El far de Buda es va encendre per primera vegada l’1 de novembre de 1864 i aleshores era el més alt dels metàl•lics construïts al món, amb una elevació de 51,5 metres sobre el terreny. Era una torre de ferro cilíndrica, de color gris perla clar, rematada per una llanterna d’una abast de 20 milles., a la qual s’accedia per una escala de cargol de 365 graons. Era atès per tres torrers, provisionats dos vegades per setmana amb embarcació des de Tortosa, que distava 50 Km.
Durant la guerra civil va sofrir diversos impactes, però fou la regressió del Delta, amb la mar avançant cap a la torre i descalçant els fonaments de les estaques, qui el va sentenciar. El 29 de desembre de 1959, un fort temporal arrasa la caseta d’acumuladors i el deixa sense llum. La nit de Nadal de 1961, un nou temporal el fa caure, després de quasi cent anys resistint a tots els elements. Coincidint amb el periode inoperatiu del far, es va col•locar una balisa de 20 metres d’altura, construïda amb materials lleugers per poder canviar-la en cas de noves modificacions de la línia de costa. Al mateix temps, l’any 1962 s’acaba una efímera construcció de 48 metres d’altura, que davant al malaurat emplaçament i el continu avenç de la mar, el fa caure l’any 1965, quasi sense haver donat servei.
Actualment, i després de debatre molts projectes, es va decidir construir l’actual petita plataforma marina, on es va situar una torreta–far metàl•lic, amb 14 milles d’abast. Es va encendre per primera vegada el 14 d’octubre de 1983.
Finalment, i per als interessats amb aquestos temes, els recomano el llibre “Buda, memòria latent”, recull de vivències i històries de l’illa, viscudes pel mateix autor, Joan Franch i Soler, nascut a Deltebre.
Text: Xavi Abril (Soldó 2003)
Foto: Portada del llibre “Buda memòria latent”
5 comentaris:
Bones Joan!!!
Sóc Cris, de la Ràpita! Ei nen, molt bona idea! Ara el que toca és fer publicitat i que la gent vagi entrant i coneixent la nostra terra, terra que tant enyoro a Girona.
Des de la llunyania, és quan he descobert realment el valor del Delta i el per què sóc com sóc...Pel mar i muntanya, pels moixons, per la gent, per les postes de sol des de l'Aluet...
Gràcies per aquesta pàgina i segueix endavant sense defallir, que almenys en mi, tens una lectora fidel!
Em permets tornar al Delta amb un clic de ratolí!!! :)
Una abraçada!!!
esta molt be este bloc,ma ajudat mol pa fer un trebal.
Desde la ràpita,un saludo!!!!!!!
gracies tios pe a quet treball d tecno
M'has solucionat el treball de tecno merci tio. He estat allà i es fantàstica l'illa de buda
merci a mi tambe m'as solucionat un problema de tecno, es veu que es pregunta a tot arreu el mateix.
Publica un comentari a l'entrada