Aquestos dies, i vist que el tema del pla hidrològic torna a ser tema de debat, he llegit alguns reculls que de tant en tant guardo com un tresor, amb aquest cas és un retall del diari més Ebre de l’any 2007, noticies que antigament eren molt més habituals que avui dia.
Els diaris de fa cent anys van anar plens durant dies de notes i informacions sobre els efectes de la gran riuada de l’Ebre. Parlaven de morts, cases caigudes a causa de la força de les aigües i de collites que s’havia endut la força de l’aigua. I parlaven també d’històries de solidaritat, com dels mariners de Benicarló i Vinaròs, que els dies posteriors a la sortida de les aigües van pujar les seves barques al tren per, un cop arribats a les poblacions afectades, ajudar a la gent que s’havia quedat atrapada a les teulades dels seus masos.
La gran riuada del 1907 es va produir a les acaballes d’un mes d’octubre, que va ser molt plujós arreu d’Espanya i que, en les setmanes anteriors, havia fet desbordar altres rius de l’Estat. Les informacions que s’ha conservat d’aquells dies expliquen que l’Ebre va arribar a assolir a Tortosa una cota de 9,62 metres.
Algunes estimacions més actuals diuen que en aquells dies l’Ebre va poder arribar a assolir els 12.000 metres cúbics per segon. Aquestes xifres fan que la riuada de 1907 sigui la més important del segle XX, a poca distancia de la del 1787, que des que es té consciencia històrica es la que ha assolit les cotes més altes.
Es calcula que la riuada del 1907 va causar 29 morts en tot l’actual tram del riu Ebre català, un centenar de cases enfonsades i nombroses collites perdudes, sobretot, i sent el més d’octubre, els que van patir molt la riuada van ser els pagesos del Delta, ja que la mateixa riuada es va emportar molts de sacs d’arròs acabats de segar.
Avui, l’any 2012 la cosa es molt diferent, amb feina l’aigua arriba al riu, els pantans, grans culpables de la regressió del Delta ja que no deixen seguir als sediments el seu procés natural, arribar al mar, la intensificació de l’horta, l’augment de la població, la creixent industria a les vores del riu Ebre i la proliferació de macro urbanitzacions sense cap lògica, simplement per engrandir les butxaques d’alguns personatges preveuen un futur negre per al tram final del riu, l’únic que tenim segur es una cosa, que la gent de l’Ebre seguirem lluitant, al menys per fer entendre que l’aigua d’un riu ha d’arribar al seu lloc natural per moltes raons.
Foto propietat de www.locarrerdelriu.blogspot.com
1 comentari:
Els que estimem l'Ebre ho tenim molt cru, només guanyarem patiment i sofriment intentant protegir el que més estimem, molt al contrari que aquets especuladors que tant sols s'han omplert les butxaques d'or convertint el riu en un abocador. I ara esperarem aquest nou pla hidrològic que sense cap dubte ens afectarà acabant de matar el poc Ebre que queda...
Però tranquils que al cap del camí la satisfacció serà plena i la consciència tranquil•la per haver defensat tot allò en el que més creiem.
Publica un comentari a l'entrada