La neteja d'espais naturals

Aquest proper dia 25 de març, el parc natural del delta organitza, com ja va sent habitual durant els ultims anys, la neteja d'espais naturals.

L’activitat comptarà amb el suport dels Ajuntaments de Deltebre i d’Amposta, l’Escola del Parc i l’Associació de Voluntaris del Parc. El Parc proporcionarà guants de seguretat (30 per grup) i bosses per a la recollida de brossa. Els Ajuntaments repartiran un entrepà i aigua als assistents. Es preveu acabar sobre les 13h.

L'activitates divideix amb dos grups;

1) Neteja a les zones del Garxal i Riumar. LLoc i hora de sortida: Ajuntament de Deltebre (Plaça 20 de maig, 1) a les 9:45.

2) Neteja a la zona d'Eucaliptus. Lloc i hora de sortida: Oficina d'Informació Turística d'Amposta (Av. Sant Jaume, 1) a les 9:45.

Imatge: wikipedia.org

Reculls i notes de prensa de mitjans del segle XX

Avui, i llegint alguns dels reculls de prensa del diari d'Amposta de mitjans del segle passat, he recordat unes frases dedicades al cultiu de l'arròs del delta, nomès llegint-lo no fa res més que reafirmar l'importancia vital de tenir una bona campanya en aquells temps, un cultiu lligat a la supervivencia de la gent del Delta.

La arteria principal del corazón ampostino vuelve a latir en primavera, el canal de la derecha del ebro, rebosante ya de aguas cruza el pueblo que, como una pequeña Venecia se refleja en ellas.

Los campos arrozales que quedaron todo el invierno en letargo, sienten el cosquilleo del agua en sus entrañas y se esponjan para concebir la gramínea. Una nueva vida surge el la ribera, los hombres y mujeres del campo multiplican su actividad tejiendo, a pulso, la alfombra verde de sus esperanzas.

El agua del canal, impetuosa, dirigida i controlada, invade cauces y predios. Discurre bajo un sol abrasador que la evapora o bajo la lluvia que la desborda,a veces llena de limos, otras limpia y transparente , pero siempre prosiguiendo su fecunda finalidad, hacer fructificar la planta arrocera en maduras espigas con destellos de sol y oro.

Déspues, la cosecha, más o menos óptima, llenará los graneros. Los molinos comenzaran su molturaje, obteniendo un rendimiento más o menos espléndido. El beneficio industrial y comercial podrá ser más o menos lucrativo. Pero todo ello queda supeditado y ha sido precedido por el proceso agrícola, al que no puede fallar para que la cosecha del arroz sea feliz realidad, el caudal de agua necesario.

Este es el elemento base vital, que, junto con los demás de la naturaleza lo llevaran a cabo.

J.Ayxandri F.

Les riuades a l'Ebre, temps passats.

Aquestos dies, i vist que el tema del pla hidrològic torna a ser tema de debat, he llegit alguns reculls que de tant en tant guardo com un tresor, amb aquest cas és un retall del diari més Ebre de l’any 2007, noticies que antigament eren molt més habituals que avui dia.

Els diaris de fa cent anys van anar plens durant dies de notes i informacions sobre els efectes de la gran riuada de l’Ebre. Parlaven de morts, cases caigudes a causa de la força de les aigües i de collites que s’havia endut la força de l’aigua. I parlaven també d’històries de solidaritat, com dels mariners de Benicarló i Vinaròs, que els dies posteriors a la sortida de les aigües van pujar les seves barques al tren per, un cop arribats a les poblacions afectades, ajudar a la gent que s’havia quedat atrapada a les teulades dels seus masos.

La gran riuada del 1907 es va produir a les acaballes d’un mes d’octubre, que va ser molt plujós arreu d’Espanya i que, en les setmanes anteriors, havia fet desbordar altres rius de l’Estat. Les informacions que s’ha conservat d’aquells dies expliquen que l’Ebre va arribar a assolir a Tortosa una cota de 9,62 metres.

Algunes estimacions més actuals diuen que en aquells dies l’Ebre va poder arribar a assolir els 12.000 metres cúbics per segon. Aquestes xifres fan que la riuada de 1907 sigui la més important del segle XX, a poca distancia de la del 1787, que des que es té consciencia històrica es la que ha assolit les cotes més altes.

Es calcula que la riuada del 1907 va causar 29 morts en tot l’actual tram del riu Ebre català, un centenar de cases enfonsades i nombroses collites perdudes, sobretot, i sent el més d’octubre, els que van patir molt la riuada van ser els pagesos del Delta, ja que la mateixa riuada es va emportar molts de sacs d’arròs acabats de segar.

Avui, l’any 2012 la cosa es molt diferent, amb feina l’aigua arriba al riu, els pantans, grans culpables de la regressió del Delta ja que no deixen seguir als sediments el seu procés natural, arribar al mar, la intensificació de l’horta, l’augment de la població, la creixent industria a les vores del riu Ebre i la proliferació de macro urbanitzacions sense cap lògica, simplement per engrandir les butxaques d’alguns personatges preveuen un futur negre per al tram final del riu, l’únic que tenim segur es una cosa, que la gent de l’Ebre seguirem lluitant, al menys per fer entendre que l’aigua d’un riu ha d’arribar al seu lloc natural per moltes raons.


Foto propietat de www.locarrerdelriu.blogspot.com

6ª Caminada pel Delta de l'Ebre en lluna plena

Per al pròxim 5 de maig esta prevista la 6ª Caminada al delta de l'ebre en lluna plena, aquest any i com a novetat hi ha un recorregut de 10 Km, amb un nivell baix/mitja, i per als més preparats, hi haurà un recorregut de 20 Km. També i com a novetat, amb el pagament de l'inscripció oferirem un avituallament a mig recorregut amb un petit refrigeri. La sortida com tots els anys serà al Restaurant Estany, al costat de la Casa de Fusta.

Properament anirem informant del lloc d'inscripcions, preus, recorregut i recomanacions. També teniu el grup al facebook de l'Associaciò les Set Piques, de la qui si us agregueu us aniran informant de tot referent a la mateixa caminada.

Hivern al Delta

Aquestos colors del Delta obliguen a fer una parada i observar atentament el que estas veient amb aquells ulls, aquestos colors a la primavera amb l'aigua dins l'arrossar, l'extensa verdor de l'arrossar a l'estiu, els miratges del Fangar, arbres verds i un Delta que torna a tenir vida desprès d'un hivern fred i solitari. Però el Delta és fa del tot diferent a cada època de l'any, l'hivern ens mostra postes de sol com la que reflecteix la imatge, foto que vaig realitzar el 28 de desembre, tot i que possiblement no és una foto per guardonar a alguns concurs de paisatgística, però de ben segur, és una mostra dels colors que ens mostra aquesta posta tant espectacular, l'hivern al Delta de l'Ebre.

Bon Nadal i pròsper any 2012

Desitjar-vos bones festes i una bona entrada d'any 2012. Esperem que sigui l'any on molta gent que esta atravessant una situació dificil pugui començar a veure la llum, una llum d'esperança i començament d'un nou i millor cicle. Bon Nadal i feliç any 2012.

Eliminació del rostoll

Aquestos dies, i més habitualment al marge dret del Delta, s'esta eliminant el rostoll sobrant del cultiu de l'arròs, aquest mètode d'eliminació permet al pagès rebre per part de la CEE una subvenció, per tant, es prohibeixen mètodes antics com la de cremar el rostoll un cop segat, i la de secar el camp desprès de la sega, cosa que si és deixa el camp negat amb aigua és cre una llacuna temporal i d'aquesta forma afavoreix l'hivernada de moltes aus al Delta.

El ratpenat i la plaga del barrinador de l'arròs

La recerca de mètodes naturals per controlar la plaga del barrinador de l’arròs és el principal objectiu del grup d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers, qui des de 2007 estan desenvolupant un assaig amb ratpenats al Delta per demostrar l’eficàcia de l’espècie per tal de reduir la plaga i els tractaments d’aquesta. Actualment més de 200 refugis, amb una mitjana de 40 exemplars d’aquesta espècie, estan repartits pel Delta de l’Ebre. Segons el biòleg del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers i responsable de l’estudi, Carles Flaquer, els resultats obtinguts demostren l’eficàcia del projecte: «Mitjançant l’anàlisi d’excrements i l’estudi de l’activitat de caça dels ratpenats s’ha pogut veure que es desplacen fins als arrossars a menjar la papallona, i en mengen fins i tot en els pics baixos d’activitat d’aquesta», explica el biòleg.

Aquest fet evidencia que els ratpenats són un potencial controladors de la plaga. En concret, es calcula que cada ratpenat menja unes 2.000 papallones de la plaga a l’any i per tant cada refugi ocupat representa un potencial de reducció de la plaga de 80.000 individus a l’any.

En aquest sentit, la recuperació de la població de ratpenats al territori és una de les prioritats. Segons Carles Flaquer, «hem d’explicar molt bé als agricultors que no es tracta de cap reintroducció sinó de recuperar les poblacions. En un lloc com el Delta on de menjar per ratpenats no en falta, col·locant caixes refugi podem anar recuperant, amb relativament pocs anys, les poblacions de l’espècie». Actualment a l’Illa de Buda n’hi ha uns 5.000 ratpenats refugiats en caixes.

Un mètode econòmic

Una altra de les avantatges de la utilització de ratpenats com a depredadors naturals de la plaga és l’estalvi en el tractament de la plaga que suposa per als agricultors. Segons els càlculs aproximats realitzats, si suposem que trancar una hectàrea d’arrosar costa al pagès 35 euros en pesticides i els ratpenats eviten el tractament, en tot el delta hi hauria un estalvi d’uns 700.000 euros. «D’ara en endavant ens toca demostrar que aquest fet es pot donar», el responsable de la investigació.

Els resultats obtinguts fins ara fan pensar als investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers en la possibilitat d’aplicar el mètode en altres cultius. «S’ha de mirar bé en oliveres i vinyes. El que queda clar és que els ratpenats estan fent un servei de control de plagues gratuït que, de no fer-se implicaria un gran problema per l’increment exponencial d’insectes», reconeix Flaquer.

Els resultats obtinguts han fet que aquest estiu l’assaig fos premiat com el millor projecte d’investifació en el marc del XII Simposi Europeu sobre Recerca en Ratpenats. El reconeixement ha suposat un impuls per continuar en la recerca de mètodes naturals de control de la principal plaga de l’arròs.



Font: www.diariadetarragona.com

Programa activitats Parc Natural del Delta de l'Ebre 2011

Els mesos de juliol,agost i setembre, i dintre del marc de la Carta Europea de turisme sostenible promoguda per la federació Europarc, el parc natural del Delta de l'Ebre ofereix un programa amb diferents activitats i guiatge gratuït dirigit tant a visitants com a població local. Per tal d'assistir a qualsevol de les diferents activitats es necessari trucar per a reservar places al punt d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l'Ecomuseu de Deltebre 977 48 96 79. Per a veure els dies que es realitzen les visites com zones del Parc podeu ampliar la imatge que hi ha a la part superior.

Un bloc interessant de les paelles al Delta de l'Ebre

Recentment, un amic i amant de la gastronomia del Delta de l'Ebre ha decidit crear un bloc sobre les paelles que és cuinen als restaurants del Delta de l'Ebre. La seva intenció no és ni molt menys la de ser una guia gastronòmica ni tampoc la d'arribar a proposar l'excelència de cap restaurant ni cuiner en concret, la seva intenció és la de trobar un ideal de paella en aquest mon tant complex, tant a l'hora de cuinar-la com els productes que l'envolten i que finalment li dona un punt diferent.Clickeu al títol que hi ha a la part superior i podreu accedir al bloc.

www.arrosebre.blogspot.com