La malaltia del paludisme al Delta

El paludisme al Delta de l’Ebre es remunta a principis del segle passat, temps en que la construcció dels canals de rec i la conseqüent implantació del cultiu de l’arròs va afavorir encara més la presència de mosquits del gènere Anopheles, insecte causant de la propagació de la malaltia.

El Delta ja de per sí una zona humida i amb zones estancades, les condicions en que vivia la gent del Delta en aquells temps, cases dispersades en mig d’arrossars, així com el fet que els corrals es trobaven al costat mateix de la vivenda habitual, facilitava encara més la ràpida propagació de la malaltia.

Vist el problema greu, la “dirección general de Sanidad” , va instal•lar diversos dispensaris antipalúdics amb la funció d’atendre i estudiar aquella malaltia que afectava a tanta gent, gent de mitjana edat, adulta, però especialment als nadons.

Un cop establerts els dispensaris es van començar a fer extraccions de sang, i en cas de ser positiu, el tractament es feia a base de quinina, s’administrava en forma de pastilles.

La direcció del dispensari de Sant Jaume d’Enveja fou a càrrec del Dr. Ildefonso Canicio, natural de Sant Carles de la Ràpita , finalment s’estableix a Sant Jaume d’Enveja a causa de la seva dedicació a la feina.

El Dr.Canicio va dedicar gran part de la seva vida a la lluita contra el paludisme al Delta, ell mateix i la seva esposa es van veure afectats per la malaltia. Finalment mort a Sant Jaume el dia 6 de gener de 1961 als 62 anys. Una persona que amb els seus coneixements va posar el seu gra de sorra per a l’erradicació del paludisme al Delta de l’Ebre l’any 50.


Foto: Code

Un estudi coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers va permetre demostrar que els ratpenats poden actuar com a controladors naturals de la plaga de la papallona de l'arròs, coneguda com a barrinador, al Delta de l'Ebre. Observacions fetes a l’illa de Buda, van demostrar que els camps d’arròs situats a la mateixa Illa hi havia una baixa afectació d’aquesta plaga, i que les causes directes eren la recuperació de l’espècie a l’illa de Buda amb la col•locació de caixes niu.

Amb tot, si els resultats avancen l'estalvi econòmic per a l'agricultor del Delta de l’Ebre seria substanciós. En una investigació feta a Texas el 2006 demostrava que les poblacions de ratpenats havien estalviat als agricultors 1,7 milions de dòlars entre estalvi d'insecticides i increment de producció de gra i cotó.

Així mateix, també sabem que els ratpenats ajuden a controlar altres plagues d’insectes, els molestos mosquits.

O sigui que totes les males llegendes no son del tot certes, al menys la del ratpenat.

El cabdal de l'Ebre i la falca salina

Aquesta setmana vaig entrar a la pàgina de la confederació hidrogràfica de l’Ebre per poder observar el cabdal que porta ultimament el riu, les dades no son gens habituals que diguessem per a l’època que estem, tot i que la meva curiositat no només era saber el cabdal real, si no el que volia saber era pels metres cúbics per segon que es daten a l’estació de Tortosa, on es troba situada la falca salina que entra riu amunt.

M’explico, fa uns quants anys vaig assistir a unes ponències sobre cabdal del riu Ebre, la mateixa època de les manifestacions antitrasvassament, i com a dossier ens van donar les dades que observant els metres cúbics per segon que baixen pel riu Ebre es sap aproximadament fins on arriba l’aigua del mar que s’endinsa dins al riu (falca salina), per tant, consultant la web http://195.55.247.237/saihebro i que a dia 10/2/08 hi havien uns 107 metres cúbics per segon vaig situar la falca salina justament a Amposta, ¡¡ imagineu, això un mes com el de febrer, que ja que estadísticament no sol ploure molt, al menys hauria de incrementar-se una mica pel “desgel” dels Pirineus.

Les dades (resumides) son les següents;

A 100 m/cúbics la falca salina es situa a Amposta.
A 135 o 150 metres cúbics la falca salina es situa a l’Illa de Gràcia.
A mes de 400 metres cúbics no hi ha falca salina.

Vist les dades que cadascú tregui les seves conclusions.

Censos i observacions d'aus poc freqüents

El Delta de l'Ebre ha censat aquest hivern més de 292.600 aus de 91 espècies diferents. Els resultats, tot i ser encara provisionals, indiquen que aquest hivern s'ha enregistrat el màxim nombre d'ocells des de l'any 1972, data des de la qual es té informació dels censos fets a la zona. Entre les espècies que han tingut un increment més destacat, hi ha l'ànec collverd, el xarxet i la fotja vulgar. Pel que fa a les gavines, un cens sobre el qual el Delta no disposa de dades històriques, enguany se n'han registrat 45.700, el que suposa un total de més de 338.300 exemplars. També cal destacar que les poblacions de gavines son molt dificils de censar degut al continu desplaçament que fan al llarg del dia pel territori. Les raons per les quals ha augmentat el cens es degut a varis factors, un dels quals es allargar l’inundació dels camps d’arròs fins al gener.

A part del cens que s’ha fet aquestos dies, també s’ha de destacar que durant tot l’any hi ha un seguiment per part de responsables del parc natural i aficionats a l’ornitologia sobre aus que rarament podem trobar al Delta. Aquest mes de gener voldria destacar l’observació d’un Ibis Sagrado (Threskiomis aethiopicus), concretament a la zona coneguda com “Bombita”, al costat de la llacuna del Canal Vell, un ocell que es pot observar a països Africans, Àsia Occidental, i rarament la podem trobar a llocs sudorientals d’Europa.

Foto: Mariano Cebolla

Dia Mundial de les zones humides

El proper dissabte 2 de febrer i diumenge 3 es celebrarà el dia mundial de les zones humides, per això, el parc natural del Delta de l'Ebre organitza activitats gratuïtes i que tot seguit detallo;


Dissabte 2 de febrer
Sortida ornitològica

Sortida per l’hemidelta sud amb l’objectiu principal d’identificar i “llegir” flamencs anellats . Trobada a les 9 a la Casa de Fusta.

Xerrada

“Les tortugues al Delta”. Miquel A. Franch. Tècnic del PN del Delta de l’Ebre. Casa de Fusta. 17 h.

Diumenge 3 de febrer
Sortida en bicicleta pel Goleró i port del Fangar

Trobada a l’Ecomuseu a les 9.30 h. o a la bassa de les Olles a les 10h. L’Ampolla.

Podeu ampliar la informació dels actes a la web www.parcsdecatalunya.net o al punt d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22.

1 any del bloc Delta de l'Ebre

El dia 23 de gener del 2008 es el primer aniversari d'aquest bloc, un any de noticies, amb 67 temes diferents relacionats amb ornitologia, turisme, cultura, tradicions... Si mes no espero que us hagi agradat algun tema, i a poder ser, que us hagi fet estimar si cal mes a traves d'històries i noticies aquest paradis que tenim , les terres de l'Ebre i el seu Delta. ¡¡ Gràcies a tots !!

Cens d'aus hivernants 2008

Aquesta setmana es realitza el cens d’aus aquàtiques hivernants a tot el Delta. Este cens es du a terme de forma regular des d’abans de la creació de Parc i consistix a inspeccionar les 32.000 hectàrees del Delta i comptar la quantitat d’aus, aquàtiques principalment, que utilitzen esta zona per passar l’hivern. El cens, òbviament, representa una tasca molt laboriosa que requerix la col•laboració de molta gent, en concret, este any hi participen unes 40 persones, moltes d’elles voluntaris i col•laboradors del Parc.

El Delta de l’Ebre és la primera zona humida dels Països Catalans i una de les principals de tota la Mediterrània en nombre d’aus hivernants. El delta de l’Ebre és travessat per una de les principals rutes migratòries del món, la de la vessant occidental de la Mediterrània (Europa-Àfrica), i dins el context europeu se troba situat en una zona temperada. Al llarg de l’hivern, el Delta acull espècies que crien al centre i nord d’Europa i que es desplacen cap al sud fugint de les condicions ambientals adverses d’estos territoris. D’esta manera, tot allò que passa al centre i nord d’Europa i que afecte les poblacions que vénen aquí, quedarà reflectit al cens d’hivern. Això evidencia la importancia de realitzar els censos conjuntament amb la resta de zones humides d’Europa, per tal de poder valorar l’evolució de les poblacions també a escala global.

Foto: Joan Lafont

Palangre

Art de pesca consistent en un fil corda mare al qual van units altres lligats verticalment, als extrems dels quals van els hams amb el corresponent esquer. Més aviat marí, tot i que també s’usa a la zona continental, es pot calar, segons el pescador, al fons, en aigües intermèdies o quasi en superfície. S’hi poden capturar llobarros, llissals, moixarres i anguiles.

El Gànguil

De forma cònica, el gànguil s’empra al mar, a les basses, als canals i a les sèquies. Es cala ben estirat i tensat, subjectat per canyes, de manera que tot peix que hi entre es quede atrapat a les bosses de malla interiors en forma de cons,sense possibilitat de tornar enrera. Es capturen, depenent del medi, molls, moixarres, anguiles, crancs, llissals…

El Tresmall

El tresmall és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades i de diferent trama. D’esta manera el peix passa la primera xarxa i es queda enganxat entre la segona i la tercera. De mides molt variables, s’empra principalment al mar i a les basses i es capturen espècies molt diverses: llissals, carpes, llobarros, moixarres…