Aquestos dies de tant de fred, i aprofitant la nevada a la serra del Montsià vam aprofitar per fer una mica de senderisme per la mateixa serra, teníem la curiositat per veure un paisatge totalment diferent al que trobem habitualment, per tant, el dissabte al matí ens vam animar i vam pujar a la mateixa Serra. Un cop vam deixar el cotxe al coco d’en Jordi, vam començar a caminar fins a la mateixa Foradada, mai hagués pensat que pujaria l’ultim tram amb tanta feina, bona part del camí completament nevat i amb plaques de gel, cosa que dificultava encara mes la pujada. Baixant per la part interior, i aprofitant el conegut mas de Mata-redona vam parar un ratet a veure i recuperar forces per seguir baixant. Un cop allí i fent una mica el tafaner per les mateixes runes del mas, pensava en l’instin de supervivència dels nostres avantpassats, en aquell cas el Mas de Mata-redona, recordava un escrit que explicava la distribució del mas, habitacions a la planta primera, a dalt el terrat i l’engolfa, a baix l’entrada amb la cuina i el comú, la resta eren quadres, corrals, pallisses, l’era, etc. S’abastava de l’aigua de dos pous. El mes curiós, es cultivava blat, ordi , cigrons, fesols, panís, remolatxes per als tossinos i arbres fruiters (figues que s’assecaven i cireres que es guardaven amb aigua ardent). El animals que tenien pasturaven a la mateixa finca o en d’altres als qui compraven les herbes. Per la matança feien festa grossa, i la carn que sobrava, i sobretot la cacera, la guardaven en “frito”. Els excedents els baixaven amb els burros o matxos en sàrria als pobles de la Ràpita i Freginals, els pobles mes propers a la finca, desprès aprofitaven per vendre-ho als mercats locals. La veritat, tota una forma de viure.
Foto: senders-polpis.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada