La Casa de Fusta (III)

Actualment la zona coneguda com la Casa de Fusta disposa d’un ampli ventall de serveis, a part del museu, hi ha l’Agrobotiga en productes típics de les Terres de l’Ebre, el punt d’informació, l’itinerari que voreja un petit tram de la llacuna amb panells informatius (a peu), el lloguer de bicis per fer el recorregut amb bicicleta a la mateixa llacuna de l’Encanyissada, el lloguer de barques de Perxar, area de Pic-Nic miradors per observar el paisatge i els ocells, servei de restaurant i cafeteria, en fi, un llarg de serveis per passar un dia agradable al voltant de la natura.

La Casa de Fusta (II)

Posteriorment amb el traspàs de competències a la Generalitat, l’any 1980 les atribucions es traslladaren al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Amb l’ampliació al marge dret del Parc Natural del Delta de l’Ebre, l’any 1986, la Casa de fusta a passà a ser gestionada per aquest organisme que ha convertit el que únicament era un refugi en un lloc obert, ideat amb el propòsit de facilitar un millor i més profund coneixement d’aquest espai natural.

Finalment, durant el 1998 es va restaurar totalment l’edifici i el 1999 s’inaugurà una nova exposició permanent en substitució de l’antiga col•lecció ornitològica i es va passar la titularitat al Departament de Medi Ambient.

Foto: Punt informació Agrobotiga

L’historia de la Casa de Fusta (I)

Per tal de conèixer la seva historia hem de remetre’ns a l’any 1926. data en què tres senyors benestants de Barcelona, atrets per la gran quantitat d’ocells aquàtics que albergava la llacuna de l’Encanyissada, van decidir de forma una societat de caça que va obtenir una concessió de deu anys, per efectuar les seves tirades a la casa de fusta. La provisionalitat d’aquest contracte i la necesitat de tenir un habitatge per tal d’instal•lar-s’hi durant la seva estada al Delta van determinar la construcció d’aquest refugi desmuntable on el material emprat va ser la fusta que va ser portada expressament del Canadà, fet que va originar el seu elevat cost (350.000 pta).

Aquesta concesió es va prolongar fins a l’any 1966. Cal destacar el fet que durant la guerra civil la casa va estar ocupada per habitants de la zona que l’empraren com a refugi, motiu pel qual va ser garantida la seva conservació.

El 1966 fou la data en què el “Ministerio de Agricultura” va asumir la protecció de les llacunes i va començar a negociar amb la societat el patrimoni de la casa.

Fou l’any 1978 que passà a disposició de l’Estat i s’acabà, definitivament, la cessió de caça. Llavors les llacunes de l’Encanyissada i laTancada van ser denominades “Coto nacional de caza del Delta del Ebro”.

Al pròxim tema explicarem l’actual Museu Casa de Fusta.

Curiositats del Salze

Aquest arbre el podem trobar al Delta de l’Ebre, sobretot a les vores del riu. Difícilment podríem trobar arbres de dimensions molt grans, ja que l’aplicació dels herbicides volàtils els anys 80 els va causa molt problemes. Avui dia amb la prohibició d’alguns herbicides ha suposat la regeneració d’alguns d’ells. Medicinalment s’utilitza l’escorça dels arbres de mes de 3 anys La seva virtut és deguda a la presència de salicina, o millor dit, el que avui diem aspirina,(àcid salicílic i derivats). També antigament s’utilitzava la sava del tronc per aclarir la vista, també el suc de les fulles bullit amb oli a una pell de mangrana feia marxar el mal d’orella, fins i tot era un remei per a la gota, neurosi, llagues, ¡¡ imagineus quin arbre tant ben aprofitat !!.

Les escames de sal (2ª part)

Les escames de sal, de elaboració artesanal, podríem dir que també es un producte gourmet, aquestos cristalls de sal son ideals per a accentuar el sabor dels plats una vegada cuinats, carn , peix…

També he llegit que es molt bo per a carns fetes a la planxa o a la brasa, però el que s’ha de tenir en conte es que s’ha de posar menys quantitat que la sal convencional, per tant, en poca quantitat ja podem notar el sabor. Aquest producte el podem trobar amb la marca INFOSA, o sigui produït a les Salines de la Trinitat del Delta de l’Ebre. El preu pot anar de 6 a 7,50 € uns 250 grs. La podem trobar a varies agrobotigues, entre elles la que esta situada al costat de la Casa de Fusta, la de l’Ecomuseu a Deltebre i la situada al costat de l’oficina de turisme d’Amposta.

La flor de sal (1ª. Part)

La flor de sal i les seves característiques especials fan que actualment sigui una de les sals de moda. La societat INFOSA, empresa que explota les salines de la Trinitat (Delta de l’Ebre) és la que comercialitza aquest producte selecte, i ara explico el perquè.
La flor de sal es fruit dels primers efectes de concentració de la sal, o millor dit, son capes molt fines de sal que es troben a sobre de les basses de cristal•lització. Aquestos microcristalls són recol•lectats diàriament amb sistemas manuals i de forma artesanal, seguidament es passa a l’assecat i posterior envasat del producte, per tant, un producte 100% natural i no porta cap additiu. La flor de sal es molt apreciada per ser rica amb clorur de sodi, de magnesi i de potasi, per resumir, bàsic per al nostre organisme.
Per cert ¡¡, sabeu d’on prové el nom de salari? de sal. Antigament aquest tipus de sal era el privilegi dels treballadors de les salines en complement als seus salaris. Ara, ja podem entendre el perque de tantes torres de vigilància rodejant les salines de la Trinitat al Delta.

Itinerari de l’Ampolla a l’Ametlla de mar

Aquest itinerari recorre una part del GR-92, per tant s’han de seguir les senyals amb roig i blanc que ens anirem trobant durant el trajecte. El desnivell de la ruta és d’uns 120 metres aproximadament, però s’ha de tenir en compte que el desnivell és poc però continu, amb això vull dir que continuament es van pujant alguns barrancs i penya-segats cosa que fa l’excursió aconsellable per a gent amb forma física mitjana/bona. De totes maneres per a qui no ho vegi massa clar en l’aspecte físic sempre pot fer un tram petit començant a l’Ampolla, ja que recorren uns 5 Km com a molt ja es poden observar les primeres cales, desprès sempre podeu tornar pel mateix lloc o vorejant la mateixa via del tren que la tenim casi be al costat, aquesta última opció es la més ràpida.

El temps per fer el recorregut pot anar de 5 a 6 hores, per tant es aconsellable portar el dinar i partir el recorregut mati/tarde. Les vistes son espectaculars, el paisatge de bosc mediterrani i les cales a l’hivern casi be paradisíaques. Si aneu a l’estiu prepareu aigua per a beure, gorra, i això si, un banyador per a refrescar-vos a les cales, ja que es una temptació.

Fira alternativa de l'Atmella de Mar

El proper dissabte 15 i diumenge 16 de març es realitzarà com cada any la fira alternativa i de productes naturals, la fira estarà situada a la plaça nova de l'atmella.

Sortida botànica a la serra del Montsià

15 de març
Sortida pràctica per a reconèixer les principals espècies de flora i els diferents tipus de vegetació a la serra del Montsià. Professor: Toni Curcó.
Programa;

09:00: Punt de trobada al local de Picampall (Deltebre)
9:30-14:30 Desplaçament al Cocó de Jordi en vehicle i itinerari a peu pel barranc de la Font. Durant aquest itinerari observarem les principals espècies vegetals de la serra del Montsià des d’una òptica integrada dins el paisatge i les unitats de vegetació i dels factors ecològics més significatius (sòls, humitat, activitat humana, etc.)

Preu: 20 € (Gratuït per socis de Picampall, voluntaris del PN del
Delta de l´Ebre i voluntaris del PN dels Ports)
Nota: cal portar menjar i beure, així com, depenent de la
climatologia, impermeable o protector solar i barret.

El delta al mes de març

Si ens passejem pel Delta de l'Ebre podem veure que actualment estant assecant-se els camps d'arròs, un cop ben secs i si el temps ho permet probablement a finals d'aquest mes de març ja començaran els treballs dels pagesos amb els seus tractors, en pocs dies passem d'un Delta casi be deshabitat pels propis pagesos a veure un Delta atrafegat amb tractors amb una anar i venir. Primerament es passen els cultivadors per a assecar i solejar el terreny, si cal es torna a passar per a desfer les "gleves", i finalment s'anivella mitjançant un làsser el terreny per a una perfecta inundació del camp, casi be dos mesos per poder fer aquestos treballs i conseqüenmment la inundació d'aigua a mitjans d'abril aproximadament, esperem que aquest any el temps no fagi de les seves i que al mes de setembre/octubre podessem recollir els fruits d'una bona campanya.