Pàgines

dijous, 29 de març del 2007

Taller d'espelmes amb cera verge d'abella


El parc natural dels Ports, organitza per al proper dia 6 d'abril un taller sobre l'elaboració i pràctica amb una tècnica tradicional. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Taller d'Artesania en cera Casa Pallarès i Guies del Port. mes info al 676 30 80 21.

Data: Divendres dia 6 d'abril
Horari taller: 18.30h. a 20.30h.
Trobada: Plaça Catalunya (Arnes)

dijous, 22 de març del 2007

El Delta de l’Ebre, plató de primera




El Delta de l’Ebre s’ha convertit darrerament en un plató natural de primera. La riquesa natural, paisatgística i l’encant de les seves poblacions no ha passat per alt productores i localitzadors, tant de l’àmbit publicitari com del documental i cinematogràfic. Els exemples que van portar més expectació darrerament van ser el rodatge de la pel•lícula Sahara, amb actors com Penélope Cruz i Mathew McConaughey, i rodatge que va portar molta expectació per la seva magnitud logística.

La Punta del Fangar també va ser l’escenari escollit pel grup irlandès U2 per rodar el videoclip “Vértigo”, realitzat els dies 14 i 15 de setembre de l’any 2005, això si, amb el més estricte secretisme a causa de la por per les aglomeracions.

També podríem incloure alguns rodatges més, tot i que no han tingut el mateix ressò que els anteriors, de totes maneres hi ha un ventall de espots publicitaris, com de cotxes, moda, begudes, etc, fins i tot l’altre dia llegint la premsa escrita i observant concretament una publicitat que no diré el seu títol ni marca , vaig reconèixer el moll de fusta que hi ha al Trabucador com a imatge de fons.

Per acabar, i un dels rodatges que s’ha realitzat últimament al Delta de l’Ebre (febrer)i amb la finalitat de trobar un paisatge Africà de fons, era un spot de publicitat que properament podrem veure a la televisió, el rodatge té la finalitat de donar ajudes per a l’adopció de nens per part d’una entitat bancària , amb aquest cas, el rodatge es va realitzar a la sortida del mateix col•legi que hi ha al Poble Nou del Delta, tal com es veu a la foto superior.

dissabte, 17 de març del 2007

El Poble Nou del Delta (II)


El 12 d’abril de 1957 un decret constituïa el poble en una entitat menor, el que avui anomenem entitat descentralitzada, pertanyent a Sant Carles de la Ràpita, un fet sobre el qual Amposta mai no va estar conforme, cosa que es va aconseguir amb el pas del temps, segons uns motius al·legats per la capital del Montsià. Actualment esta dirigit per una alcaldessa pedània dependent de l’Ajuntament d’Amposta. Els títols en mà els va donar el general Franco a Sant Carles de la Ràpita en temps del governador Labadie Otermín i encara que, oficialment no consta que Franco visités mai el Poble Nou.

El que era aleshores vicesecretaria d’Obres Sindicals, d’on depenia la delegació de l’institut de Colonització, Eduardo Serres, m’explicà quan de la Ràpita el portaven a Amposta, Franco va dir, “¿ Donde está este pueblo que lleva mi nombre? Quiero verlo”.
Quan el van portar allí quasi no hi havia ningú perquè es trobaven encara a Sant Carles de la Ràpita o d’altres havien anat a Amposta, però Franco va baixar al poble.


Tot seguit, l’ajuntament d’Amposta demanant la capitalitat de Villafranco del Delta s’inicià el 1957 i van haver de passar 12 anys i sis mesos perquè els estaments oficials rectifiquessin el famós decret del 12/04/1957 gràcies al recurs núm.8.439 de l’Ajuntament d’Amposta contra el Ministeri de Governació, normalitzant-se tot a través d’un escrit de 22 de gener de 1972.

dimecres, 14 de març del 2007

El Poble Nou del Delta (I)


Els visitants que avui gaudeixen de la tranquil•litat i d’altres peculiaritats del Delta de l’Ebre, van a Poble Nou a veure els seus carrers enjardinats, les cases típiques amb un pati interior dintre, i com no a probar la gastronomia del Delta a algun dels seus restaurants, però, quina història hi ha darrera d’aquest poble?.

Poble Nou es va denominar Villafranco del Delta, que fou creat per l’Institut Nacional de Colonització i que l’objectiu de la seva creació era la residència per als agricultors que treballaven els arrossars de tota aquella àrea que ocupava una part dels termes municipals de Sant Carles de la Ràpita i d’Amposta. Però els canvis de les comunicacions, de les maquinàries i de la vida en general, han canviat també la fisonomia del taranna del que avui és Poble Nou del Delta.

Les referències més antigues de la zona són del segle XVI i parlen sobre la pesca, l’aprofitament de la sosa i sobre les pastures dels ramats que per mitjà de lligallos baixaven a hivernar des de les muntanyes.

El 1952 es van iniciar les instal•lacions d’una xarxa de desguassos i camins , Aixi com dels edificis que havien de ser enllestides el 1957. Una vegada sanejada aquella zona fou distribuïda entre 97 famílies de colons i va ser batejada amb el nom de Villafranco del Delta que la Generalitat de Catalunya, ja en la democràcia, canvià el nom pel de Poble Nou del Delta, malgrat que el canvi de nomenclatura no els hi va agradar a algunes persones.
Font: Antoni Panadès

dilluns, 5 de març del 2007

Illa de Buda (II)




El nom de l’illa sempre ha estat un misteri , llegendes i històries que el mateix nom ja engresca al seu estudi antropològic.

Una de les referències mes curioses la vaig llegir a un retall d’una edició que es va publicar a un diari del País Basc o Astúries, l’any 1925. A continuació us adjunto l’article que fa referència al nom de l’Illa.

¿De donde le viene el nombre?, confieso mi ignorancia. Según conjeturas de los isleños, recogidas por el P.I. Sala, alude al hecho de haber encontrado allí los tortosinos a unos chinitos náufragos, que al orar repetían constantemente la palabra “buda”.

Desconec la base científica d’aquest article, tot i que el que hem va cridar més l’atenció va ser la manera amb la que anomenaven els xinesos, “chinitos naufragos”, segurament responia a una inexistència total de globalització social que avui dia tenim, o sigui que en aquells temps, l’any 1925, ¡¡ el més normal !!, amb prou feines es desplaçaven per aquest Delta com per anar a conèixer les amèriques i països asiàtics o a l’inversa ¡¡ .

Una altra versió és el significat que bé de l’àrab antic, que significaria illa petita o llunyana.

I finalment, i una de les que tenen més credibilitat és la del nom de la Boga, planta molt comuna a les llacunes a l’illa abans de la seva transformació agrícola. El Delta de l’Ebre va ser zona de dialecte mozàrab; encara que buda hagi donat al català boga, la “d” es conserva intacta en mozàrab i a vegades conserva també la “u”.

dimecres, 28 de febrer del 2007

Crema de vegetació controlada


Aquesta setmana s’han iniciat les cremes controlades de vegetació al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb el cas d’ahir es va realitzar a un sector de la llacuna de l’Encanyissada. Aquestes cremes controlades es realitzen cada any amb la finalitat de realitzar una neteja del senillar, ja que aquesta vegetació té molta facilitat per a escampar-se , i a l’hora, pot desplaçar altres espècies vegetals. La feina es realitza per sectors i de forma anual, d’aquesta manera s’evita el posar en perill espècies que tenen el seu habitat a una mateixa zona, i a la vegada realitzant-se el mes de febrer, l’adient per a poder realitzar-ho. Les cremes estan dirigides per un cos d’agents rurals especialitzats amb la crema de matolls i vegetació en general.

dimarts, 27 de febrer del 2007

El far del Fangar


Situat a la punta del Fangar, es va il•luminar per primera vegada l’1 de novembre de 1864, amb un aparell catadiòptric de 6è ordre. Aixecava el pla focal i 8 metres sobre el terreny- Tot i que no corresponia per la poca importància de l’aparell, era atès per dos torrers en atenció a l’aïllament del lloc, l’edifici era de ferro, muntat sobre sis columnes, i per això les habitacions eren petites i insuficients per a cap matrimoni amb fills, la qual cosa va obligar a construir una barraca per fer les tasques domèstiques. Els torrers eren abastits, en carro, dos vegades per setmana. A l’aïllament i a la inhospitalitat del lloc cali afegir les periòdiques inundacions del lloc. Aquestes difícils condicions el feren candidat preferent per automatitzar-lo i suprimir el personal, cosa que va succeir l’abril de 1929. Va ser substituït l’any 1972, quan va entrar en funcionament una nova ballisa: una torreta de ferro de 8 metres d’altura. Pintada amb franges negres i blanques. Poc després, noves exigències de més abast determinaran l’execució de l’actual far, una torre de formigó de 20 metres d’altura i 3 metres de diàmetre exterior, i que és el far de la imatge superior.

dimecres, 21 de febrer del 2007

Carta sobre el Delta “el Dominical”


El mes de gener passat, i llegint el suplement del diari “el dominical”, hem va sorprendre una de les cartes que es van publicar a l’apartat de viatges . La causa de la meva sorpresa va ser principalment el seu títol, el Delta de l’Ebre, però un cop vaig llegir-la , només feia que ratificar una realitat que crec que de tant en tant l’hauríem de llegir per acabar de creure’ns el lloc on vivim, en fi, encara que segurament no coneixeré mai a l’autora de la carta i ni tan sols arribarà a llegir mai el meu bloc, gràcies per escriure aquesta carta que tot seguit adjunto.

El Delta de l’Ebre

Cels blaus, flamencs reposant i un mar de fons. No és cap terra llunyana, n’hi ha prou d’anar al Delta de l’Ebre. Els d’aquesta terra diuen que van al western quan hi entren. La veritat és que el paisatge és de pel•lícula. En silenci absolut vam poder veure aquests flamencs cap cot. Alguns estenien el seu plomatge i es tornaven rosats. El silenci era impressionant. Després vam caminar per carreteres guanyades a la sorra. Les onades eren de tardor. Vam descansar en un dels miradors. Llàstima dels plàstics que de tant en tant es veien a l’aigua. Després vam dinar anguila i una paella. Exquisideses de la zona. No és necessari estar en un avió 12 hores per arribar al paradís.

Aina Reverter (Girona)

dimarts, 20 de febrer del 2007

Sortida al Castell de l'Airosa


El proper 25 de febrer i a les 8.30 del matí, hi ha organitzat un itinerari circular que, sortint del Racó d'en Marc, s'enlaira cap al cim de l'Airosa per després baixar per Roca Xapada fins el Coll de Lloret i el Clot de l'Hospital.

Durada: 6-7 hores a ritme lent
Dificultat mitjana/alta
Recollida al sender amb 4x4 / Preu: 5,00 €/persona.
Cal portar menjar i aigua.
Més info: Gubiana dels Ports (Tel.977 47 48 87 / 637 085 052

dimecres, 14 de febrer del 2007

L'anguila europea i el Delta de l'Ebre


Probablement la biologia de l’anguila sigui una de les més curioses que he conegut, el sol fet de reproduir-se només a un lloc com el mar dels Sargassos (Mèxic), que desprès d’una setmana del seu naixement pugui creuar tot l’Atlàntic per corrents marins, i que finalment arribi al seu destí amb uns dos anys, recorrent 4.000 Kms. fins arribar al Delta de l’Ebre, no deixa de ser realment curiós i fins i tot, un xic misteriós.

Un cop arriba al seu destí comença a buscar els fluxos d’aigua dolça, amb aquest cas el Delta de l’Ebre, a partir d’aquest moment els hi venen a sobre els primers problemes, el primer és el “bussó”, l’art de pesca de l’angula, el segon, només per aquelles angules que hagin tingut la sort de sortejar el “bussó”, començaran a remuntar el riu fins que es troben amb les preses, obstacle que a partir dels anys 60 es començaren a trobar i els impedeix remuntar riu amunt, fins i tot, amb èpoques anteriors a l’esmentada es podien trobar anguiles als Pirineus.

Desprès de 8 o 9 anys i un cop han arribat a la seva maduresa sexual, deixa les aigües dolces i comença el viatge de retorn, amb aquest cas, i els que puguin sortejar els canals de rec i l’art de pesca del “ganguil”, podran travessar de nou l’Atlàntic i poder aparellar-se.

Finalment, i un cop a les aigües càlides del mar dels Sargassos es reproduiran i, els seus descendents, qui sap si per un estímul genètic o una simple llegenda, començaran el seu viatge amb el mateix destí, el Delta de l’Ebre.

Foto: Anguila amb falta de pigmentació, cosa molt poc freqüent.