El poblament del Delta de l’Ebre

El poblament del Delta de l’Ebre no comença fins al segle XVIII, majoritàriament per colons que arriben a la zona i que a la vegada anà lligat a l’explotació de la sosa. La major part de les vivendes eren barraques, bàsicament disperses sense forma cap nucli, l’exemple és la inexistència d’un nucli ben format a tot el Delta excepte Amposta, que l’any 1719 consta amb un poblament de 358 persones. Aproximadament no es fins a l’any 1825 quan el Delta comença a establir-se de forma permanent un nombre d’habitants considerable, la Cava i Jesús i Maria ja comencen a tenir una estructura urbana i un poblament de 329 habitants, Sant Jaume 173, Camarles 87, Sta. Maria de l’Aldea 81, Sant Carles de la Ràpita 874 i Amposta augmenta amb 1.255 habitants, per tant, les xifres indiquen que la població permanent del Delta es anterior a l’introducció de l’arròs.

L’any 1850 hi ha un estudi del “plan de riegos del Delta del Ebro”, que fa referència als usos del sol abans de l’introducció de l’arròs, els terrenys deshabitats i sense conreus eren la tònica general, el conreu de secà ocupava 1649 hectàrees , terrenys pantanosos i basses 9402 hectàrees, sense conreu 17843 hectàrees, i el conreu de regadiu era molt poc, 1118 hectàrees, terrenys situats a la vora del riu i que aprofitant que hi havia poca salinitat a causa d’una major elevació conreaven l’horta, camps que eren regats per sínies que extreien l’aigua dolça del riu.

Informació extreta del llibre l'impacte de l'arròs al Delta de l'Ebre (Emeteri Fabregat).