Una web interessant

El CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) és una fundació privada i sense ànim de lucre dedicada a la recuperació d'animals marins, a la investigació i a l'educació. El Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM és l'únic centre especialitzat i equipat per recuperar animals marins reconegut per la Generalitat de Catalunya i és el primer d'estes característiques a la Mediterrània. Les principals àrees de treball són el salvament i la recuperació d’animals marins protegits que arriben a les costes catalanes, la col•laboració en programes d’investigació per mitjà de convenis amb universitats. A més, dedica un notable esforç a la divulgació, l’educació ambiental i la sensibilització de la població local.

www.cram.es

"L'amotet de l'oncle Patut"

Llegint llibres sobre el Delta sempre hi ha aquell toc d'humor que caracteritza als que hi vivim, aquelles anecdotes i aquelles persones que amb mes o menys gracia sempre fan riure, amb aquest cas us explico l'anecdota de "l'amotet", un invent que va canviar la vida de molts habitants del Delta.

L'oncle Ptut llüia més que no passejava la seua moto pel poble. I el primer afortunat en gaudir del seient del paquet va ser son germa, l'oncle Quico de l'Egua. Volia impresionar al seu germà i la punteta de gas que va fer servir per anar pel poble, en agafar la carretera del Toll se va convertir en un forçament del canell dret camí de la fractura de carpians i metacarpians.

A Quico, la carretera del Toll, reviradeta com era, se li feia més i més estreta, ni punt de comparació en quan anava en carro, més estreta que mai no l'havia vista i al mateix temps la velocitat li donava sensació d'estar creuant una immensa massa de vent de dalt.

- Joan !!, va demanar Quico amb veu que semblava angoixada.
-Que vols?! (Ara me demanarà que afluixe, va pensar Joan).
Quico estava que es cagava de temor, li calia buscar una sortida ràpida per aconseguir que son germà disminuís la velocitat...
- Joan, no trobes que esta ventada mos farà mal a l'arròs?

Text:Arri matxo entra fora (Agustí Bertomeu Fornós)
Foto extreta del mateix llibre.

Els beneficics de l'exercici a la natura (II)

Les endorfines són substàncies bioquímiques analgèsiques segregades pel cervell que tenen la funció essencial d’equilibrar el to vital. De les endorfines en depèn que ens trobem bé o malament. Podríem dir, doncs, que les endorfines són agents bioelèctrics, transmissors de l’energia vital i actuen com a neuromoduladors que desporalitzen parcialment les membranes cel·lulars. Una manera força adient de generar endorfines és visitant indrets envoltats de naturalesa i paisatges verges.

Els beneficis de l'exercici a la natura (I)

Estan àmpliament demostrats els efectes beneficiosos de l'activitat física regular. L'activitat física moderada practicada regularment ajuda a prevenir les malalties coronàries, a controlar la pressió arterial, a millorar la diabetis, a desenvolupar força muscular, a controlar l'artrosi, a millorar la mobilitat, a reduir la depressió, a prevenir l'osteoporosi, a reduir el risc d'infart cerebral i a reduir l'estrès.

Vivim uns temps complexos per a les persones. Sovint el tipus de vida que portem ens complica les coses i sorgeixen problemes. Tot plegat ens fa viure en un estat d’estrès, de vegades massa constant. El nostre benestar físic i psíquic se’n pot veure afectat. Per això, ens cal cercar solucions i portar a terme activitats que ens equilibrin i mantinguin la nostra salut integral.

Entre d’altres, una manera adient d’evitar els efectes negatius de la nostra manera de viure és adquirir hàbits positius com, per exemple, el costum de caminar per indrets envoltats de naturalesa, gaudint de paisatges i d’entorns carregats d’energia benefactora.

A les Terres de l'Ebre tenim un ampli ventall de itineraris per la costa i per l'interior, també tenim a tocar dos Parcs Naturals que esn ofereixen infinitats de rutes per a caminar, és una activitat que està a l'abast de tothom i és bo per a la salut. Cada dia, camineu a bon pas 30 minuts, com a mínim. Els qui vulguen oferir algun itinerari que creuen que val la pena o algun indret de les nostres terres que us va agradar o sorpendre no dubteu a publicar-ho a aquesta mateixa pàgina, o també hem podeu enviar un correu amb el text a deltadelebre@hotmail.com.

Taller de fotografia i excursionisme al port

Si voleu combinar l’aprenentatge de la fotografia amb la descoberta de l’aventura dels paisatges idíl•lics, en estat salvatge, del Parc Natural dels Ports, de la mà de Mariano Cebolla Borrell, prestigiós fotògraf i autor del llibre El delta de l’Ebre, coautor del llibre Aves de España i col•laborador en altres publicacions; i de Vicent Pellicer Ollés, reconegut escriptor de les Terres de l’Ebre (A peu pel massís del Port, Caminades pel massís del Port, Les fonts del Port, Endevineu els ocells: el Delta, la Plana i el Port, Paisatges de l’Ebre: el Delta i el Port...) guia i gran coneixedor del massís del Port, hi teniu una cita els dies 26, 27 i 28 d’octubre de 2007.
Dies 26, 27 i 28 d’Octubre de 2007 i a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports (Catalunya)
Nivell fotogràfic: aficionat-iniciat
Nivell excursionista: baix-mitjà

Per a més info visiteu la web www.marianocebolla.com

La navegació i les embarcacions tradicionals a l’Ebre

Curs dedicat al coneixement de la navegació tradicional a l’Ebre, des dels llaguts als vaporets, passant pels passos històrics de barca al riu.

Sessions teòriques, dissabte dia 27 d’octubre:

Matí

● ‘La Real Compañía i el projecte de navegació de l’Ebre, a càrrec de Toni Cartes.
● ‘Els vapors a l’Ebre’, a càrrec de M. Carme Queralt i Maite Subirats.
Tarda
● ‘Els passos de barca del delta de l’Ebre, a càrrec del Grup de Col•laboradors d’Història Local del Museu
Comarcal del Montsià.
● ‘Les embarcacions tradicionals al riu i al Delta: llaguts, muletes, barques arrosseres, pontones, barquets d’arrossal i barquets de bassa’, a càrrec de Vicente García-Delgado.

Sortida, diumenge dia 28 d’octubre:

A càrrec de Vicente García-Delgado i Mireia Espelta
● Museu del Montsià: muleta, pontones i barquet d’arròs.
● Ecomuseu del Delta de l’Ebre: llagut.
● Passos de barca al Delta.
● Casa de Fusta i l’Encanyissada: barquets de bassa.
Dates: 27 i 28 d’octubre
Lloc: Centre d’Educació Ambiental (Deltebre)
Informació i inscripcions: Tel. 977 482 181 i 977 702 954

Terres de salabror

La història inventada de la familia Fatsini és el fil del relat que explica en aquest llibre la vida dels primers pagesos colonitzadors del delta dret de l’Ebre.
Estos homes i dones van emprendre l’aclaparadora tasca de convertir els aiguamolls en arrossars, utilitzant eines rudimentàries, desafiant el paludisme, amb estreta col•laboració amb el riu. L’Ebre i l’esforç d’estes persones són els veritables protagonistes de la transformació d’un món en un altre. El llibre vol respondre a les preguntes que es fan les noves generacions envers el comú del qual en són part.

Costums d'abans

El cultiu de l'arròs va fer que la vida al delta s'adaptés completament al seu cultiu, ja que pràcticament la totalitat de la gent vivia directa o indirectament de l'arròs.

A l'hivern, quan l'arròs ja s'havia recol·lectat, es condicionaven els canals i desguassos i es preparaven les terres per a la nova collita i també es treballava en altres feines com el marisqueig, anar a la garriga, recollir olives, fer mascles, s'anava a pescar, caçar, etc.

També hi havia el costum entre moltes de les famílies que tenien carro d'anar durant una part d'aquest temps amb el carro a la mar. Per fer això es preparava el carro amb el tendal i es portava tota la família a la mar on s'improvisava una espècie de barraca al costat del carro amb el tendal i canyes per poder protegir-se una mica del sol i també per si plovia. Allà s'estaven una o dos setmanes.

Durant aquest temps es prenia el bany i el sol, es pescava i es practicaven jocs tradicionals. Amb aquestes estades a la mar es combatia millor la calor. A la platja hi havia menys mosquits, es pescava i es marisquejava amb abundància per menjar, i es feia exercici preparant-se per a la dura temporada de la sega. Però l'objectiu principal era estalviar, ja que no es gastava electricitat (si en tenien), menjaven el que pescaven, els homes no anaven al bar, i no hi havia cap botiga ni servei prop on es pogués fer cap tipus de despesa.

Text i foto: Revista tot parc, oferta turística i de serveis.

Qui no ha provat un ginjol?

Segurament i tots els que vivim al Delta hem provat un ginjol, un arbre dels més típics del Delta i que ara mateix, el mes de setembre, és l’epoca per a recollir-lo, per això, la meva curiositat per investigar una mica sobre el seu nom.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula 'Gínjol' te varies acepcions. El origen de la paraula prevé del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, del grec. zízyphon, el seu nom castellà azofaifos.

Donant un cop d’ull als resultats d’un buscador amb la paraula ginjol m’ha sobtat una noticia del diari EL PAIS, publicada el dia 17 de setembre, i que adjunto a continuació,

Unos 300 vecinos celebraron ayer en la plaza de Joaquim Folguera, frente al mercado de Sant Gervasi de Barcelona, un hecho infrecuente: la salvación de un azufaifo (ginjoler, en catalán; su nombre científico es Zizyphus jujuba), sito en el número siete de la calle de Arimon esquina con Berlinès. El Ayuntamiento ya lo ha amnistiado, pero los vecinos siguen inquietos por el "equipamiento" que se pueda construir en el futuro y que podría dejar sin aire al árbol bicentenario.
La iniciativa comenzó antes del verano de la mano de dos traductoras vecinas de la calle, Isabel Núñez e Isabel Lacruz. En esa calle, por cierto, nació el alcalde Hereu y sus padres, que viven también allí, fueron algunas de las primeras firmas que suplicaron por la amnistía del árbol.
Havent llegit la noticia, i observant que al Delta de l’Ebre no en hi han tants com abans , ¡¡ qui sap si hauríem de començar per indultar-ne alguns !!.

6es festes tradicionals de l'arròs

El proper 16 de setembre es celebraran els actes de la sega de l’arròs a Deltebre, concretament a les barraques de Salvador. A continuació he fet un recull breu dels actes a realitzar.

10.30h. Sortida des de l’hotel Rull. Desfilada de carros i carretes acompanyats dels segadors pels principals carrers del poble fins al recinte de la festa.

11.00h. Inici de la sega:

Començaran a segar els segadors experimentats per fer una demostració, continuaran els segadors iniciats i a continuació tots els visitants que vulguin segar ho podran fer seguint les instruccions dels plantadors.

Un cop s`hagi segat l`arròs es farà una demostració de totes aquelles tasques relacionades amb la sega: batre a pota, erar, picaren cadup i envasar.

Activitats típiques, actuació de Terrer Roig i Quico el Cèlio el Noi i el mut de Ferreries.

14.00h. Dinar popular: paella, saltxitxa, baldana, pastissets i paracotes.

Es pot passar a comprar el tiquet per l’Ajuntament o trucar al 977 48 93 09 per
reservar-los.

I desprès de dinar concurs de jota improvisada.