del Carreté, mirador de Patrau, la Pantena, camí del Mig, Poble Nou del Delta, mirador del Través, la Casa de Fusta.
Distància: 14 Km.

Inscripcions:

Període d'inscripcions: de l'1/3/2011 al 10/4/2011
Els menors de 10 anys no pagaran la inscripció.
El dia de la Caminada no es faran inscripcions.

Les inscripcions les podeu fer a partir de l'1/2 de març als establiments següents;

Amposta:

Tecnosport (c/ Barcelona, 69)
L'Amiguet bar (av. Sant Jaume, 28)
Turisport - Deltaventur (av. Catalunya, 41)

La Ràpita:

Jalisco Cantina Mexicana (c/ Ordre de Malta, 83)
Lo Barranc (c/ Sant Isidre )

Benicarló:
Evasión Sports (c/ Escuelas, 41)
Aquest any també hem ficat un punt d'inscripció a Benicarló gràcies a la col·laboració de la tenda Evasion sports, d'aquesta forma donarem facilitats per a la gent de la comarca del baix maestrat per tal d'inscriure's.

Anellament de flamencs

2011-02-25T04:30:00.000-08:00

El proper dijous 3 de març, TV3 estrena el nou programa “Veterinaris” (després del Telenotícies Vespre) i, en aquest primer episodi, emetran l’anellament de flamencs 2010. Si voleu fer el primer tastet, aqui deixo 9 minuts de l'anellament.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Cens ocells hivernants 2010

2011-02-24T10:13:00.000-08:00

Hi ha podem accedir a les dades de l'ultim cens hivernant d'aquest hivern, per als amants a l'ornitologia no deixent de ser dades de molt interès. Tambés és una bona eina per saber dades curioses, com les poblacions que tenim actualment al Delta de flamencs, casi 17.000 exemplars, o el bitó, un au que esta en perill d'extinció i que aquest hivern s'han identificat 5 exemplars al Delta. Totes aquestes dades les trobareu si clikeu al títol que hi ha a sobre, cens ocells hivernants.

16ena Festa de la Carxofa

2011-02-14T11:41:00.000-08:00

DIA: Diumenge 27 de febrer

LLOC: Pavelló Firal

HORA: A partir de les 11.00 h

El diumenge 27 de febrer tindrà lloc al pavelló Firal d’Amposta la 16ena Festa de la Carxofa. Aquesta serà el plat fort d’una promoció Gastronòmica que tindrà lloc durant tot el mes de març que començarà amb les 8enes Jornades Gastronòmiques de la Carxofa on diferents restaurants ofereixen menús amb carxofa.

Programa del dia 27 de febrer:

Al Pavelló Firal.
A partir de les 11.00 h.

Mercadet de productes típics. .

Ballada de jotes a càrrec del grup “PARACOTA”, acompanyats de “Guardet lo cantador” i la seva rondalla.

Passejada en carruatge a l’espai exterior del pavelló. Hípica de la Cruz

Animació a càrrec de “Muniatto Xou”.

A partir de les 13.00 h.

Degustació dels diferents plats cuinats amb carxofa i elaborats pels restaurants: L’Antic, Gatsby, Petit Cafè, Mexic, Moré, Bistro Montsianell, els Ullals, Hotel Ciutat d’Amposta, Blanc de Blancs, La Sidreria, l’Alberg, Entre pa i pa, La Portella i Pastisseria Pous amb el postre.

Els tiquets, que estaran a la venda el mateix dia al Pavelló Firal, tenen un preu de 10€. Cada tiquet està dividit en 8 tastos (8 colors diferents).

5ª Caminada en lluna plena pel Delta de l'Ebre

2011-02-10T14:59:00.000-08:00

Un any més tornem a organitzar aquesta caminada al Delta de l'Ebre, actualment estem treballant amb l'assosiació cultural les set piques, de la qual soc membre, per tal d'organitzar la 5ª edició d'aquesta caminada popular. Aquest 2011 hem millorat el recorregut, ja que la sortida i l'arribada és al mateix lloc, a la Casa de Fusta, amb uns 12 Km de recorregut. També hi ha una novetat important, hi ha inscripció prèvia amb 2,5€ per persona, properament sabrem amb més concreciò els punts d'inscripiciò,d'aquesta manera i amb temps d'antelació tots els que vulgueu participar podreu anar a fer efectiu el pagament i fer la inscripció corresponent, la inscripció donarà dret a l'avitualllament, situat a mig camí del recorregut i que els primers 150 inscrits tindran un obsequi de l'organització. Els punts d'inscripció estaran situats a 5 o 6 llocs d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita, tot i això encara estem concretant els llocs exactes per fer aquesta inscripció. Esperem que com l'any passat, aquest 2011 sigui un èxit de participació. Tant aviat pugessim saber els llocs d'inscripció ho farem saber via bloc i grup del facebook de la caminada en lluna plena. També hi hauran cartells per llocs de algunes poblacions del Delta. !! Fins aviat ¡¡.

Lo nostre arròs

2011-02-08T11:36:00.001-08:00

Avui he volgut dedicar el tema del bloc a l’arròs que comercialitza una empresa familiar d’Amposta, una família dedicada des de fa molt anys al cultiu de l’arròs i que fa poc van decidir començar un nou projecte per tal de donar a conèixer el producte que ells mateixos elaboren i que finalment, van decidir fer un nou pas per tal de poder envasar-lo i comercialitzar-lo amb el nom de “lo nostre arròs”. Finalment i desprès d’un llarg procés van començar a veure llum a l’iniciativa, la construcció d’un molí situat a la partida Panissos d’Amposta i que conseqüentment els donaria pas a poder elaborar l’arròs una vegada segat dels camps de la seva mateixa propietat.

Els productes que decidien comercialitzar son varietats conegudes al Delta de l’Ebre, la varietat Bomba, de grà rodó i que és considerat pels experts d’una qualitat extraordinaria gràcies a la seva composició química, amb una proporció perfecta d’amilosa i amilopectina. És el més preuat i indicat per a plats típics de la cuina mediterrània com la paella.

La varietat marisma, destaca per ser un arròs suau i tendre, conté més midó que l’arròs llarg. És el més utilitzat a Europa. És el més indicat per fer arròs caldós i arròs amb llet.

I finalment la varietat Carnaroli, és una de les varietats `més famoses que es conreen a Itàlia. De grà gruixut i blanc posseeix un òptim equilibri entre bona capacitat d’absorció i pèrdua relativament baixa de midó durant la cocció, li confereix la textura típica de cremositat ja que té més contingut d’amilosa. És considerat un arròs excel•lent per a la preparació d’arròs caldós i risottos.

Per poder rebre aquest producte a domicili visiteu el nou bloc de l'agrobotiga (clickeu aqui).

Sortida en bicicleta Amposta- Ullals de Baltassar

2011-02-01T08:37:00.000-08:00

Per commemorar el Dia Mundial de les Zones Humides, el Parc Natural del Delta de l’Ebre organitza una sortida en bicicleta des d’Amposta fins als ullals de Baltasar. Itinerari d'anada i tornada.

El delta de l’Ebre va ser inclòs l’any 1992 en el Conveni RAMSAR, tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides Esta diada té com a objectiu sensibilitzar les poblacions locals i divulgar-hi l’alt valor cultural i natural de les zones humides, els espais més productius i rics de la Terra i, a la vegada, els més fràgils i amenaçats.

Activitat: Sortida en bicicleta. Amposta- Ullals de Baltasar- Amposta

Dia: 6 de febrer.

Hora: 9h.

Lloc: Trobada a l’oficina de turisme d’Amposta

Previsió de finalització: 13h.

Inscripció i informació: Tel. 977 482 181 / 977 489 679

D’altra banda, SEO/BirdLife us proposa el joc “Juga i descobrix les aus”. L’activitat se realitzarà durant el dissabte 5 i el diumenge 6, de 10 a 17 hores, mitjançant un joc que consistix a anotar les aus identificades en un itinerari de tres punts de guaita: el mirador del Pont de Través (entre el Poble Nou i la Casa de Fusta), les antigues salines de Sant Antoni (abans del Trabucador, on s’habilita una tanca i un rafal) i la Reserva Natural de Riet Vell (a 1 km de la Urbanització Eucaliptus). Més informació (Ignasi Ripoll, Tel. 616 290 246)

Foto: blog.avui

Els Alfacs, somnis d'un Port

2011-01-30T14:05:00.001-08:00

El vapor Anita

2011-01-25T10:13:00.000-08:00

Una de les èpoques passades del Delta no es recorden sense haver passat pel Vaporet Anita, un emblemàtic vaixell que feia el trajecte de passatgers i mercaderies entre Tortosa, Amposta i la Cava, però l’Anita també va ser famós pels viatges lúdics al far de l’Illa de Buda. “Cada any, els Dilluns de pascua, la Filharmónica d’Amposta anava al far i el vapor ens venia a buscar, tocant, des del riu fins a casa. I a la tarda, de tornada, el mateix”.

“L’Anita va parar per falta d’aigua” diu, convençut , Joan Albacar. “A l’hivern no hi havia problema però a l’estiu el vapor parava a la sucrera de Campredó, ja prop de Tortosa. Allà els passatgers seguien el seu trajecte amb autocar i les mercaderies amb un camió”. De fet, els problemes estacionals de calat que presentava el riu Ebre van fer que l’Anita deixés el servei durant la canícula de l’any 28. Primer el vaporet es va deixar amarrat al pas de barca de Sant Jaume. Una nit de temporal es va deslligar i ja se n’anava a mar quan el van recuperar a l’alçada de la finca de Reales.

Buscant més protecció el van traslladar “al riu petit”, entre la riba i la illeta de les canyes. Van passar gairebé deu anys fins que la gran riuada de 1937 va afonar l’Anita.

La tardor de 1956, José Hierro Pallarés feia poc que havia tornat de la Marina i li van demanar si podia bussejar per localitzar l’Anita. “Vaig baixar i vaig recórrer tot el vaixell, de cap a cap. Estava bastant sencer i totalment ple de fang. El vaporet estava incrustat al fons del riu”. En tornar a la superfície, el seu veredicte va ser que el vaixell no es podria treure. Els Albacar se l’havien Venus com a ferralla a un Valencià conegut con el Ternales, que recuperava ferro del riu. José Manuel Hierro descriu l’operació de rescat com un fracàs: “ Ho van intentar durant unes tres setmanes. Estiraven amb una sínia que feien girar animals i un sistema de politges que no va servir per a res. El vaixell s’enfonsava cada cop més” . En una fotografia feta pel senyor Juanito encara si veu surar la xemeneia. Ni la dinamita va poder arrencar el vaporet del riu on continua afonat, a l’extrem est de l’illa de Gràcia. L’Ebre va salvar l’Anita de morir com a ferro vel i el va convertir com a material de llegenda.

Foto: modelismonaval.com

Noves entrades per a lloguer de bicicletes

2011-01-19T11:05:00.000-08:00

Avui he volgut incloure dades referents a les empreses de lloguer de bicicletes al Delta. Tot això ho podeu observar a continuació de l'informació que hi ha sobre les rutes que podeu fer al Delta, per cert, us adelanto que properament sortirà l'itinerari número 7 i 8, tant pronte ho tingui a les meves mans ho incloure per a donar més informació.

El lloguer de bicicletes ho he separat per municipis o zones del Delta, d'aquesta forma i depenent de l'itinerari que vulgueu fer us vindrà millor llogar-les a un lloc o un altre.

El topònim la Cava (I)

2011-01-13T12:43:00.001-08:00

Fa temps vaig publicar al bloc un estudi sobre l’origen del topònim la Cava, població del Delta, però des de fa un parell de dies, xafardejant per retalls que vaig guardant de tant en tant, vaig trobar una publicació de l’informatiu del museu del Montsià i que he volgut penjar al bloc per la seva curiositat. Com el text és una mica llarg, he cregut convenient publicar-ho amb dos parts, una primera que és la que teniu a continuació, i la segona que hi ha publicada baix mateix.

Les interpretacions etimològiques de la Cava han estat molt diverses, unes entroncades amb l’etimologia popular i d’altres sorgides d’una noticia històrica, essent aquestes darreres les que, per la pròpia i aparent rigorositat, han gaudit de major acceptació. Es aquest el cas de la interpretació que dóna Jesus Massip, segons el qual la Cava podria provenir de l’àrab al-Kabil, nom d’un assentament anterior a la conquesta cristiana que el geògraf Al-Himyari , del segle XIV-XV, situa a la desembocadura de l’Ebre. Al-Himyari esmenta també el topònim al-Askar per a referir-se a un campament normand envoltat per un fossat i ubicat al mateix emplaçament. Massip es pregunta si al-Kabil no serà la Cava, sense plantejar-se, però, el buit documental existent , el mig mil•leni llarg sense cap mena de referència que transcorre entre el topònim àrab i l’actual, que comença a aparèixer a la documentació sis-centista.

També Joan Coromines considera probable l’etimologia àrab de la Cava, en creure que pot provenir de Kacba, “casa de forma cúbica”.

D’altres interpretacions, algunes també recollides per Baltasar Casanova, parlen de la Cava com el resultat de cavar, de la cava de la regalèssia... però ningú aporta tampoc cap dada cronològica ni documental, convertir-se doncs la pregunta “ ¿ D’on ve la Cava?, en un cul de sac on tot es pot encabir.

És aquest desgavell, així com l’interès que sobre aquesta qüestió demostren els actuals habitants, el que ens porta a donar a conèixer una informació recentment en una serie de documents custodiats a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, referents a un plet entre les cases de Jordà i Despujol per una banda , senyors amb`dós de l’heretat de Puntagrossa i diferents colons que havien desermat terres a l’esmentada partida, tot considerant que els erms eren comuns als habitants del terme de Tortosa. Aquest plet, allargat durant quasi quinze anys (1972-1806) genera lògicament una gran quantitat d’al•legacions, testimonis i historials de l’heretat de Puntagrossa, recollint dons noticies molt anteriors al mateix plet que aporten informació sobre multitud d’aspectes del Delta esquerre: des de l’evolució morfològica a la de la propietat de les activitats practicades a la funció de determinades torres...

Ens assabentem així que al 1965 l’heretat de la Puntagrossa afrontava “ de una part ablo del Riu ebro de altra ablo alveo del riu vell quant anava a esguassar al golero de altra part ablo mas den cardona vuy nomenat mas devall y altra part abla torra nomenada Marcella fins als mollons del fitament que divideixen dites heretats “(de Puntagrossa i Mas d’Avall).

Existeix per tant un canvi morfològic de l’Ebre, que desembocava al Goleró, el 1695 ja no hi desemboca. Quan i com es produí aquesta variació del curs fluvial?. Un escrit generat al 1789 pel representant dels Jordà i els Despujol diu textualment:

SEGUEIX...

Imatge: GEOCACHING.COM

El topònim de la Cava i la situació dels Muntells (II)

2011-01-13T12:41:00.000-08:00

“ Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vezinos de Tortosa se abrió una azequia en la tierra firme del frente opuesto de uno de los extremos de la heredad designada Puntagrossa, que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogian de frente abrió tal cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la obertura de La Cava mencionada, y haviéndose cegado sucesivamente el antiguo alveo, en el resto del curso antiguo por el frente de la Puntagrossa, quedó por disposición de derecho propio por metad , a lo largo de los entonces dueños de esta heredad, D. Antonio Pons y D. Pedro Jordà”.

Finalment nomès esmentar que la sèquia de la Cava fou construïda per a regar els terrenys immediats, ja que l’aigua del riu és “ el medio mas exquisito para dulcificar las tierras salobres”, i dedicar-los així al conreu de blat i d’ordi, pràcticament els únics existents al Delta abans de la seva construcció dels actuals canals. Podem afirmar en definitiva que el topònim de la Cava té el seu origen en la sèquia que es comença a construir per a regar els terrenys propers l’any 1666, aquesta sèquia anomenada simplement la Cava, va esdevenir ben ràpidament la nova llera de l’Ebre, progressivament arriba la colonització del lloc i el conseqüent assentament humà.

Per a fer més entenedora aquesta explicació de forma gràfica, he publicat la evolució morfològica del Delta aproximadament l’any 1580. En aquesta imatge és pot observar com el curs del riu encara no havia agafat la nova llera, o sigui, la sèquia de la Cava, d’aquesta forma, s’observa com el riu encara desembocava amb direcció nord, direcció a la zona coneguda com el goleró. També, podem observar la causa del perquè de la situació de la població dels Muntells, situat a la vora del riu per aprofitament de l’aigua del riu i que pel pas del temps va acabar desapareixent per la falta de força del mateix riu. Actualment els Muntells està situat a l’antiga desembocadura anomenada riet vell.

Betlem de Poble nou del Delta

2010-12-27T11:50:00.001-08:00

Com ja va sent costum aquestos últims anys, torna a ser visitable el betlem de Poble nou del Delta, un betlem que aconsello a visitar i que esta situat a l'església de la mateixa vila. A continuació he penjat els horaris per si és del vostre interés.

¡¡ Bones Festes !!

Horari Betlem

2010-12-27T11:11:00.001-08:00

Torna a obrir-se el mirador de la Tancada

2010-12-21T14:39:00.000-08:00

Aquesta setmana s'ha tornat a obrir el mirador de la Tancada. Aquesta nova restauració permetrà l'accés a persones amb mobilitat reduïda, ja que l'anterior rampa no complia la normativa vigent.

Caviar d'esturió al delta de l'ebre

2010-12-12T13:43:00.000-08:00

Aquest Nadal es posarà a la venda el primer caviar del delta de l’Ebre. Una empresa lleidatana anomenada Proyectia va adquirir una antiga piscifactoria a Poble Nou del Delta fa cinc anys i la va adequar amb l’objectiu de produir caviar de primera qualitat. Es tracta de la tercera indústria d’aquestes característiques que opera a l’Estat i que ara ha començat a donar els primers resultats, amb una primera partida limitada d’aquest preuat producte gastronòmic.

Actualment hi ha a les instal·lacions situades a tocar de la badia dels Alfacs prop de 40.000 exemplars d’esturió de diferents espècies, com la siberiana o la russa, aquesta darrera molt apreciada i originària del mar Caspi.

S’hi poden trobar exemplars petits de 100 grams fins a adults de més de 15 quilos. «De moment només ens dediquem a l’engreix i no completem el cicle de reproducció, però l’objectiu és fer-ho més endavant», explica la biòloga Maria Toldrà. Entre els treballs pendents hi ha també la reproducció d’algunes de les espècies més preuades pel seu caviar, com ara l’esturió beluga.

En aquests primers cinc anys de feina s’han engreixat els exemplars, s’ha fet el sexatge (detecció i separació de mascles i femelles, una feina que es fa a través d’escàners o presa de mostres) i s’ha accelerat el procés per fer madurar abans les femelles. «Per produir un bon caviar es necessiten unes condicions òptimes, amb una aigua de qualitat i molt d’oxigen, a més de poca claror», segons explica la biòloga de l’empresa. Però aquesta aigua no procedeix directament ni del riu Ebre ni dels seus canals, sinó d’un aqüífer. «Es tracta d’una aigua amb una certa salinitat, fet que també afavoreix la qualitat», explica Toldrà.

Segons expliquen els tècnics, per cada exemplar de femella adulta es poden extreure uns dos o tres quilos de caviar, equivalents a entre el 10 i el 15 per cent del seu pes total.

L’empresa comercialitzarà el caviar i també els filets de l’esturió, tant de mascles com femelles, sota la marca del Tsar Nikolay. Pel que fa al caviar, començaran amb dues varietats: Osetra selecte del Delta i Acipenser baeri. En el cas del peix, ja s’ha començat a distribuir per alguns restaurants de les Terres de l’Ebre i es preveu treure al mercat tant fresc com fumat.

L’empresa no té definides les produccions que podrà assolir en els propers anys, però en tot cas, es tracta d’un negoci substanciós. I és que el caviar més barat que hi ha al mercat es paga als 100 euros els 60 grams, mentre que les varietats més selectes arriben a preus astronòmics de milers d’euros.

Font: Diari de Tarragona
Foto: Parc Natural

Àrea de serveis d’autocaravanes a la Casa de Fusta

2010-11-25T14:09:00.000-08:00

El proper dissabte dia 30 de novembre, es realitzarà a partir de les 11h la primera concentració de caravanes a l’àrea de serveis d’autocaravana situat al costat del restaurant Estany, seguidament es presentarà el projecte d’urbanització del Pla Especial situat al mateix lloc.

Els serveis consten de buidat d’aigües grises, negres i avituallament d’aigua potable per les autocaravanes que mitjançant un preu molt econòmic podran gaudir d’aquestos serveis que fins ara, eren inexistents a la zona de l’Encanyissada.

Juntament a l’acte d’inauguració es podran realitzar activitats tradicionals com el perxar pels canals annexos a la mateixa zona, un recorregut en bicicleta a partir de les 16h per la llacuna de l’Encanyissada, i finalitzaran els actes diumenge dia 31 a partir de les 10h amb una piraguada popular pel mateix recinte.

Per mes informació truqueu al restaurant Estany: 977 26 10 26

Nou itinerari Amposta-Casa de Fusta

2010-11-17T10:32:00.000-08:00

Ja us podeu descarregar amb format pdf l'itinerari que surt d'Amposta i arriba a la Casa de Fusta passant pels Ullas de Baltassar. A la dreta del bloc també trobareu tots els itineraris que podeu trobar per recorrer amb bicicleta els indrets marcats.

Nou servei turístic a l'Ebre

2010-06-29T14:45:00.000-07:00

Cinquanta anys després, la navegació amb llagut ha tornat aquest divendres al riu Ebre. Ho ha fet amb la inauguració del llagut turístic 'Lo sirgador', amb la presència del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. 'Lo Sirgador' oferirà, a partir del 24 de juny i durant cada cap de setmana, deu productes turístics al voltant del riu amb l'objectiu de dinamitzar i també vertebrar turísticament tot el territori.

Un recorregut des d’Amposta i fins a Tortosa amb visita inclosa a la Catedral, al Centre d’Interpretació del Renaixement i als Reials Col·legis a més d’un dinar llaguter, un altre des de Tortosa i fins a Xerta amb dinar al restaurant amb una estrella Michelin Torreó de l’Indià de Xerta o el recorregut d’Amposta a Xerta amb llagut per després continuar fins a la Terra Alta amb bicicleta per la Via Verda. Aquests són només tres dels deu productes turístics que s’oferiran a partir del 24 de juny al voltant del nou llagut turístic Lo sirgador. Aquest divendres al matí, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat oficialment aquest nou equipament que recorrerà, cada cap de setmana, la Gran Ruta de l’Ebre, entre Amposta i Miravet, parant a Tortosa, Xerta i Benifallet.

Noticia extreta de ebredigital.
foto: sites.google.com

XXI Festa de la plantada

2010-06-23T05:12:00.001-07:00

El proper diumenge 27, i com cada any, el restaurant estany juntament amb turisme d'Amposta organitzen la XXI Festa de la Plantada. L'acte començarà a partir de les 10,30h amb l'arribada dels carros, a les 11,15h repartiment de les garbes per la colla de plantadors. També durant l'acte és realitzaran passejos amb el carro i estarà present la xaranga amb el ja conegut cantador "Lo Guardet".

L'acte es realitzarà darrera a la Casa de Fusta, zona de pic-nic.

II Festa del mercat a la plaça

2010-05-17T14:44:00.000-07:00

El Mercat a la plaça esdevé una de les activitats més importants del programa d’actes commemoratius del Centenari del Títol de Ciutat a Amposta (1908-2008), a partir del Reial Decret de 19 de maig de l’any 1908, atorgat pel rei Alfons XIII. Tant l’Ajuntament com moltes entitats d’Amposta ja venen treballant des de l’any passat en aquest projecte, amb la realització de recerques, tallers i altres activitats per preparar el programa de la primera edició de la Festa.
El Mercat es realitza a la Plaça Espanya (plaça de l’Ajuntament) i carrers del nucli antic d’Amposta durant el cap de setmana dels dies 23 i 24 de maig de 2009. Es tracta de la recreació històrica del mercat de queviures i artesans de principis de segle XX a Amposta, un dels més importants del sud de Catalunya en aquella època.

El Mercat constarà de les següents activitats, que tindran lloc durant els dos dies 23 i 24 de maig:

Mercat de parades de queviures i artesans de les terres de l’Ebre i d’altres llocs, pel carrer Major i la plaça Espanya, per recrear les parades ambulants del mercat a primers de segle XX.
Obertes els dos dies, d’11 a 21 h.
Activitats festives paral•leles al Mercat: Cercaviles i concerts de música, corals, danses i jotes, tallers, visites guiades i espectacles de teatre, activitats que es faran pels carrers i places del nucli antic, inspirades en l’Amposta de 1908. Un programa ben atapeït per a tots els públics, realitzat gràcies a la participació activa d’entitats socioculturals de la ciutat.

La festa del Mercat a la plaça s’integra dins del programa “Tallers per a la festa” del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i gestionat per l’Institut Ramon Muntaner en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, i s’ha preparat a partir de la realització de recerques i de tallers diversos que s’han fet durant l’any 2008 i 2009 (d’indumentària, de música, de teatre, de fusteria i ambientació).

El programa d’activitats de la Festa intentarà reconstruir l’ambient del mercat a la plaça de fa 100 anys, recuperant espais, mobiliari, mitjans de transport, oficis i artesans, indumentària i altres elements que ens aproximen a aquell mercat.

Així mateix, la Festa aprofita per recuperar elements i manifestacions festives de principis de segle XX (concerts, jotes, teatralització d’escenes de la vida quotidiana i festiva, etc.), i també el patrimoni cultural immoble a través de visites guiades a espais i edificis de l’època (molins, vivendes, escoles, etc.).

El mercat d’Amposta a principis del segle XX
Com era habitual en moltes viles i ciutats, el mercat setmanal tenia lloc a la Plaça Major, on hi havia també l´edifici de l’ajuntament i l´església. La celebració del mercat comportava un important moviment de gent, carros i tartanes del poble i d´altres vinguts de les poblacions properes, que entraven i sortien pels carrers propers a la plaça (carrers Major, Sant Joan, Sant Pere, Cara-sol, etc.). Algunes fonts indiquen que en el segle XIX, a Amposta es feia els diumenges i posteriorment va passar als dimarts.
Les parades ambulants venien fruites, verdures, llegums, aviram, objectes de llauna o de fibres vegetals, confeccions i metratge, etc. A més, al c.Sant Antoni s´instal.laven les parades de venda de carn; i a l´edifici de la peixateria de la Pl. de l´Aube, el despatx de peix.
L´activitat comercial d´Amposta també es concentrava en els carrers del nucli antic, on vivia la major part de la població: botigues de queviures, de roba i teixits, forns, carnisseries, barberies, farmàcies, estancs, etc. També es concentraven en aquesta zona la majoria de fondes, hostals, bars i tavernes, així com artesans i petits industrials, que abastien a Amposta i altres poblacions circumdants d’eines i estris domèstics, agrícoles o altres (ferrers, carreters, fusters, "silleros", etc.).

A partir del divendres hi hauran actes, tallers, concerts i moltes activitats que podeu vore-les a la web de www.amposta.cat o www.festadelmercat.org .

L'aigua dels arrossars

2010-05-11T12:49:00.000-07:00

Els canals principals que porten l'aigua al Delta neixen a cada marge de l'Assud, construcció d'origen àrab, situada aigües amunt de Xerta i Tivenys, a uns 50Km.del cor del Delta. Quan arriben a la plana al·luvial es ramifiquen en nombrosos canalets i sèquies per tal d'aportar aigua a tots els camps d'arròs. L'aigua dels arrossars esta en constant renovació i és recollida per una xarxa de canals de desguàs que la transporten al mar o a les llacunes. Aquestos dies, i tal com mostra la imatge, estant sembrant-se els camps, tot un canvi de paisatge, possiblement un dels mes atractius del Delta. Esperem que aquest any sigui un any de bona collita.

Èxit de participació

2010-05-01T07:28:00.000-07:00

192 gràcies a tots els que heu fet possible que la 4ª caminada al Delta sigui un èxit de participació, esperem si cal millorar l'any següent i seguir fent difusió d'un paisatge com el delta i d'un estil de vida per a disfrutar-lo.

Si voleu penjar les vostres fotos o veure-les, visiteu el grup del facebook de la 4ª caminada al Delta de l'Ebre.

4ª caminada en lluna plena pel Delta de l'Ebre

2010-04-07T04:20:00.001-07:00

Per quarta vegada i de forma totalment particular es realitza la 4ª caminada pel Delta de l'Ebre en lluna plena, el recorregut és d'uns 12Km aproximadament i sortirà del restaurant Estany (Casa de Fusta) per arribar a la platja dels Eucaliptus (càmping). Per tal de fer-se una idea de la gent que realitzarà la caminada afegiu-vos al grup facebook de la "4ª caminada en lluna plena".

La sortida començarà a les 21.30h del mateix restaurant i l'arribada es preveu a les 12h aproximadament.

El recorregut es realitzarà havent sopat.És imprescindible portar llanterna o armilla reflectant per fer-se visible durant el recorregut, ja que hi han trams compartits amb circulació de vehicles. Recomanable portar aigua.

IMPORTANT;

Al lloc d'arribada heu de tenir vehicle per tornar al lloc de sortida i recollir el vehicle.

La sortida esta exempta de qualsevol assegurança, per tant, els qui organitzen l’activitat de forma voluntària i sense cap finalitat econòmica no es fan responsables dels danys a persones i desperfectes que puguin ocasionar les mateixes.

Arriben els cames llargues, arriba el bon temps

2010-03-28T11:42:00.000-07:00

Arriben els primers cames llargues al Delta, i amb ells, el bon temps. Les cames llargues arriben al Delta anuncian l'arribada de la primavera, les seves migracions a causa de la climatologia refermen si cal més que aquestos ocells volen bon temps, al Delta les tenim presents entre març i abril fins a setembre/octubre, un cop arriba la tardor migren cap a l'Àfrica, al sud del Sahara, també hiverna localment a alguns punts al voltant del Mediterrani. Sembla raquític, amb potes extremadament llargues vist el seu cos. El mascle és lleugerament més gran. Habita majoritariament
a llacunes costaneres i llacs soms, típicament al Delta de l'Ebre. Aquesta foto esta extreta el diumenge 28 de març, desaigüe partida la cuixota.

video de l'illa de Buda

2010-03-26T15:16:00.000-07:00

Visites guiades a l'ermita de l'Aldea

2010-03-11T11:03:00.000-08:00

L’entorn de l’actual ermita de la Mare de Déu de l’Aldea era una almúnia musulmana amb una torre encastellada. A partir de la conquesta cristiana, a mitjans segle XII, el castell es reformà i s’aixecà la torre per tal de controlar millor el territori. Aquesta torre de guaita es va refer, almenys, en dos ocasions: el 1586 i el 1856.
I el 1914 la van enderrocar, degut al mal estat en que estava. La torre actual és una reedificació feta l’any 1936. Des de la terrassa de la torre es pot gaudir d’unes bones vistes de tot el territori, especialment del Delta i el tram final del riu Ebre. Unes recents excavacions arqueològiques han permès redescobrir el castell de l’Aldea. Durant la visita guiada, a més d’accedir a la torre de l’Aldea, també es podran contemplar les restes arqueològiques d’aquestes antigues dependències, aixecades pels àrabs damunt de les estructures d’una vil·la o factoria romana. A
l’interior de la torre hi ha el Centre d’Interpretació de la Torre, que ens ajudarà a conèixer més a fons aquest patrimoni defensiu. Dies i horaris de les visites guiades a la torre i les restes arqueològiques del castell de l’Aldea
Resta de dies de la setmana: visites concertades (únicament amb reserva prèvia).

Març 10
Dissabte 13: a les 10h.
Dissabte 20: a les 16 h.
Diumenge 21: a les 12 i a les 13 h.
Dissabte 27: a les 10 i a les 11.30h.

Preus: Visites guiades gratuïtes.

Observacions: La visita a la torre de l’ermita de l’Aldea tindrà una durada d’uns 45 minuts, aproximadament.
Com arribar: El punt de sortida de les visites serà l’Oficina de Turisme de l’Aldea, situada al costat de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la mateixa torre que es visitarà i a uns 2 km, aproximadament, al sud-est del poble.
Com contactar: Per a reserves i informació sobre la torre de l’ermita de l’Aldea i les visites guiades. Telèfon 977 44 96 54 (Consorci per a l’execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre (PDTTE), de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores) i visitesguiades@gmail.com (Consorci per a l’execució del PDTTE).
Webs: – Ajuntament de l’Aldea www.laldea.org
– Consorci per a l’execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre www.pladeturisme.cat

Foto: foro-ciudad.com

7ª Fira de l’oli i l’espàrrec

2010-02-28T12:10:00.000-08:00

El proper 12, 13 i 14 de març es realitzarà la Fira de l’Oli i l’espàrrec a Godall. L’inauguració, el divendres 12 a les 18 hores, anirà a càrrec del Sr, Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona. Entre els actes mes destacats que aniran realitzant-se al llarg d’aquestos tres dies hi ha l’esmorzar popular el dissabte dia 13 i diumenge 14 a les 10 hores (tiquet 2€), el mateix dia 13 i a les 13 hores es realitzarà el concurs d’espàrrecs.

Durant la fira es realitzaran visites guiades al nou molí d’oli, exposició de fotos antigues de nens i nenes del poble, concurs de “Tast d’olis”, mercat popular i també es projectarà en pantalla gran, vídeos de les Festes Majors i Carnavals dels anys 80.

Per a més informació truqueu a la mateixa cooperativa agrícola de Godall.
Tel. 977 73 81 26

www.godallmolideclapises.blogspot.com

Nou itinerari de la zona del Garxal a la desembocadura

2010-02-12T14:10:00.000-08:00

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Deltebre, ha creat un nou itinerari per recórrer el Parc Natural en bicicleta.

L’itinerari comença al Muntell de les Verges, duna natural a la vora del riu Ebre que representa, amb els seus 4 metres, un dels punts més alts de tot el Delta. Continua per la zona de la desembocadura, la bassa del Garxal i l’urbanització Riumar, per acabar de nou al Muntell en un recorregut total de 6,8 Km.

Els objectius principals d’aquest nou itinerari són, per una banda, millorar la seguretat dels ciclistes, mitjançant el disseny d’un recorregut que eviti, en la mesura del possible, el trànsit de bicicletes per vies amb un ús motoritzat elevat; i, per l’altra, potenciar el turisme lúdic i esportiu, fent possible que aquest públic pugui desplaçar-se pel Delta fins als llocs d’interès a través d’unes vies específiques.

El nou itinerari circula en un 50% per carrils bici (Garxal i GR 99), i en un 50% per camins d’ús agrícola. El delta de l’Ebre és un espai ideal per a la pràctica de la bicicleta. Durant els darrers 15 anys s’ha anat intensificant gradualment la densitat d’usuaris, interns i externs, que troben en aquest espai un lloc idoni per a la pràctica de la seva afecció preferida: la bicicleta. El Delta presenta un enorme potencial per als cicloturistes. Es tracta d’un territori completament pla, amb paisatges variats, on destaquen les basses litorals, els camps dunars, els arrossars, els sosars i les platges inacabables de sorra fina. La combinació d’aquests elements amb l’observació de la flora i fauna presents al recorregut permet engrandir l’encant dels itineraris.

El tríptic el podeu descarregar als itineraris que hi han publicats a la dreta d'aquest bloc.

Font: parcs de catalunya

L'institut Nacional de Colonització

2010-02-02T14:50:00.000-08:00

L'Institut Nacional de Colonització i Desenvolupament Rural, va ser un organisme creat a Espanya a l'octubre de 1939, depenent del Ministeri d'Agricultura. La seua creació va estar motivada per la necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra, després de la devastació de la guerra civil espanyola. L'objectiu principal del mateix era efectuar la necessària transformació de l'espai productiu mitjançant la reorganització i reactivació del sector agrícola i l'increment de la producció agrícola amb vistes als plans autàrquic de l'època mitjançant l'augment de terres de conreu i la superfície de reg. Posteriorment canvi el seu nom pel d'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari.

Per complir la seua funció, l'Institut Nacional de Colonització era posseïdor de terres, les quals eren transferides en arrendament o altres formes de tinença als colons, petits productors agropecuaris, els qui han de pagar un cànon o arrendament, fins que finalment adquirien la propietat.

Així era el cas de Poblenou del Delta,antigament anomenat Villafranco del Delta. Molts d'estos pobles van adoptar el nom del riu en què es basava el regadiu seguit de l'afegitó del Caudillo, o bé tenien en el nom altres referències al dictador Francisco Franco, si no tinc entes malament hi han comptabilitzats un 300 pobles formats pel mateix institut de colonització a tota Espanya.

Amb l'arribada de la democràcia alguns van eliminar estes referències però altres encara les mantenen. Hi ha altres pobles el nom del qual no deriva d'un riu com Llanos del Caudillo o Isla Mayor abans Villafranco del Guadalquivir. Moltes vegades en estos pobles eren reallotjades les famílies procedents dels pobles inundats pels pantans creats per posar les seues terres en regadiu, com són els casos valencians de Loriguilla, Benaixeve, Sant Antoni de Benaixeve, Sant Isidre de Benaixeve, Tous, Cortitxelles...

Per probar de que casi be tots els pobles tenien una similitud a l'hora de construir-se he volgut penjar una foto del campanar de l'esglessia de Pueblonuevo del Guadiana, per al qui coneix Poblenou del Delta valtros mateix.

Foto extreta de: pueblonuevo.dip-badajoz.es

El pont entre Sant Jaume i Deltebre

2010-01-21T13:51:00.000-08:00

El pont entre Sant Jaume i Deltebre comença a agafar una mica de forma, es va començar a construir a finals de l'any passat i té un pressupost de 17,1 milions d'euros. Adjudicat a l'empresa FCC, les previsions són que entre la primavera i l'estiu de l'any 2010 estigue acabat. El pont serà de tipus fix i tindrà una longitud total de 250 metres. El gàlib nàutic lliure serà de 12 metres d'alçària en un tram central de 56 metres per permetre el pas d'embarcacions. L'amplada total és de 19,3 metres, amb una calçada de 8 metres formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 0,5. També hi haurà un passeig de 7,8 metres amb vorera per a vianants i carril bici.

Aquesta nova infraestructura portarà un canvi pel que fa a vies de comunicació al Delta, un canvi totalment necessari, però hem de pensar que darrera deixem una història i una manera de viure com la del simple fet de creuar un riu amb el cotxe a sobre d'un transbordador, diuen que les coses no es valoren fins que no les tens, esperem que aquestos transbordadors, un patrimoni del Delta, acaben sent un atractiu turístic i cultural del Delta.

El mas de Mata-redona

2010-01-12T10:43:00.000-08:00

Aquestos dies de tant de fred, i aprofitant la nevada a la serra del Montsià vam aprofitar per fer una mica de senderisme per la mateixa serra, teníem la curiositat per veure un paisatge totalment diferent al que trobem habitualment, per tant, el dissabte al matí ens vam animar i vam pujar a la mateixa Serra. Un cop vam deixar el cotxe al coco d’en Jordi, vam començar a caminar fins a la mateixa Foradada, mai hagués pensat que pujaria l’ultim tram amb tanta feina, bona part del camí completament nevat i amb plaques de gel, cosa que dificultava encara mes la pujada. Baixant per la part interior, i aprofitant el conegut mas de Mata-redona vam parar un ratet a veure i recuperar forces per seguir baixant. Un cop allí i fent una mica el tafaner per les mateixes runes del mas, pensava en l’instin de supervivència dels nostres avantpassats, en aquell cas el Mas de Mata-redona, recordava un escrit que explicava la distribució del mas, habitacions a la planta primera, a dalt el terrat i l’engolfa, a baix l’entrada amb la cuina i el comú, la resta eren quadres, corrals, pallisses, l’era, etc. S’abastava de l’aigua de dos pous. El mes curiós, es cultivava blat, ordi , cigrons, fesols, panís, remolatxes per als tossinos i arbres fruiters (figues que s’assecaven i cireres que es guardaven amb aigua ardent). El animals que tenien pasturaven a la mateixa finca o en d’altres als qui compraven les herbes. Per la matança feien festa grossa, i la carn que sobrava, i sobretot la cacera, la guardaven en “frito”. Els excedents els baixaven amb els burros o matxos en sàrria als pobles de la Ràpita i Freginals, els pobles mes propers a la finca, desprès aprofitaven per vendre-ho als mercats locals. La veritat, tota una forma de viure.

Foto: senders-polpis.blogspot.com

La via verda

2010-01-03T15:08:00.000-08:00

La via verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafán, on, atès l’interès del govern de l’Aragó per tenir port de mar per explotar els seus productes, es va construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa.

Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La vía va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Durant els primers quilòmetres de la via es va vorejant el riu, a partir de Benifallet en direcció Arnes comença a ser més aspre endintsant-se entre muntanyes i serres, el qual es descobreixen llocs d’un paisatge encantador i que amb el cotxe és imposible poder accedir-hi. Sobretot, tant si es realitza un tram a peu, amb bici o cavall aconsellem llanternes, ja que es passa per dintre dels antics tunels de la via, els quals fa l’itinerari d’allò mes interessant i diferent. Per a informació de l’itinerari complet o empreses de lloguer de bicicletes podeu trucar a oficines d’informació, entre elles la oficina de Tortosa 977 51 08 22 i Horta de Sant Joan 977 43 56 00 o visiteu l’empresa d’activitats d’aventura www.esgambi.es.

Foto: Josep Torta

Bon Nadal i feliç any nou 2010

2009-12-25T01:08:00.000-08:00

Les paracotes

2009-12-08T09:35:00.000-08:00

La paracota és un dolç tradicional del Delta de l’Ebre. Consisteix en figues seques cobertes de mel, arrebossades amb farina i fregides.

Antigament se servien acompanyades d’un traguet de vi mentre els cantadors de jotes de les Terres de l’Ebre feien un descans. El seu nom original era el de “para jotes”, però la paraula va anar evolucionant en funció de com li deia la gent fins arribar al nom actual.

Ingredients;

-1 ou,
-1 llimona
-3 cullerades de sucre
-1 got petit d’anís
-½ quilo de farina
-½ litre de sifó aprox.
-figues seques (partides i ofertes)
o panses sense pinyol.
-mel o sucre segons gust
- oli de gira-sol o d’oliva sense grau

Primer, batrem l’ou amb el sucre i la llimona ratllada. Hi afegim un got petit d’anís i tot seguit la farina. A continuació hi posarem sifó fins que ens quedi una pasta homogènia, ni molt clara ni molt espessa. Tot seguit hi afegim les figues o les panses.

En segon lloc, posem abundant oli en una paella i quan estigui ben calent anirem tirant cullerades de la pasta que anteriorment hem preparat. Vigilem que no es cremi. Quan estiguin daurades les posarem en un plat i hi afegirem per damunt mel o sucre.

Bon profit ¡

Bibliografia: Tot parc i gastrofotos.com

La barca arrossera

2009-11-20T08:32:00.000-08:00

L’explotació de la sal primer i la de l’arròs, a partir del 1968, any en que desapareix la temor al paludisme, desencadena el procés colonitzador de tot el Delta, junt amb la caça i la pesca i petits cultius familiars d’oliveres. Això permet assentaments estables juntament amb les obres de canalització i posteriorment l’aprofitament per al regadiu, mes que per a la navegació. Totes aquestes dades proporcionen les condicions econòmiques y socials per a que fos possible el tràfic fluvial estable.

La barca arrossera era una barca de carga de la zona del Baix Ebre entre la desembocadura i Tortosa. La seva forma te semblança amb el llaüt del riu, cosa que li permet sortir al mar y transportar mercaderies que recollia dels vaixells que vorejaven la costa del Delta i posteriorment pujar riu amunt, o portar l’arròs recol•lectat fins a Sant Carles de la Ràpita o la Ampolla. En cas de necessitat portaven una vela llatina, lo que ajudava a anar en contra direcció del vent, però podia anar amb rems, amb perxa o amb la típica sirga, d’acord amb les seves necessitats i limitacions.

Bibliografia: Cultura fluvial

L’orgull de la nostra parla

2009-10-26T10:42:00.000-07:00

La revista tot parc, publicació del mes d’octubre, hi ha un escrit que hem va cridar l’atenció, un dels col•laboradors revista, el Sr, Agustí Ribes, escriu uns “versets” amb les paraules locals i que demostren l’estima per la nostra parla;

Perquè hem de dir albergínia,
patates i pimentons,
tomàquet i bacallà
i els capellans són retons,
aborgingues i tomates
pataques i prementons.

Si sempre hem dit abadejo
perquè he de dir bacallà,
ni després ni aleshores
si he dit sempre en anacabat.

Si son d’aquí diem pos,
però no diguéssim doncs,
que els doncs és del Perelló,
no canviem los noms
i si algú no mos entén
sirà perquè no vol.

He vist alguna vegada
que per poder presumir,
la gent del nostre poble quasi
diu que no és d’aquí,
i oblida el nostre parlar
i parla barceloní.

A vegades sento dir:
si us plau, esperi un moment,
i si ho diu algú d’aquí
me sona molt malament,
aspereus un momentet
i no ho diràs malament.

No diguéssim mai “nosaltres”
i diguem natros, com sempre.
diguem també a la tarde
ni a la tarde ni al vespre,
que vivim al cor del Delta
i parlem com hem parlat sempre.

Diguem roig i no vermell,
com també una palometa,
que si diem papallona
l’ampastrada ja està feta;
és màquina i no és “bici”,
com també es bicicleta.

No diguéssim “quarts de dugues”
ni “quarts d’una ni de tres”,
diguem les tres menos quart
si falta un quart per les tres,
diguem les dos i no “dugues”
i ja no en parléssim més.

Lo nostre parlar és bonic;
lo nostre parlar és correcte,
un català molt xistós
reconegut dialecte
no tinguéssim cap reparo
procurant servà molt recte.

Evitem castellanismes
tot lo que més puguéssem
i tot lo Delta de l’Ebre
mai no mos amaguéssem
que estem ensenyats així
per anar aon anéssem.

Noves publicacions sobre la cuina del Delta

2009-10-18T11:45:00.000-07:00

Recentment s’han publicat dos llibres sobre la cuina del nostre Delta, els dos precisament publicats aquest mes d’octubre, un d’ells recull receptes típiques i personals acompanyades d’una imatge del mateix plat i de l’historia que la mateixa autora va explicant , Paca Bonet (Restaurant Paca) , totes elles relacionades amb els menjars dels seus avantpassats, la manera de viure, i tot el que ha viscut culinàriament parlant, un llibre de cuina diferent.El llibre en concret porta el nom de "Entre plat en plat".

L’altre llibre, anomenat la cuina d'abans i d'ara, recull receptes tradicionals i actuals, escrit per Lurdes Sanchis i Roser Gómez, dos amants de la cuina del Delta. Aquestos llibres els podeu trobar als punts d’informació de la Casa de Fusta, Ecomuseu, l’agrobotiga d’Amposta, llibreria Sanchis de Deltebre i llibreries especialitzades.

Tots dos llibres estant editats per edicions aeditors del Perelló.

Terres de l’Ebre, terra d’oliveres

2009-10-04T10:28:00.000-07:00

A l’interior del territori hi ha un dels cultius mes preuats de la mediterrània, l’oli, i aquestos dies podríem dir que els molins estant apunt d’obrir les seves portes i els pagesos, en sacs ben plens, porten al molí les olives per a fer oli.

Entre sac i sac s’ompli un o dos cabassets d’olives per a portar-les a casa, allí les trencarem per a fer olives trencades o les ficarem en sal per a fer olives mortes,...

Estes olives estan perfumades en espècies com la saboritja, lo perfum de la llima, etc. Tot sigue per obrir la gana d’assentar-mos a menjar.

Ara coneixerem una de les maneres per fer olives i la paciència que les nostres iaies i iaios tenien.

Un cop lo cabasset és a casa el que farem serà picar les olives així les trencarem. Després, les ficarem amb aigua i esta la canviarem 3 o 4 vegades per traure-li l’amargor. Llavors les tornarem a ficar en aigua i li afegirem la sal, la saboritja i les deixarem 3 o 4 dies i ja es podran menjar. Els ingredients per a la recepta, aigua, sal olives sevillenques i saboritja.

Bon profit ¡¡

Aquesta recepta esta extreta del llibre “Lo rebost del meu poble”, un llibre de receptes tradicionals publicat per Vicent Guimerà Sales, un conegut i excel•lent cuiner de les Terres de l’Ebre. El llibre el podreu trobar a l’Ecomuseu de Deltebre, la Casa de Fusta i l’agrobotiga d’Amposta (costat oficina turisme).

Foto: Portada del llibre

Un cargol invasor al Delta de l’Ebre

2009-08-18T06:41:00.000-07:00

Article publicat al periodico de Catalunya

Els productors d’arròs del delta de l’Ebre estan alarmats per l’arribada d’un mol•lusc invasor originari d’Amèrica del sud que esta colonitzant els seus camps i amenaça les collites per a la pròxima campanya. Se’l coneix com a cargol poma (Pomacea canaliculata) i des que al mes de juny els agricultors van observar les primeres postes d’ous a la vegetació, el nou invasor s’ha expandit sobretot per les sèquies i desguassos d’una àmplia zona del Delta, des de l’Aldea fins a la badia del Fangar.

Els cargols s’alimenta dels brots tendres de l’arròs, de fet en tota la zona ja envaïda s’hi observen tiges d’un cridaner color rosat.

A part dels efectes amb l’agricultura, l’expert en malacologia Cristian Ruiz Altaba va alertar que aquesta espècie representa un risc sanitari potencial si estroba en contacte amb paràsits d’altres espècies. En concret el cargol poma pot actuar com a transmissor del virus que encomana la meningitis a les zones on aquesta existeix i si el cargol infestat fos consumit cru pels humans. Només si arribés el paràsit es tractaria d’un cos transmissor.

La típica tomata en conserva

2009-08-11T13:43:00.000-07:00

Antigament la conserva de tomata es feia en botelles de vidre de color verd, sobretot en botelles de cava, que esguardaven com un tresor, perquè no es consumia habitualment com avui. Un cop les botelles eren plenes de tomata , molt trossejada, es tapaven amb un suro que es lligava amb fil d’empalomar amb un nus molt característic, i es posaven a bullir al bany maria amb una patata lligada amb un cordill; quan la patata era cuita, la conserva era al punt. Avui dia amb el mateix procediment que hem explicat es fan els préssecs i les peres em conserva, trossejant-los i afegint als pots de vidre aigua amb una mica de sucre. També es fan en conserva les bajoques, els pèsols, les carxofes i el primentó roig rostit.

Font: La cuina de les Terres de l’Ebre, de M. Carme Queralt Tomàs.
Foto: deliciosadas.com

Activitats d’estiu 2009 (II)

2009-07-28T01:06:00.000-07:00

Aquesta setmana les activitats que organitza el Parc son les següents;

Dimarts dia 28 Juliol (Llacuna del Garxal)

Activitat en Bici (10Km.)
Horari: de 10.30h a 13.30h
Punt de Trobada: Port Pesquer de Riumar

Dijous dia 30 Juliol (Ecomuseu)

Activitat: Visita guiada a l’Ecomuseu
Horari: de 11:00h a 13:00h
Punt de trobada: Centre d’informació de l’Ecomuseu

Dissabte dia 1 Agost (Museu de les Barraques i Migjorn)

Activitat: Visita al museu de les barraques (Sant Jaume d’Enveja) I riu Migjorn. Cotxes particulars (30 Km. aprox.)
Horari: de 10:30h a 13.30h.
Trobada: Centre d’informació de Sant Jaume d’Enveja (al costat Transbordador)

Dimarts dia 4 Agost (Llacuna de les Olles)

Activitat: Visita en bicicleta per la llacuna de les Olles. (10Km)
Horari: de 10:30h a 13:30h
Trobada: Centre d’informació de les Olles. Platja de l’Arenal.

Activitats fins al 4 d’Agost, la setmana vinent inclourem les activitats dels dies 6, 8, 11, 13 i 15 d’Agost.

En cas de aclariment o informació per alguna de les activitats truqueu a la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l’Ecomuseu 977 48 96 79.

Activitats d’estiu al Parc Natural

2009-07-19T12:17:00.000-07:00

El Parc Natural del Delta de l’Ebre organitza entre els mesos de juliol i setembre, dintre del marc de la Carta Europea de turisme sostenible, un programa d’activitats gratuïtes i visites a diferents indrets del Delta de l’Ebre, com la Casa de Fusta, la llacuna de les Olles, l’itinerari del Garxal i algunes activitats i visites a museus.

Les activitats comencen a partir del dia 14 de Juliol amb una visita a peu a l’últim tram del riu Ebre, però, seguidament cada dimarts, dijous i dissabte de cada setmana es realitzaran activitats fins al 10 de setembre.

La propera sortida d’aquesta setmana, el dimarts dia 21 es realitzarà una visita guiada a l’Ecomuseu. El punt de trobada de l’activitat és al mateix Ecomuseu de Deltebre, l’hora de trobada a les 11.00h fina a les 13.00h.

El dijous dia 23 (Llacuna de les Olles)

Activitat: Bicicleta , el recorregut és d’uns 10 Km. aprox.
Trobada: Centre d’informació de les Olles (L’Ampolla)
Horari: de 10.30h a 13.30h .

El dissabte dia 25 (Casa de Fusta i l’Encanyissada)

Activitat: A peu, uns 2 Km. aprox.
Trobada: Centre informació Casa de Fusta
Horari: de 10.30h. a 13.30h.

Per saber mes informació de cada activitat truqueu a un dels dos punts d’informació del Parc Natural, la Casa de Fusta 977 26 10 22 i l’Ecomuseu 977 48 96 79.

Una guia de natura recomanable

2009-07-14T14:11:00.000-07:00

De finals del 2008 hi ha a la venta una guia de natura del tot recomanable, aquesta guia molt pràctica trobareu la fauna i la flora més aparent i abastable, la que apareixerà vora el camí i la que us cridarà més l'atenció, aquella que podreu trobar amb mes facilitat, i també plantes i animals d'espècies presents al parc. El gruix de la guia està format per prop de cent làmines amb unes set-centes espècies il·lustrades. Al final de la guia hi ha un resum de les espècies més rellevants d'ocells del Delta de l'Ebre, cosa que personalment era una cosa que feia falta, i més a un lloc com el mateix Delta.

El llibre el podreu troba a la venda a llibreries (apartats de natura) o als punts d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l'Ecomuseu 977 48 96 79. L'autor del llibre Toni Llobet i François i l'editorial edicions Brau. El preu de venda son 13,00 € , un preu més que acceptable.

Anellament de flamencs 2009

2009-07-02T14:17:00.000-07:00

El proper cap de setmana dia 11 al 12 de juliol es realitzarà a la Punta de la Banya, concretament a la zona coneguda com la Tora dels conills, l’anellament dels flamencs de l’any 2009 que realitza com cada any el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Per tal de coordinar a unes 200 persones aproximadament, entre tècnics, veterinaris, biòlegs, treballadors del Parc Natural, etc, es realitzarà una reunió prèvia per tal de organitzar els grups que a l’endemà, i sobre les 5 de la matinada començaran a entrar a aquesta joia del Parc Natural, la Punta de la Banya. Seguidament, i un cop fets els grups corresponents per encerclar de forma sobtada i ordenada la colònia amb els polls, es portaran a un tancat on amb molta rapidesa s’anellaran el nombre que creguin oportuns. Amb l’anellament dels flamencs es pot esbrinar la distancia que recorren amb una migració, el destí, els anys de supervivència, etc, dades que si no fossin d’aquesta forma rarament podríem esbrinar.

La foto de la part superior correspon a la colònia d’aquest any 2009, concretament el 6 de maig, però, tot i que el nombre de nius era de 3.139 nius pot acabar variant. El nombre de polls que sobreviuen depèn de molts factors, entre un dels més habituals podríem anomenar el gavià argentat, el seu plat favorit el poll de flamenc, i altres factors majoritàriament climatològics que poden fer minvar el nombre total de flamencs.

Festes a Sant Jaume d’Enveja

2009-06-09T14:04:00.000-07:00

El proper 20 de juny fins al 24 es celebraran les festes de la segregació, els actes de celebració els podeu veure o be demanar informació al telèfon i adreça que detallo a la part inferior. A la vegada recomanar-vos la festa de la plantada de l’arròs el diumenge 21 de juny i com no, la típica romeria de Sant Pere a l’Illa de Buda, el primer cap de setmana de juliol.

info. www.santjaume.org/ telf: 977468039

V Setmana del Medi Ambient

2009-06-03T13:30:00.000-07:00

DIJOUS 4 DE JUNY

Vine a conèixer el món subaquàtic del Delta!! Xerrada i audiovisual amb Josep M. Queral i Nati Franch, del PNDE i Mariano Cebolla, fotògraf freelance. En acabar, visita guiada a l’aquari. 20h. Ecomuseu, Deltebre.

DIVENDRES 5 DE JUNY

- Xerrada “Estratègies comunicatives sobre el medi ambient”, amb Pep Torres, publicista, comunicador i inventor i 20.30h Museu del Montsià. Sorteig d’una bicicleta entre tots els assistents.

- Cinemambient. Deep Blue. Documental sobre el món oceànic. 22.30 h. Plaça del Coliseum. Deltebre.

DISSABTE 6 DE JUNY

· Sortida ornitològica de mig dia. 9 h. Lloc: Seu Picampall (Plaça Major, 5. Deltebre). Inscripcions Tel. 608 865 566
· Visita al Centre ictiològic del Parc. Trobada a les 10h a la Casa de Fusta.
· Sortida L’Ebre en vaixell. 12.00 h. Embarcador Garriga.
· Taller d’imants d’espècies del Delta , a càrrec de l’Escola del Parc. 17 h. Parc del riu. Deltebre.
· Espectacle infantil “El paradís, a l’altra cantonada”, a càrrec de Lapsus espectacles. 18h. Parc del riu. Deltebre
· Concert de rock amb Juno. 00.00h. Club Nàutic Deltebre.

DIUMENGE 7 DE JUNY

·Sortida La mar de l’Ebre: La Ràpita - Ampolla en vaixell. 9h. Club Nàutic la Ràpita.
·Portes obertes: Ecomuseu, Casa de Fusta, Museu del Montsià i Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta.
·Les aus del Delta en família. Anellament i observació d’aus. Riet Vell. De 9 a 14h.

Info al Parc Natural: 977 48 21 81 - 977 26 10 22 - 977 48 96 79

El Port dels Alfacs

2009-04-23T06:25:00.000-07:00

El port natural dels Alfacs, va ser el digne substitut de l'antic port Fangós, emplaçat en terreny deltaic i d'es d'on es va iniciar l'expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa. Els llims del riu i la dinàmica viva del delta de l'Ebre van posar fi a la seva rica història, donant l'alternativa al port dels Alfacs, on ja a principis del segle XV, fondejaven les naus del rei Martí l'Humà. L'estiu de 1610 van ser expulsats pels Alfacs 41.952 moriscos provinents de Catalunya i Aragó. El 1771 va ser habilitat per al comerç de l'interior i el 1778 Carles III l'habilità per al comerç lliure amb América. Això va endegar el projecte de construir un canal de navegació entre el riu Ebre (a l'alçada d'Amposta), i els Alfacs, amb l'objectiu de facilitar la sortida al mar dels productes que baixaven per la conca de l'Ebre. La imatge superior detalla les galeries subterrànies anexes a l'estació de mercaderies a Sant Carles de la Ràpita, i que s'utilitzaven com a sitges per emmagatzemar cereals.

Text: Solcant les terres de l'Ebre

Sortida botànica al delta de l'Ebre

2009-04-08T14:40:00.000-07:00

El proper dia 18 d'Abril, l'associació Picampall, organitza una sortida a diferents espais de l’hemidelta nord (Garxal) i de l’hemidelta sud (litoral de la Tancada i Encanyissada). El curs anirà a càrrec de Toni Curcó, Doctor en botànica, tècnic del PN del Delta de l’Ebre. El lloc de reunió, local de Picampall (plaça major de Jesús i Maria nº5, Deltebre).

Horari: De 9:00-14:00.
Preus: 20€ no socis
10€ socis, voluntaris del PN del Delta de l’Ebre i voluntaris del PN dels Ports.

Inauguració del pont penjant d'Amposta

2009-03-31T12:27:00.000-07:00

El proper 2 d'abril sinaugurarà el pont penjant d'Amposta i a la vegada el pas de vehicles, tot i que la inauguració oficial quedarà pendent fins el mes de juny.

El pont penjant d'Amposta és el símbol més emblemàtic del municipi. Aquest pont es va començar a construir el 1915, i es va acabar el 1921. Va ser dissenyat per José Eugenio Ribera i va ser inaugurat per Primo de Rivera.

Va ser el segon pont penjant del món que es va construir amb el sistema de formigó armat, el primer va ser el pont de Brooklyn de Nova York.El pont fa 24 metres d’altura i el tram total és de 134 m. Està caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d’arc de triomf.El pont va ostentar dos rècords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres), i el d'il·luminació de la seva estructura.

El pont va substituir els antics passos de barca, que eren l'únic mitjà que hi havia fins llavors per creuar el riu. El pont se situava en la carretera de Barcelona a València, i es va fer indispensable construir un pont per salvar el riu, malgrat l'oposició de certs poders fàctics veïns.

El 1938, durant la guerra civil el pont va sofrir dos atacs per part de l' aviació Legionària italiana que formava part de l'exercit del general Franco, l'últim va ser el 10 de març de 1938, aquest va ser definitiu, ja que es va despendre la totalitat de la seva estructura, per l'efecte de les bombes incendiàries. Va ser reinaugurat el 4 d'octubre de 1947, i reformat en la seva totalitat els anys 1966 i 2007-2008, fins a l'abril del 2009.

Arriba la primavera, arriben els cames llargues.

2009-03-17T15:04:00.000-07:00

Des de fa uns pocs dies ja podem contemplar els primers cames llargues (Himantopus himantopus)al Delta de l'Ebre, aquest ocell és migrant regular i nombrós per totes les zones humides del territori. Estival nidificant regular, molt nombrós al delta de l'Ebre, i freqüent a la resta de zones humides tant de l'interior com del litoral. A partir del mes de març o abril es poden observar els primers exemplars, no tant sols d'aquesta espècie, si no també els Martinets de nit, l'Agro roig, etc...

dibuix Cames llargues: sioc.cat

Les galeres i ostres del Delta

2009-03-02T12:12:00.000-08:00

L’any passat la galera va ser la segona espècie que més recaptació va comportar per a la llotja rapitenca, després del lluç, amb un valor total d’1,2 milions d’euros. Amb tot, la major part de captures, fins al 70 per cent, es van vendre al mercat andalús, on la galera sí que gaudeix de gran prestigi gastronòmic.

En aquesta època de l’any, quan l’aigua del mar està més freda, és quan la galera té una major qualitat. La seva textura i sabor són extraordinaris, afirma Joan Pons, del restaurant Miami Can Pons. Així, aquesta setmana s’ha pagat a la llotja a una mitjana de quatre euros el quilo (a sis euros en el cas de la galera ovada).

Com en el cas de la galera, l’ostra rissada del Delta de l’Ebre es ven en un 80
per cent fora de Catalunya, concretament al mercat francès. «La promoció que en fem és important i hem notat un increment del consum aquí, però no és suficient», explica el productor Agustí Bertomeu. En aquest sentit, insisteix que cal eradicar la creença falsa que l’ostra és un producte de luxe. «Ara es ven a 3,5 euros el quilo al productor».

Text extret del diari de tarragona
Foto: provisionals.blogspot

Les estacions de Bombeig

2009-02-20T14:48:00.000-08:00

En el Delta de l'Ebre l'extensa xarxa de desguassos, uns 600 Km, entre principals i secundaris, té una importància gairebé igual a la xarxa de rec, aquesta ens permet evacuar l'aigua que ja ha circulat pels camps de cultiu. Els problemes que existeixen a la xarxa de desguàs són bàsicament causats per la poca pendent de què disposa el Delta, i per la importància dels cabals que de forma puntual cal evacuar, especialment en els mesos de setembre, per les típiques tempestes que es produeixen i la seva coincidència amb el moment de la sega de l'arròs.

Els diferents camps de cultiu evacuen una mitjana de 0,70 litres per hectàrea i segon, atès que el cultiu de l'arròs es realitza amb aigua circulant per a evitar que pugi l'excés la salinitat de la capa freàtica i de vegades del propi terreny. Existeixen moments que aquesta evacuació d'aigua és major, especialment en els moments de manteniment de desguassos, tractaments herbicides, i en els últims dies del cultiu amb l'objecte de poder realitzar la collita.

Actualment en el delta dret funcionen cinc grans estacions de bombament, equipades amb sistema de Cargol d'Arquímedes, i set estacions de bombament més petites amb sistema vertical d'hèlix. Aquesta gran instal·lació de bombes per al desguàs, té en conjunt una capacitat de bombament al voltant de 55 m3/sg, o el que es el mateix, en cas necessari ens permetria evacuar una pluja de 125 l./m2, en menys de 72 hores, assegurant així una protecció de la collita d'arròs en cas de pluges fortes, especialment les tempestes de llevant, que en aquesta zona del Mediterrani coincideixen amb el moment final del cultiu de l'arròs.

Font: comunitatderegants.org

Les aus del Delta en família

2009-02-01T14:50:00.001-08:00

Fins al 14 de juny i a la reserva natural de Riet Vell s’ha organitzat “les aus del Delta en família”. Durant casi be tots els caps de setmana de 9h a 14h es realitzaran anellaments d’aus, observació amb telescopis i prismàtics, i podreu jugar als jocs tradicionals del Delta. Per saber la situació de Riet Vell i els dies concrets de l’activitat clicka al cartell de la part supeior del text

Les salines del Delta de l'Ebre

2009-01-27T11:12:00.000-08:00

A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d'aquest indret produeixi sempre sal. Un documental que explica la vida a les salines i tot el que envolta aquest paratge tant especial, la Punta de la Banya.

Avui a thalassa el Delta de l'Ebre

2009-01-23T04:42:00.000-08:00

Avui, a les 21.38h i al programa Thalassa del canal 33 podrem veure el reportatge "Eli, pescadora de pops": A Deltebre coneixerem la feina d'una família dedicada, des de sempre, a la pesca del pop. l'Eli, n'és la més jove. En un moment en què el jovent renuncia a la pesca com a professió, ella continua, sense demora, lligada a la seva màxima passió, el mar. La feina és dura, però ella s'hi sotmet gustosa. Veurem com ha variat la manera de pescar aquest mol•lusc i quina sortida té al mercat. Coneixerem el llegat d'una família que ha viscut, amb respecte i amor, la feina al mar.

També, i per fer una mica de renovació de continguts aquest segon any recent del bloc (veure anterior tema publicat), a la part dreta podreu veure vídeos relacionats amb el Delta que aniré publicant de tant en tant, també serveis turístics com cases de pagès o empreses que realitzen activitats i guiatges que puguen ser de gran interès i qualitat. Per si no podeu veure aquesta nit el documental sobre els pops, ¡¡ no patiu !!, la setmana vinent el tindreu a aquest nou apartat.

JA SÓN DOS ANYS

2009-01-20T12:21:00.000-08:00

Aquesta setmana el bloc Delta de l’Ebre compleix dos anys, exactament el dia 22 de gener del 2007 vaig decidir crear un bloc, un total de 118 temes publicats per donar a conèixer el que m’agrada, el Delta de l’Ebre, les seves festes , les seves costums, la seva història, per això, i per donar a conèixer si cal mes el nostre territori espero seguir informant i explicant algunes histories de l’actualitat i dels nostres avantpassats, gràcies a tots, especialment a tots els que seguiu setmana darrera setmana aquest bloc i que a la vegada és el que hem dona l’empenta per seguir escrivint tot el que envolta aquest paisatge únic, gràcies.

Una nova plaga al Delta de l’Ebre

2009-01-15T11:58:00.000-08:00

Segons una recent estudi realitzat pel científic Miguel Clavero, del centre tecnològic Forestal de Catalunya, ha desvetllat la presencia d’un peix forani al Delta de l’Ebre. Aquest peix d’origen asiàtic, anomenat el dojo (Missgus anguillicaudatus) ja s’han capturat milers d’exemplars, concretament a la sèquia mare (Nord del Delta).

La seva expansió, detectada la primera vegada l’any 2001, es notablement alta, tot i que sembla limitada per la salinitat, per tant, llacunes i zones pròximes al mar estarien exemptes d’aquest peix. L’estudi conclou que la població al Delta molt probablement s’ha originat a partir d’instal•lacions per a la venda de peixos tropicals.

Normalment, aquest peixos, molt mes agressius que especies natives, acaben afectant els ecosistemes naturals i a la vegada les especies autòctones, en aquest cas podria amenaçar les poblacions del peix frare i del gatet. Aquestes dades accentuen encara més la creixent població d’espècies foranes al Delta de l’Ebre, actualment la major part de les conques fluvials de la península Ibèrica tenen més espècies foranes que natives.

Foto: loaches.com

¡¡ Quin fred que fa !!

2009-01-08T11:02:00.000-08:00

Aquesta matinada, dijous dia 8, ha arribat al Delta el fred de veritat, les temperatures baixes, al voltant de 0º graus i la calma del vent han portat a un paisatge totalment d’hivern, els camps, que actualment estan plens d’aigua es podien veure tots congelats.
Per donar exemples la temperatura mínima a Deltebre -1,5º (negatiu), i a Amposta 0,5º, a la part superior he penjat la foto que he fet avui mateix a un camp d’arròs, una imatge poc habitual.

La predicció del temps amb la natura

2009-01-01T11:36:00.000-08:00

Aquestes prediccions, extretes d'un diari, formen part de la inexistència fa molts anys de termòmetres i tecnologies que avui dia tenim a l'abast de la ma, la necessitat de molts pagesos per prediure el temps i poder evitar la pèrdua de moltes collites van fer que les prediccions per mig de la naturalesa fossin les úniques que en aquell temps tenien a l'abast i a la vegada poder prevenir una forta tempesta o un canvi inesperat del temps. Al Delta de l'Ebre sempre s'ha sentit parlar dels pagesos que depenen del comportament del bestiar podien prediure una tempesta, o amb les orenetes, els seu vol baix anunciava dies de pluja. A les basses del Delta per exemple, hi ha el que anomenem senill, doncs si el "plumero" del senill o la part superior esta molt florida ens indica que passarem un hivern fred.

Hi havien altres llocs que es fixaven amb la floració dels arbres, si primer sortien les fulles del freixe l'estiu era fresc, si les primeres fulles eren les del roure estiu calorós i sec, o les pinyes, si tenen tendència a tancar-se possible pluja, si s'obren amb facilitat hi haurà temps sec.

També, i una formula molt curiosa es saber la temperatura per mig dels grills, si contem les vegades que crida el grill amb un minut i dividim la xifra entre 5, al total li restem 9 i seguidament tindrem la temperatura en aquell mateix moment.

El poblament del Delta de l’Ebre

2008-12-22T12:10:00.000-08:00

El poblament del Delta de l’Ebre no comença fins al segle XVIII, majoritàriament per colons que arriben a la zona i que a la vegada anà lligat a l’explotació de la sosa. La major part de les vivendes eren barraques, bàsicament disperses sense forma cap nucli, l’exemple és la inexistència d’un nucli ben format a tot el Delta excepte Amposta, que l’any 1719 consta amb un poblament de 358 persones. Aproximadament no es fins a l’any 1825 quan el Delta comença a establir-se de forma permanent un nombre d’habitants considerable, la Cava i Jesús i Maria ja comencen a tenir una estructura urbana i un poblament de 329 habitants, Sant Jaume 173, Camarles 87, Sta. Maria de l’Aldea 81, Sant Carles de la Ràpita 874 i Amposta augmenta amb 1.255 habitants, per tant, les xifres indiquen que la població permanent del Delta es anterior a l’introducció de l’arròs.

L’any 1850 hi ha un estudi del “plan de riegos del Delta del Ebro”, que fa referència als usos del sol abans de l’introducció de l’arròs, els terrenys deshabitats i sense conreus eren la tònica general, el conreu de secà ocupava 1649 hectàrees , terrenys pantanosos i basses 9402 hectàrees, sense conreu 17843 hectàrees, i el conreu de regadiu era molt poc, 1118 hectàrees, terrenys situats a la vora del riu i que aprofitant que hi havia poca salinitat a causa d’una major elevació conreaven l’horta, camps que eren regats per sínies que extreien l’aigua dolça del riu.

Informació extreta del llibre l'impacte de l'arròs al Delta de l'Ebre (Emeteri Fabregat).

El sorteig per a pescar a les basses del Delta (II)

2008-12-12T04:38:00.000-08:00

El sorteig que dona dret a accedir a les llacunes es realitza el dia 29 de juny, festivitat del Patró de Sant Pere a la Ràpita, el mètode de sorteig es curiós, quatre “bombos”, tantes com llacunes de pesca, i tantes boles com associats hi han a la cofradía, 850 aproximadament, cadascú amb el seu número i sobretot, el seu mal nom, lo Garrut, lo Guapo, lo Rap, etc, els agraciats son 10 per cada llacuna, excepte l’Encanyissada, que per les seves dimensions hi hauran 12 pescadors en total. La temporada de pesca comença el 15 d’octubre fins al 15 de març. Els últims anys, s’ha vist clarament la tendència a la baixa de les captures, una evidencia clara son les 112 tones de 1984 davant les 250 de temporades anteriors.

La pesca a les llacunes del Delta (I)

2008-12-10T04:48:00.000-08:00

La pesca a les basses del Delta es una tradició que es realitza des del segle XII, per tant, es un tradició molt arrelada al Delta. Les costums que envolten tant el sorteig, les arts de pescar, com l’organització del treball podríem dir que no han variat gens ni mica, l’únic que podríem dir que ha canviat és el mètode de desplaçament a les mateixes llacunes, cosa que ha permès un cop acabada la pesca passar la nit a casa. Els avantpassats, i a causa del mal estat de les carreteres i la falta d’un medi de locomoció com un simple cotxe, obligava als pescadors a quedar-s’hi bona part de la temporada de pesca a les casetes que hi havien situades a tocar de les llacunes.

Avui dia, i tal com es realitza fent des del segle XII, gracies a un ordre reial, la cofradía de pescadors de Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita i els seus 850 associats son els que tenen el dret per mig d’un sorteig tradicional de la pesca de totes les llacunes del Delta, L’encanyissada, la Tancada, el Canal Vell y la Goleta o Bassa de les Olles.

Continuarà…

Millora de la carretera al Poble Nou del Delta II

2008-12-04T04:18:00.000-08:00

El passat mes de setembre i tal com vaig ficar al bloc es va eixamplar l’asfalt d’un tram de la carretera del Poble Nou a Sant Carles de la Ràpita, un tram que havia portat als habitants de Poble Nou a fer algunes manifestacions tallant la mateixa carretera i que jo mateix, un cop asfaltat, vaig voler alertar del perill per falta d’una vorera a algunes parts del tram.

Per tant, i veient que aquest problema s’ha solucionat parcialment he volgut donar constància de la millora i eixample de les voreres, ja que significava un perill considerable per als cotxes a una carretera de per si estreta.

L’origen del topònim la Cava

2008-11-25T04:18:00.000-08:00

Llegint alguns informatius del Delta de l’Ebre sobre antropología sempre acabo certificant que hi ha molts buits documentals i que porta a moltes interpretacions i llegendes que no son del tot certes, en aquest cas el topònim de l’origen la Cava.

Les interpretacions sobre el nom n’he llegit algunes, com el que la Cava podria provenir de l’àrab al- Kabtil, o la del nom la Cava com a resultat de cavar, de la cava de la regalèssia o el nom de Kacba, casa de forma cúbica. Però l’origen cert de la Cava be d’un escrit que detallo a continuació i que es va redactar l’any 1789.

“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vecinos de Tortosa, se abrió una acequia… ( situada on és actualment la Cava ), que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrió tal cauce que barraron su antiguo curso, (la sortida del Nord, lo Golero), dirigiéndose por el que le proporciono la obertura de la Cava mencionada,” etc…

Segons Xavier Ribas i Vilanova, autor de la recerca, es comprova que no nomès canvia la evolució morfologica del Delta per les riuades, canvis climatics i ambientals, si no que l’acció humana al segle XVI també provoca de forma important el canvi del curs del riu, i en definitiva el creixement del lòbul central.

Per tant, l’etimologia popular, que relaciona el topònim la Cava amb l’acció de cavar es veu confirmada per les noticies documentals.

Arròs salvatge del Canadà

2008-11-18T11:18:00.000-08:00

Podríem dir que no és un arròs sino que és una gramínia aquàtica que és cultiva al nord del Canadà i que Arrossaires del Delta de l’Ebre l’envasa a la seva cooperativa de Deltebre amb la marca Bayo. Durant moltes generacions ha estat un aliment basic dels indis “chippewa”, és un producte baix en grassa i ric en fibra, proteïnes, minerals i vitamines. El seu cultiu és una mica complex, tant la seva recol•lecció com el secat i elaboració.

La forma de cocció d’aquest arròs és d’uns 30 a 40 minuts, tot i que hi ha gent que el cuina fregit. El preu de venta esta sobre el 7 € amb un envàs de 500 grs.

Conferència sobre la formació del Delta

2008-11-10T09:56:00.000-08:00

El proper divendres dia 14 de novembre a les 20.00 h i a la sala d'actes del museu comarcal del Montsià es realitzarà la conferència "El canvi climàtic que va formar el Delta de l'Ebre", a càrrec d'Àlvaro Arasa, geòleg, col·laborador del Museu Comarcal del Montsià i membre del grup de Recerca Científica de les Terres de l'Ebre.

La plana de la Llombardia i el Delta de l'Ebre

2008-11-05T04:21:00.000-08:00

La plana de la Llombardia situada a pocs Kilòmetres a l'oest de Milà es cultiva el que diuen el millor arròs italià, els rissottos, l'arròs mes conegut a itàlia. Aquesta plana, situada al nord d'Itàlia te moltes semblances amb el Delta de l'Ebre, el sistema canalització d'aigües, el procès d'elaboració de l'arròs, alguns dels seus paisatges, però hi han alguns punts com es la sega que es diferencien amb el Delta, diuen que mai seguen fins passat el mig dia, per l'humitat que hi ha a l'arròs, en canvi aqui al Delta, excepte molts pocs dies es comença a segar a mitjans del matí, mitjantçant l'ús del satèl•lit poden calcular el grau d'humitat del camp.

També cosa curiosa i que desconec que algú ho fagi al Delta, hi ha una finca de propietat privada que envasa l'arròs Gran reserva Carnaroli, al igual que els vins, la diferencia, es recull al centre del camp, és on hi ha la temperatura ideal. Per on entra l'aigua esta fred, per on surt calent, el del centre és el millor, la selecció és extra, ¿ perque no es planteja de fer aquí al Delta el gran reserva?.
qüestió de temps?, qui sap.

El silur

2008-10-28T10:24:00.000-07:00

És un peix de dimensions grans que pot arribar a mesurar entre1 i 2 metres a la fase adulta, però s’han arribat a pescar exemplars de més de 3 metres. No té escates però està cobert d’una capa de pell de mucosa, típica dels peixos anquil•liformes i també dels ictalúrids i dels silúrids, per a que ens entenguem, la mateixa mucosa que segrega l’anguila quan l’agafem amb les mans, diuen que és un mètode d’autodefensa.

Animal d’hàbits nocturns, encara que també es desplaça durant el dia. A la fase adulta es pot alimentar de peixos , amfibis i fins a polls d’ocells aquàtics, ¡¡ imagineu-se !!.

La seva reproducció pot anar de maig a juliol, sempre que l’aigua no sigui inferior a 18 graus, i el sorprenent és la seva reproducció, fins a 30.000 ous per cada quilogram de pes.

Al Delta de l’Ebre a colonitzat el riu i canals, i això que era un peix introduït a la conca de l’Ebre per a la pesca esportiva, finalment ha passat a ser un dels depredadros de peixos autòctons com l’anguila, el llobarro, etc. Per finalitzar, dir-vos que cada any el seu nombre de captures i el tamany va a l’alça, per tant, a hores d'ara un peix impossible d’eliminar.

Foto: la coctelera.com

allotjament el marjal

2008-10-24T11:20:00.000-07:00

L’allotjament Marjal estat situat a Poble Nou del Delta, amb una capacitat total de 14 persones, ofereix 6 bellíssimes habitacions dobles superiors i 1 suite, on cada una rep el nom d’una flor autòctona del delta, decorades amb un excel•lent gust i seguint les línies més avantguardistes, fan que l’allotjament Marjal sigui un hotel amb 4 estrelles, el mes alt distintiu dintre del municipi d’Amposta .

La segona planta hi ha el que podríem anomenar la joia de l’hotel, una biblioteca amb un gran mirador amb vistes a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, declarades parc natural, per la seva importància faunística, recomano les postes de sol amb la llacuna al fons, una imatge val mes que mil paraules. També es pot gaudir de la sala de massatges que podeu escollir a la carta i que podreu gaudir a la sala spa del mateix hotel.

Les instal•lacions tant les pot gaudir un turista que visita el Delta com qualsevol parella del territori que vulgui fer un detall/regal , la de passar una nit a aquest acollidor i tranquil hotel, de ben segur un regal i una sorpresa del tot diferent. Per a reserves o per poder veure millor les seves instal•lacions us adjunto l’adreça on trobareu telèfon de contacte i les imatges.

www.marjalallotjaments.com

Els típics xiringuitos del Delta

2008-10-19T14:18:00.000-07:00

L`altre dia estava llegint a la revista mensual de tot parc un tema sobre els primers xiringuitos del Delta, el que avui rep el nom de xiringuito de platja. Antigament aquestos xiringuitos es dedicaven bàsicament a cuinar paelles, musclos, venda de refrescos, estaven montats amb estructures de material simple, quatre canyes per a fer sombra, taulons sobre caixons de fusta, xapa, material que una vegada acabava la temporada recollien i fins al proper estiu. Recordo que tenia uns familiars propers que tenien un xiringuito a la platja del “Pipi”, a Sant Carles de la Ràpita, ¡¡ res a veure amb la d’avui dia !!, recordo algunes coses tot i que era molt petit, sempre sento dir que les paelles eren boníssimes. També recordo els xiringuitos de la platja del Trabucador, venien pollastres per a dinar per a la gent que passava el diumenge i caps de setmana, per cert, un tema que donar molt per explicar , els diumenges al Trabucador fa uns vint anys.

Per donar un exemple, a la platja de la Marquesa hi havia el xiringuito de Mecs,una família que l’any 1961 va fundar un dels primers xiringuitos al Delta. El propietari recorda que sempre estava ple de gent, un plat de paella costava vint-i-cinc pessetes i un quinto en costava cinc. El primer estiu van quedar de negoci cent pessetes netes. Les paelles les feien al terra amb soses de la mar, els musclos al vapor i el meló eren les seves especialitats.

Per refrescar les begudes les posàvem amb gel dins d`uns tubs de formigó que anomenàvem les tines, i les tapàvem amb sacs d`espart. Tot i que les condicions en que feien el menjar, els seients de la taula , la teulada i tot en conjunt no te res a veure amb les comoditats d’un xiringuito d’avui dia, us puc assegurar que el menjar i la tranquil•litat que es respirava no tenien res a envejar a les d’avui dia.

II Fira Ebre Gourmet

2008-10-06T13:31:00.001-07:00

Entre l’11 i el 13 d’octubre es celebrarà al Centre Cívic de la població de Deltebre la fira Ebre Gourmet que té com a objectiu promocionar els productes i la cuina de qualitat de les Terres de l’Ebre. A la fira participaran 28 expositors en representació dels principals sectors de producció del nostre territori i també hi estaran presents 35 restaurants i prop de 50 cuiners.

La fira estarà oberta a tot el públic el dissabte 11 i el diumenge 12 i des de les 11.00 del matí i fins a les 21.00 hores es faran demostracions de cuina en viu. L’objectiu és apropar als visitants i consumidors la gastronomia i els productes de la nostra terra. En total es faran una trentena de demostracions de cuina de la mà dels millors restauradors del nostre territori. A més de les demostracions de cuina, els restaurants de la població oferiran també degustacions de plats, cuinats amb productes de primera qualitat i es faran cates de vins, comentades pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta, i tastos d’oli i sal. Per entrar a la fira s’haurà de pagar una entrada de 6 Euros amb dret a 5 tiquets de degustació i una copa per al tast de vins.

El dilluns 13 d’octubre la fira estarà reservada per al sector professional i hi ha previst dur a terme diverses sessions de demostració de noves tècniques d’elaboració, cocció i presentació de productes al consumidor. Entre les activitats que s’ha programat cal destacar la sessió de “maridatges insòlits” que ha preparat el CRDO Terra Alta i on hi ha previst combinar 5 plats amb 5 vins.

18ª festa de la sega de l'arros

2008-10-01T14:06:00.000-07:00

El proper diumenge dia 5 d’octubre a partir de les 11 del matí tindrà lloc al costat de la Casa de Fusta la 18ª Festa de la sega de l’arròs i batuda a potes, que any rere any s’ha anat celebrant impulsada pel restaurant l’Estany per tal de recuperar una de les tradicions més emblemàtiques d’aquestes terres. En acabar la sega es passejarà a tots els assistents qui ho vulguin amb els carros típics del territori.

Millora de la Carretera de Poble Nou a St. Carles de la Ràpita

2008-09-29T14:10:00.000-07:00

Aquesta setmana passada es va “alquitranar” la carretera de Sant Carles de la Ràpita en direcció a Poble nou el Delta, en aquest cas només la part que pertany al municipi de Sant Carles de la Ràpita, o sigui fins al pont on hi ha la pantena de l'Encanyissada, per tant queda pendent el tram que pertany al municipi d'Amposta. La millora d'aquest tram ha acabat per satisfer les queixes dels veïns de Poblenou que desprès d'alguns anys de queixes veuen com es millorà un vial on als estius hi ha molta afluència de turismes. Encara que no en la seva totalitat, s'ha de tenir en compte que tot i que s'ha repujat el nivell de la carretera i s'ha eixamplat una mica és aconsellable estar atent amb la vorera, ja que actualment hi ha un desnivell que si el pneumàtic surt de l'asfalt és casi bé impossible adreçar el cotxe i pujar al vial, per tant, tot i que s'ha millorat no deixa de ser aconsellable estar atent.

El tram comprès a la sortida d'Amposta en direcció Sant Jaume d'Enveja també té unes característiques similars una vegada es va millorar l'asfalt, de moment ja han sortit alguns vehicles de la carretera per les mateixes circumstàncies, o sigui que tal com diem aquí, quatre ulls ¡¡.

Nous miradors al Garxal

2008-09-24T04:10:00.000-07:00

A la llacuna del Garxal s'ha instal•lat un nou mirador (hide), per a l'observació dels ocells, en concret a l'itinerari de 1,5Km que voreja la mateixa llacuna i situat entre el ja existent i el far del Garxal. El mirador es molt semblant al que hi ha instal•lat al costat mateix, però amb una perspectiva diferent, personalment crec que ofereix una vista mes propera de la llacuna. També esta amb obres el tram fluvial compres entre el càmping l'Aube fins on abans estava situat el restaurant el Galatxo (Far del Garxal), i justament el lloc on s'instal•larà properament el nou mirador de la desembocadura, pel que fa a la situació i vistes poden ser espectaculars. Aquestes actuacions, com les del nou passeig que vorejaran el riu fins al Garxal i els nous miradors permetran gaudir encara mes d'aquesta zona.

Foto: Pasasrel.la nova al costat del riu (Càmping Aube)

Sabíeu que…..

2008-09-22T14:39:00.000-07:00

Les espècies de ratpenats europeus son insectívores, només trobem una espècie que menja fruita i una altra que ho fa menja algun ocell a vegades, o sigui que no en hi ha cap que s’alimenta de sang com diu la llegenda.

Un únic ratpenat pot menjar de 500 a 1.000 mosquits al dia, imagineus quin benefici aporta als habitants del Delta, per tant aneu multiplicant, 100 individus es poden menjar al voltant de 75.000 mosquits.

A l’hivern, quan no hi ha insectes, els ratpenats no tenen menjar, per tant han d’estalviar energia i hivernen. Així la seva freqüencia respiratòria (de 4-6 segons pot passar a no respirar durant 60 o 90 minuts).

A l’hora del descans es pengen del revés, d’aquesta forma els arriba sang i per tant oxigen al cervell, fet molt important quan hivernen i tenen un metabolisme molt lent.

Per últim i en cas de que us mossegui un ratpenat, aquí teniu algunes mesures preventives, renteu-vos la ferida amb aigua i sabó (no amb alcohol) i aneu a un centre mèdic, si pot ser amb l’animal que us ha mossegat ficat dins un pot foradat.

Foto: fotonatura.org

Les festes a l’illa de Buda II

2008-09-15T12:39:00.000-07:00

La primera part de les festes de l’illa de Buda varem comentar la imaginació que tenien per celebrar les festes de l’illa, la seva publicitat, etc, i aquesta segona part voldria comentar-vos alguns dels actes tan curiosos com els que detallo a continuació.

“Primer partido del torneo triangular de futbol eliminatorio, entre los potentes equipos la Peña CAMIONETA y peña CAMANY”, però el que hem fa gracia i clar, normal en aquells temps, és els noms de l’alineació, Rastoco, Blancanieves, Panchito, Patrones, Caseret, Carbó, i més que hem deixo de nombrar d’una llista llarga.

Despres també realitzaven l’activitat de tir al plat, “tomarán parte todos los tiradores de la isla , disputandose un gran trofeo donado por D. Victor Noche, al último clasificado se le prestarán 1000 pesetas, para que se compre cartuchos y se entrene en vista a los concursos del año que viene”.

“ Como final de fiesta se disparará una gran barraca de fuegos artificiales en el centro del río Ebro desde el llaud “Mary Juana”. Imagineu-se avui dia fer uns focs artificials a sobre un llaud, quina paperassa ens tocaria fer, ¡¡ a part de que no ens donarien el permís clar ¡¡, en fi, tenien una altra manera de viure, amb les seves misèries d’aquell temps i mals de caps (amb raó), però crec que amb uns valors humans diferents o millors pot ser que els d’ara.

Comença la sega de l'arròs

2008-09-09T10:12:00.001-07:00

Aquesta setmana comencen a segar-se els primers camps d’arròs, una sega que recull uns 120 milions de quilos d’arròs cloaca i que una vegada passen per la molturació es converteixen en
uns 70 milions de quilos d’arròs blanc apte per al consum.

La producció al Delta de l’Ebre significa el 98,5% del total de producció de Catalunya i el 20% d’España. Al Delta de l’Ebre es cultiven principalment les varietats Bahía, Senia, Tebre , Bomba, que són arrossos de gra semillarg i rodó , que es caracteritzen pel seu gran poder d’absorció dels sabors.`

Esperem que aquest any el temps acompañe i permeti segar amb tranquilitat els agricultors

Una tempesta amb vent i aigua malmet alguns jornals d’arròs al Delta

2008-09-02T04:14:00.000-07:00

El diumenge a la nit passat i a causa d’una tempesta amb vent i aigua va fer que moltes finques d’arròs del marge dret del Delta es veiessin afectades per la tempesta (localitzada).

Les tempestes, especialment les que porten aigua i vent son temudes pels pagesos del Delta, ja que la planta de l’arròs una vegada ben granat i madurat si es tomba a conseqüència del pes del grà i l’aigua que absorbeix el mateix amb el fort vent, acaba caient al terra i per tant al cap d’uns dies es podreix el grà baix l’aigua.

Jordi Margalef, de l'empresa Agroarroz, comenta que " tot i que la tempesta no ha fet molt mal generalitzat, el que mes s'ha vist afectat es la varietat Bomba, varietat mes alta del normal i mes sensible a aquestos fenomens climatològics".

Esperem que aquestes setmanes vinents el temps no faci de les seves i que la sega de l’arròs d’aquest any, amb la pujada de preu que diuen (de moment), acabi beneficiant l’agricultor en aquestos temps de crisis.

Les festes majors dels nostres pobles

2008-08-27T12:41:00.000-07:00

Estem amb època de festes majors, uns pobles ja les han acabat, altres estan immersos i d’altres ja les tenen prop, però si ens fixem amb el conjunt d’actes de cada poble molts d’ells continuen celebrant actes tradicionals, com ara els bous, les ofrenes a les seves patrones, concurs de paelles, tirades al plat etc. Tot i que les festes d’ara hi ha una semblança amb les d’abans, no deixa de ser curiós els cartells de festes dels anys 50, en concret els de l’Illa de Buda, una publicitat acompanyava els actes que es realitzaven;

Bar y restaurante “Casa Salona”, paellas por encargo, especialidad en “ pollastres de tres cuixes”, gatos al horno.

Salón de Té el Cadell, especialidad en caldo de capadella.

Hotel el Pajar, paja nueva, sin usar, económico, comodidad, pero un poco de “picó”. Cada cual que se rasque.

Publicitat de les festes de l’illa de Buda del 3 y 4 de juliol de 1948. Segurament cap d’aquestos bars y restaurants existia, però de ben segur que feia riure a mes d’un.

¡¡ M’agradaria saber si avui dia ens ficarien aquesta publicitat acompanya’n algun dels actes de festes d’avui dia ¡¡, possiblement ens tractarien de bojos, contant que aquell petit espai s’hauria de pagar, es clar ¡¡. Concretant encara mes, els llibres de festes majors d’alguns barris i pobles d’ara com les veieu?, de vegades sembla que estiguis llegint el conegut “páginas amarillas” en versió Terres de l’Ebre.

Continuarà…

III Sortida en lluna plena

2008-08-06T15:12:00.000-07:00

Data: dissabte 16 d’Agost de juny
Hora: 21.30 h.
Lloc de sortida: Parquing del passeig (Les cases d’Alcanar)
Arribada: Vinaròs (costa)
Temps recorregut: 4 h aprox.

Aquest any la III sortida amb lluna plena es realitzarà de les Cases d’Alcanar a Vinaròs costa, el recorregut és d’uns 10 Km en total (anada i tornada), l’hora de trobada serà a les 21.30 al parquing que hi ha al principi del passeig de les cases.

Es recomana sortir sopat, tot i que un cop arribem a la part de Vinaròs i abans de començar la tornada es podrà fer un petit refrigeri que cadascú portarà lliurement. Al mateix temps que algú pot menjar alguna cosa, i al mateix lloc, es podrà pendre el bany lliurement a la platja, ja que la parada serà d’una mitja hora aprox., per tant, qui vulgui remullar-se ha de pensar en portar el banyador i tovallola.

Es recomana portar una llanterna i unes “sandalies” o botes d’aigua per creuar el riu Sénia, ja que descalços no es massa recomanable, també portar aigua, i repel•lent de mosquits.

Nota: La sortida esta exempta de qualsevol assegurança, per tant, els qui organitzen l’activitat de forma voluntària i sense cap finalitat econòmica no es fan responsables dels danys a persones i desperfectes que puguin ocasionar les mateixes.

Es presenta un nou aerogenerador al Perelló

2008-07-28T04:04:00.000-07:00

El divendres passat es va presentar al Municipi del Perello l'aerogenerador Eco 100, de tres megawatts de potència, de fabricació estatal i el més gran instal·lat a l'Estat. El nou aerogenerador es troba al parc eòlic de la Collada, al Perelló, i produeix pràcticament el doble d'energia que els altres aerogeneradors fabricats per l'empresa.

El nou aerogenerador te una alçada de 100 metres de diàmetre de rotor i 140 metres d'alçada, la mateixa alçada que la coneguda Torre Agbar de Barcelona.

El Perelló és un dels municipis catalans amb major presència eòlica, ja que compta amb tres parcs eòlics que sumen 64 aerogeneradors.

L'energia eòlica compta actualment amb uns 14 parcs en funcionament, sobretot a les comarques de Tarragona. Però aquest nombre farà un increment espectacular els pròxims anys, perquè ja n'hi ha una cinquantena més d'autoritzats distribuïts per comarques com l'Anoia, la Segarra o l'Alt Empordà, tot i que la meitat de les noves instal·lacions es concentraran a les comarques de Tarragona.

Foto; lamalla.net

El Delta de l'Ebre a TV3

2008-07-23T07:17:00.000-07:00

A partir del 29 de juliol a les 21.50 hores, i dintre la programacio de tv3 comença un reportatge documental anomenat Camins d'aigua, aquestos reportatges van fent un recorregut amb imatges sobre el riu Ebre i les poblacions que la vorejen, un recorregut des de Fontibre al Delta de l'Ebre, per tant, crec que a partir de mitjans d'Agost sortiran les imatges de l'ultim tram, una de les imatges és l'activitat de Perxar que es realitza al Mas de la Cuixota (al costat de la Casa de Fusta), justament el dia de grabació hi havien escolars practicant l'activitat, cosa que l'imatge ja dona a entendre el dinamisme que hi ha per a practicar i donar a conèixer una de les activitats tradicionals del Delta a escolars com particulars.

Per als qui vulgueu practicar l'activitat us l'aconsello, passareu una bona estona, això si, els mesos de juliol i agost porteu repelent de mosquit. Per a informació de l'activitat visiteu www.restaurantestany.com

Foto: www.andresmartinez.es

Elaboració del biodièsel a partir de microalgues

2008-07-14T10:56:00.000-07:00

Els investigadors de les instal•lacions d'aqüicultura de l'IRTA a la Ràpita estan duent a terme treballs de recerca per obtindre biodièsel a partir de conreus controlats d'algues microscòpiques, tot i que fins al moment només s'ha aconseguit produir en àmbits experimentals i amb uns costos molt elevats. Es tracta d'una investigació conjunta amb la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Tal com ha explicat Carles Ibáñez, es tracta d'una investigació conjunta amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) on els tècnics de l'IRTA identifiquen i aïllen les espècies locals d'algues "potencialment interessants", per tal d'estudiar-ne el potencial productiu, i un cop identificades les millors espècies, es passa aquest material als investigadors químics de la URV perquè proven les algues en l'obtenció del biodièsel.

De moment, segons Ibáñez, "només s'ha aconseguit obtindre biodièsel en l'àmbit experimental i amb uns costos molt elevats", ja que "tot i l'augment del preu del petroli, aquest segueix sent barat" en comparació amb la inversió que requereix el nou procés que s'està investigant. Aquesta generació de combustible biodièsel es fa a partir de conreus controlats d'algues microscòpiques. Es preveu que en dos anys es puguen presentar els resultats finals de l'estudi dut a terme per l'IRTA i la URV.

Ibáñez ha advertit que "cal ser prudent" amb la publicitat d'aquestes investigacions, que s'estan fent arreu del món, ja que "s'han creat expectatives exagerades". El director de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA ha manifestat que aquest biodièsel "seria un complement al petroli, mai una alternativa".

Foto: Irta.es
Text extret www.ebredigital.es

5ª Mostra Taula del Sénia. 4,5 i 6 de juliol

2008-07-01T12:59:00.000-07:00

ALCANAR, 4, 5 i 6 de juliol de 2008

DIVENDRES, 4 JULIOL

A les CASES D’ALCANAR: a l’esplanada del recinte portuari

22:30 Actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. I tot seguit Actuació del grup de Rock: “Els Draps”, de la comarca del Matarranya.
DISSABTE, 5 JULIOL

Al port de les CASES D’ALCANAR:

De 10:30 a 12:30 Recorregut turístic amb vaixell/golondrina per la
costa d’Alcanar

13:00 Degustació de musclos i fideuà a la Llotja de les Cases d’Alcanar, ofert per ATURCASES Al CEIP “Marjal” de les CASES D’ALCANAR:

18:00 II Festival de Patinatge artístic Cases d’Alcanar A ALCANAR: Auditori Municipal “José A. Valls” (Av.Catalunya, 76)
20:00 Concert Grup de corda “MoMa, Orquestra de cambra”

DIUMENGE, 6 JULIOL

Tots els Actes del dia es faran a ALCANAR

El recinte de la MOSTRA estarà a la plaça del Mercat

12:00 Obertura 5ª Mostra (carpes pobles i Mancomunitat)
Durant el dia hi haurà:

• Exhibició de costums marineres (Sant Carles de la Ràpita)

13:30 Degustació productes salats (carpa Mancomunitat)
14:00 Tancament de la Mostra
17:00 Obertura de la Mostra
17:00 Inici de les Cercaviles

19:00 Actuació Ball de Sant Antoni (Alcanar, Ulldecona, Banda Godall)
19:45 Degustació de productes dolços i cremat (carpa Mancomunitat)
20:00 Tancament de la Mostra. Acte de cloenda.

L’alguer (Posidonia oceanica)

2008-06-25T13:56:00.000-07:00

Aquesta planta aquàtica segur que l’hem trobat moltes vegades a les platges del Delta, com per exemple a la del Trabucador, la del Pipi (La Ràpita), etc.

La seva presencia a primera vista fins i tot crea malestar entre els banyistes, però s’ha de dir que aquestes praderies d’alguers , a part de ser totalment inofensives, son indicadors d’aigües amb molt bona qüalitat.

A l’hivern, mes d’algú de nosaltres haurem vist a la platja una mena de pilotes petites de palla, aquestes boles son petits fragments de les fulles, pèls i fibres dels rizomes que es descomponen i s’acumulen a les platjes durant l’hivern.

També s’ha utilitzat com a adob i per empaquetar vidre, per això se l’anomenava alga dels vidriers. Al segle XVI Laguna va veure que als llits on es posava quedaven lliures de xinxes i així es van popularitzar els seus matalassos.

Foto: wwf.es