El port natural dels Alfacs, va ser el digne substitut de l'antic port Fangós, emplaçat en terreny deltaic i d'es d'on es va iniciar l'expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa. Els llims del riu i la dinàmica viva del delta de l'Ebre van posar fi a la seva rica història, donant l'alternativa al port dels Alfacs, on ja a principis del segle XV, fondejaven les naus del rei Martí l'Humà. L'estiu de 1610 van ser expulsats pels Alfacs 41.952 moriscos provinents de Catalunya i Aragó. El 1771 va ser habilitat per al comerç de l'interior i el 1778 Carles III l'habilità per al comerç lliure amb América. Això va endegar el projecte de construir un canal de navegació entre el riu Ebre (a l'alçada d'Amposta), i els Alfacs, amb l'objectiu de facilitar la sortida al mar dels productes que baixaven per la conca de l'Ebre. La imatge superior detalla les galeries subterrànies anexes a l'estació de mercaderies a Sant Carles de la Ràpita, i que s'utilitzaven com a sitges per emmagatzemar cereals.
Text: Solcant les terres de l'Ebre
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada