L’explotació de la sal primer i la de l’arròs, a partir del 1968, any en que desapareix la temor al paludisme, desencadena el procés colonitzador de tot el Delta, junt amb la caça i la pesca i petits cultius familiars d’oliveres. Això permet assentaments estables juntament amb les obres de canalització i posteriorment l’aprofitament per al regadiu, mes que per a la navegació. Totes aquestes dades proporcionen les condicions econòmiques y socials per a que fos possible el tràfic fluvial estable.
La barca arrossera era una barca de carga de la zona del Baix Ebre entre la desembocadura i Tortosa. La seva forma te semblança amb el llaüt del riu, cosa que li permet sortir al mar y transportar mercaderies que recollia dels vaixells que vorejaven la costa del Delta i posteriorment pujar riu amunt, o portar l’arròs recol•lectat fins a Sant Carles de la Ràpita o la Ampolla. En cas de necessitat portaven una vela llatina, lo que ajudava a anar en contra direcció del vent, però podia anar amb rems, amb perxa o amb la típica sirga, d’acord amb les seves necessitats i limitacions.
Bibliografia: Cultura fluvial
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada