Per tal de conèixer la seva historia hem de remetre’ns a l’any 1926. data en què tres senyors benestants de Barcelona, atrets per la gran quantitat d’ocells aquàtics que albergava la llacuna de l’Encanyissada, van decidir de forma una societat de caça que va obtenir una concessió de deu anys, per efectuar les seves tirades a la casa de fusta. La provisionalitat d’aquest contracte i la necesitat de tenir un habitatge per tal d’instal•lar-s’hi durant la seva estada al Delta van determinar la construcció d’aquest refugi desmuntable on el material emprat va ser la fusta que va ser portada expressament del Canadà, fet que va originar el seu elevat cost (350.000 pta).
Aquesta concesió es va prolongar fins a l’any 1966. Cal destacar el fet que durant la guerra civil la casa va estar ocupada per habitants de la zona que l’empraren com a refugi, motiu pel qual va ser garantida la seva conservació.
El 1966 fou la data en què el “Ministerio de Agricultura” va asumir la protecció de les llacunes i va començar a negociar amb la societat el patrimoni de la casa.
Fou l’any 1978 que passà a disposició de l’Estat i s’acabà, definitivament, la cessió de caça. Llavors les llacunes de l’Encanyissada i laTancada van ser denominades “Coto nacional de caza del Delta del Ebro”.
Al pròxim tema explicarem l’actual Museu Casa de Fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada