Probablement la biologia de l’anguila sigui una de les més curioses que he conegut, el sol fet de reproduir-se només a un lloc com el mar dels Sargassos (Mèxic), que desprès d’una setmana del seu naixement pugui creuar tot l’Atlàntic per corrents marins, i que finalment arribi al seu destí amb uns dos anys, recorrent 4.000 Kms. fins arribar al Delta de l’Ebre, no deixa de ser realment curiós i fins i tot, un xic misteriós.
Un cop arriba al seu destí comença a buscar els fluxos d’aigua dolça, amb aquest cas el Delta de l’Ebre, a partir d’aquest moment els hi venen a sobre els primers problemes, el primer és el “bussó”, l’art de pesca de l’angula, el segon, només per aquelles angules que hagin tingut la sort de sortejar el “bussó”, començaran a remuntar el riu fins que es troben amb les preses, obstacle que a partir dels anys 60 es començaren a trobar i els impedeix remuntar riu amunt, fins i tot, amb èpoques anteriors a l’esmentada es podien trobar anguiles als Pirineus.
Desprès de 8 o 9 anys i un cop han arribat a la seva maduresa sexual, deixa les aigües dolces i comença el viatge de retorn, amb aquest cas, i els que puguin sortejar els canals de rec i l’art de pesca del “ganguil”, podran travessar de nou l’Atlàntic i poder aparellar-se.
Finalment, i un cop a les aigües càlides del mar dels Sargassos es reproduiran i, els seus descendents, qui sap si per un estímul genètic o una simple llegenda, començaran el seu viatge amb el mateix destí, el Delta de l’Ebre.
Foto: Anguila amb falta de pigmentació, cosa molt poc freqüent.
