Cens ocells hivernants 2010

Hi ha podem accedir a les dades de l'ultim cens hivernant d'aquest hivern, per als amants a l'ornitologia no deixent de ser dades de molt interès. Tambés és una bona eina per saber dades curioses, com les poblacions que tenim actualment al Delta de flamencs, casi 17.000 exemplars, o el bitó, un au que esta en perill d'extinció i que aquest hivern s'han identificat 5 exemplars al Delta. Totes aquestes dades les trobareu si clikeu al títol que hi ha a sobre, cens ocells hivernants.

16ena Festa de la Carxofa

DIA: Diumenge 27 de febrer

LLOC: Pavelló Firal

HORA: A partir de les 11.00 h


El diumenge 27 de febrer tindrà lloc al pavelló Firal d’Amposta la 16ena Festa de la Carxofa. Aquesta serà el plat fort d’una promoció Gastronòmica que tindrà lloc durant tot el mes de març que començarà amb les 8enes Jornades Gastronòmiques de la Carxofa on diferents restaurants ofereixen menús amb carxofa.

Programa del dia 27 de febrer:

Al Pavelló Firal.
A partir de les 11.00 h.

Mercadet de productes típics. .

Ballada de jotes a càrrec del grup “PARACOTA”, acompanyats de “Guardet lo cantador” i la seva rondalla.

Passejada en carruatge a l’espai exterior del pavelló. Hípica de la Cruz

Animació a càrrec de “Muniatto Xou”.


A partir de les 13.00 h.

Degustació dels diferents plats cuinats amb carxofa i elaborats pels restaurants: L’Antic, Gatsby, Petit Cafè, Mexic, Moré, Bistro Montsianell, els Ullals, Hotel Ciutat d’Amposta, Blanc de Blancs, La Sidreria, l’Alberg, Entre pa i pa, La Portella i Pastisseria Pous amb el postre.

Els tiquets, que estaran a la venda el mateix dia al Pavelló Firal, tenen un preu de 10€. Cada tiquet està dividit en 8 tastos (8 colors diferents).

5ª Caminada en lluna plena pel Delta de l'Ebre

Un any més tornem a organitzar aquesta caminada al Delta de l'Ebre, actualment estem treballant amb l'assosiació cultural les set piques, de la qual soc membre, per tal d'organitzar la 5ª edició d'aquesta caminada popular. Aquest 2011 hem millorat el recorregut, ja que la sortida i l'arribada és al mateix lloc, a la Casa de Fusta, amb uns 12 Km de recorregut. També hi ha una novetat important, hi ha inscripció prèvia amb 2,5€ per persona, properament sabrem amb més concreciò els punts d'inscripiciò,d'aquesta manera i amb temps d'antelació tots els que vulgueu participar podreu anar a fer efectiu el pagament i fer la inscripció corresponent, la inscripció donarà dret a l'avitualllament, situat a mig camí del recorregut i que els primers 150 inscrits tindran un obsequi de l'organització. Els punts d'inscripció estaran situats a 5 o 6 llocs d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita, tot i això encara estem concretant els llocs exactes per fer aquesta inscripció. Esperem que com l'any passat, aquest 2011 sigui un èxit de participació. Tant aviat pugessim saber els llocs d'inscripció ho farem saber via bloc i grup del facebook de la caminada en lluna plena. També hi hauran cartells per llocs de algunes poblacions del Delta. !! Fins aviat ¡¡.

Lo nostre arròs

Avui he volgut dedicar el tema del bloc a l’arròs que comercialitza una empresa familiar d’Amposta, una família dedicada des de fa molt anys al cultiu de l’arròs i que fa poc van decidir començar un nou projecte per tal de donar a conèixer el producte que ells mateixos elaboren i que finalment, van decidir fer un nou pas per tal de poder envasar-lo i comercialitzar-lo amb el nom de “lo nostre arròs”. Finalment i desprès d’un llarg procés van començar a veure llum a l’iniciativa, la construcció d’un molí situat a la partida Panissos d’Amposta i que conseqüentment els donaria pas a poder elaborar l’arròs una vegada segat dels camps de la seva mateixa propietat.

Els productes que decidien comercialitzar son varietats conegudes al Delta de l’Ebre, la varietat Bomba, de grà rodó i que és considerat pels experts d’una qualitat extraordinaria gràcies a la seva composició química, amb una proporció perfecta d’amilosa i amilopectina. És el més preuat i indicat per a plats típics de la cuina mediterrània com la paella.

La varietat marisma, destaca per ser un arròs suau i tendre, conté més midó que l’arròs llarg. És el més utilitzat a Europa. És el més indicat per fer arròs caldós i arròs amb llet.

I finalment la varietat Carnaroli, és una de les varietats `més famoses que es conreen a Itàlia. De grà gruixut i blanc posseeix un òptim equilibri entre bona capacitat d’absorció i pèrdua relativament baixa de midó durant la cocció, li confereix la textura típica de cremositat ja que té més contingut d’amilosa. És considerat un arròs excel•lent per a la preparació d’arròs caldós i risottos.

Per poder rebre aquest producte a domicili visiteu el nou bloc de l'agrobotiga (clickeu aqui).

Sortida en bicicleta Amposta- Ullals de Baltassar

Per commemorar el Dia Mundial de les Zones Humides, el Parc Natural del Delta de l’Ebre organitza una sortida en bicicleta des d’Amposta fins als ullals de Baltasar. Itinerari d'anada i tornada.

El delta de l’Ebre va ser inclòs l’any 1992 en el Conveni RAMSAR, tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides Esta diada té com a objectiu sensibilitzar les poblacions locals i divulgar-hi l’alt valor cultural i natural de les zones humides, els espais més productius i rics de la Terra i, a la vegada, els més fràgils i amenaçats.

Activitat: Sortida en bicicleta. Amposta- Ullals de Baltasar- Amposta

Dia: 6 de febrer.

Hora: 9h.

Lloc: Trobada a l’oficina de turisme d’Amposta

Previsió de finalització: 13h.

Inscripció i informació: Tel. 977 482 181 / 977 489 679


D’altra banda, SEO/BirdLife us proposa el joc “Juga i descobrix les aus”. L’activitat se realitzarà durant el dissabte 5 i el diumenge 6, de 10 a 17 hores, mitjançant un joc que consistix a anotar les aus identificades en un itinerari de tres punts de guaita: el mirador del Pont de Través (entre el Poble Nou i la Casa de Fusta), les antigues salines de Sant Antoni (abans del Trabucador, on s’habilita una tanca i un rafal) i la Reserva Natural de Riet Vell (a 1 km de la Urbanització Eucaliptus). Més informació (Ignasi Ripoll, Tel. 616 290 246)


Foto: blog.avui

Els Alfacs, somnis d'un Port

El vapor Anita

Una de les èpoques passades del Delta no es recorden sense haver passat pel Vaporet Anita, un emblemàtic vaixell que feia el trajecte de passatgers i mercaderies entre Tortosa, Amposta i la Cava, però l’Anita també va ser famós pels viatges lúdics al far de l’Illa de Buda. “Cada any, els Dilluns de pascua, la Filharmónica d’Amposta anava al far i el vapor ens venia a buscar, tocant, des del riu fins a casa. I a la tarda, de tornada, el mateix”.

“L’Anita va parar per falta d’aigua” diu, convençut , Joan Albacar. “A l’hivern no hi havia problema però a l’estiu el vapor parava a la sucrera de Campredó, ja prop de Tortosa. Allà els passatgers seguien el seu trajecte amb autocar i les mercaderies amb un camió”. De fet, els problemes estacionals de calat que presentava el riu Ebre van fer que l’Anita deixés el servei durant la canícula de l’any 28. Primer el vaporet es va deixar amarrat al pas de barca de Sant Jaume. Una nit de temporal es va deslligar i ja se n’anava a mar quan el van recuperar a l’alçada de la finca de Reales.

Buscant més protecció el van traslladar “al riu petit”, entre la riba i la illeta de les canyes. Van passar gairebé deu anys fins que la gran riuada de 1937 va afonar l’Anita.

La tardor de 1956, José Hierro Pallarés feia poc que havia tornat de la Marina i li van demanar si podia bussejar per localitzar l’Anita. “Vaig baixar i vaig recórrer tot el vaixell, de cap a cap. Estava bastant sencer i totalment ple de fang. El vaporet estava incrustat al fons del riu”. En tornar a la superfície, el seu veredicte va ser que el vaixell no es podria treure. Els Albacar se l’havien Venus com a ferralla a un Valencià conegut con el Ternales, que recuperava ferro del riu. José Manuel Hierro descriu l’operació de rescat com un fracàs: “ Ho van intentar durant unes tres setmanes. Estiraven amb una sínia que feien girar animals i un sistema de politges que no va servir per a res. El vaixell s’enfonsava cada cop més” . En una fotografia feta pel senyor Juanito encara si veu surar la xemeneia. Ni la dinamita va poder arrencar el vaporet del riu on continua afonat, a l’extrem est de l’illa de Gràcia. L’Ebre va salvar l’Anita de morir com a ferro vel i el va convertir com a material de llegenda.


Foto: modelismonaval.com

Noves entrades per a lloguer de bicicletes

Avui he volgut incloure dades referents a les empreses de lloguer de bicicletes al Delta. Tot això ho podeu observar a continuació de l'informació que hi ha sobre les rutes que podeu fer al Delta, per cert, us adelanto que properament sortirà l'itinerari número 7 i 8, tant pronte ho tingui a les meves mans ho incloure per a donar més informació.

El lloguer de bicicletes ho he separat per municipis o zones del Delta, d'aquesta forma i depenent de l'itinerari que vulgueu fer us vindrà millor llogar-les a un lloc o un altre.

El topònim la Cava (I)

Fa temps vaig publicar al bloc un estudi sobre l’origen del topònim la Cava, població del Delta, però des de fa un parell de dies, xafardejant per retalls que vaig guardant de tant en tant, vaig trobar una publicació de l’informatiu del museu del Montsià i que he volgut penjar al bloc per la seva curiositat. Com el text és una mica llarg, he cregut convenient publicar-ho amb dos parts, una primera que és la que teniu a continuació, i la segona que hi ha publicada baix mateix.

Les interpretacions etimològiques de la Cava han estat molt diverses, unes entroncades amb l’etimologia popular i d’altres sorgides d’una noticia històrica, essent aquestes darreres les que, per la pròpia i aparent rigorositat, han gaudit de major acceptació. Es aquest el cas de la interpretació que dóna Jesus Massip, segons el qual la Cava podria provenir de l’àrab al-Kabil, nom d’un assentament anterior a la conquesta cristiana que el geògraf Al-Himyari , del segle XIV-XV, situa a la desembocadura de l’Ebre. Al-Himyari esmenta també el topònim al-Askar per a referir-se a un campament normand envoltat per un fossat i ubicat al mateix emplaçament. Massip es pregunta si al-Kabil no serà la Cava, sense plantejar-se, però, el buit documental existent , el mig mil•leni llarg sense cap mena de referència que transcorre entre el topònim àrab i l’actual, que comença a aparèixer a la documentació sis-centista.

També Joan Coromines considera probable l’etimologia àrab de la Cava, en creure que pot provenir de Kacba, “casa de forma cúbica”.

D’altres interpretacions, algunes també recollides per Baltasar Casanova, parlen de la Cava com el resultat de cavar, de la cava de la regalèssia... però ningú aporta tampoc cap dada cronològica ni documental, convertir-se doncs la pregunta “ ¿ D’on ve la Cava?, en un cul de sac on tot es pot encabir.

És aquest desgavell, així com l’interès que sobre aquesta qüestió demostren els actuals habitants, el que ens porta a donar a conèixer una informació recentment en una serie de documents custodiats a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, referents a un plet entre les cases de Jordà i Despujol per una banda , senyors amb`dós de l’heretat de Puntagrossa i diferents colons que havien desermat terres a l’esmentada partida, tot considerant que els erms eren comuns als habitants del terme de Tortosa. Aquest plet, allargat durant quasi quinze anys (1972-1806) genera lògicament una gran quantitat d’al•legacions, testimonis i historials de l’heretat de Puntagrossa, recollint dons noticies molt anteriors al mateix plet que aporten informació sobre multitud d’aspectes del Delta esquerre: des de l’evolució morfològica a la de la propietat de les activitats practicades a la funció de determinades torres...

Ens assabentem així que al 1965 l’heretat de la Puntagrossa afrontava “ de una part ablo del Riu ebro de altra ablo alveo del riu vell quant anava a esguassar al golero de altra part ablo mas den cardona vuy nomenat mas devall y altra part abla torra nomenada Marcella fins als mollons del fitament que divideixen dites heretats “(de Puntagrossa i Mas d’Avall).

Existeix per tant un canvi morfològic de l’Ebre, que desembocava al Goleró, el 1695 ja no hi desemboca. Quan i com es produí aquesta variació del curs fluvial?. Un escrit generat al 1789 pel representant dels Jordà i els Despujol diu textualment:

SEGUEIX...

Imatge: GEOCACHING.COM

El topònim de la Cava i la situació dels Muntells (II)

“ Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vezinos de Tortosa se abrió una azequia en la tierra firme del frente opuesto de uno de los extremos de la heredad designada Puntagrossa, que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogian de frente abrió tal cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la obertura de La Cava mencionada, y haviéndose cegado sucesivamente el antiguo alveo, en el resto del curso antiguo por el frente de la Puntagrossa, quedó por disposición de derecho propio por metad , a lo largo de los entonces dueños de esta heredad, D. Antonio Pons y D. Pedro Jordà”.



Finalment nomès esmentar que la sèquia de la Cava fou construïda per a regar els terrenys immediats, ja que l’aigua del riu és “ el medio mas exquisito para dulcificar las tierras salobres”, i dedicar-los així al conreu de blat i d’ordi, pràcticament els únics existents al Delta abans de la seva construcció dels actuals canals. Podem afirmar en definitiva que el topònim de la Cava té el seu origen en la sèquia que es comença a construir per a regar els terrenys propers l’any 1666, aquesta sèquia anomenada simplement la Cava, va esdevenir ben ràpidament la nova llera de l’Ebre, progressivament arriba la colonització del lloc i el conseqüent assentament humà.

Per a fer més entenedora aquesta explicació de forma gràfica, he publicat la evolució morfològica del Delta aproximadament l’any 1580. En aquesta imatge és pot observar com el curs del riu encara no havia agafat la nova llera, o sigui, la sèquia de la Cava, d’aquesta forma, s’observa com el riu encara desembocava amb direcció nord, direcció a la zona coneguda com el goleró. També, podem observar la causa del perquè de la situació de la població dels Muntells, situat a la vora del riu per aprofitament de l’aigua del riu i que pel pas del temps va acabar desapareixent per la falta de força del mateix riu. Actualment els Muntells està situat a l’antiga desembocadura anomenada riet vell.