El paludisme al Delta de l’Ebre es remunta a principis del segle passat, temps en que la construcció dels canals de rec i la conseqüent implantació del cultiu de l’arròs va afavorir encara més la presència de mosquits del gènere Anopheles, insecte causant de la propagació de la malaltia.
El Delta ja de per sí una zona humida i amb zones estancades, les condicions en que vivia la gent del Delta en aquells temps, cases dispersades en mig d’arrossars, així com el fet que els corrals es trobaven al costat mateix de la vivenda habitual, facilitava encara més la ràpida propagació de la malaltia.
Vist el problema greu, la “dirección general de Sanidad” , va instal•lar diversos dispensaris antipalúdics amb la funció d’atendre i estudiar aquella malaltia que afectava a tanta gent, gent de mitjana edat, adulta, però especialment als nadons.
Un cop establerts els dispensaris es van començar a fer extraccions de sang, i en cas de ser positiu, el tractament es feia a base de quinina, s’administrava en forma de pastilles.
La direcció del dispensari de Sant Jaume d’Enveja fou a càrrec del Dr. Ildefonso Canicio, natural de Sant Carles de la Ràpita , finalment s’estableix a Sant Jaume d’Enveja a causa de la seva dedicació a la feina.
El Dr.Canicio va dedicar gran part de la seva vida a la lluita contra el paludisme al Delta, ell mateix i la seva esposa es van veure afectats per la malaltia. Finalment mort a Sant Jaume el dia 6 de gener de 1961 als 62 anys. Una persona que amb els seus coneixements va posar el seu gra de sorra per a l’erradicació del paludisme al Delta de l’Ebre l’any 50.
Foto: Code
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada