La flor de sal (1ª. Part)

La flor de sal i les seves característiques especials fan que actualment sigui una de les sals de moda. La societat INFOSA, empresa que explota les salines de la Trinitat (Delta de l’Ebre) és la que comercialitza aquest producte selecte, i ara explico el perquè.
La flor de sal es fruit dels primers efectes de concentració de la sal, o millor dit, son capes molt fines de sal que es troben a sobre de les basses de cristal•lització. Aquestos microcristalls són recol•lectats diàriament amb sistemas manuals i de forma artesanal, seguidament es passa a l’assecat i posterior envasat del producte, per tant, un producte 100% natural i no porta cap additiu. La flor de sal es molt apreciada per ser rica amb clorur de sodi, de magnesi i de potasi, per resumir, bàsic per al nostre organisme.
Per cert ¡¡, sabeu d’on prové el nom de salari? de sal. Antigament aquest tipus de sal era el privilegi dels treballadors de les salines en complement als seus salaris. Ara, ja podem entendre el perque de tantes torres de vigilància rodejant les salines de la Trinitat al Delta.

Itinerari de l’Ampolla a l’Ametlla de mar

Aquest itinerari recorre una part del GR-92, per tant s’han de seguir les senyals amb roig i blanc que ens anirem trobant durant el trajecte. El desnivell de la ruta és d’uns 120 metres aproximadament, però s’ha de tenir en compte que el desnivell és poc però continu, amb això vull dir que continuament es van pujant alguns barrancs i penya-segats cosa que fa l’excursió aconsellable per a gent amb forma física mitjana/bona. De totes maneres per a qui no ho vegi massa clar en l’aspecte físic sempre pot fer un tram petit començant a l’Ampolla, ja que recorren uns 5 Km com a molt ja es poden observar les primeres cales, desprès sempre podeu tornar pel mateix lloc o vorejant la mateixa via del tren que la tenim casi be al costat, aquesta última opció es la més ràpida.

El temps per fer el recorregut pot anar de 5 a 6 hores, per tant es aconsellable portar el dinar i partir el recorregut mati/tarde. Les vistes son espectaculars, el paisatge de bosc mediterrani i les cales a l’hivern casi be paradisíaques. Si aneu a l’estiu prepareu aigua per a beure, gorra, i això si, un banyador per a refrescar-vos a les cales, ja que es una temptació.

Fira alternativa de l'Atmella de Mar

El proper dissabte 15 i diumenge 16 de març es realitzarà com cada any la fira alternativa i de productes naturals, la fira estarà situada a la plaça nova de l'atmella.

Sortida botànica a la serra del Montsià

15 de març
Sortida pràctica per a reconèixer les principals espècies de flora i els diferents tipus de vegetació a la serra del Montsià. Professor: Toni Curcó.
Programa;

09:00: Punt de trobada al local de Picampall (Deltebre)
9:30-14:30 Desplaçament al Cocó de Jordi en vehicle i itinerari a peu pel barranc de la Font. Durant aquest itinerari observarem les principals espècies vegetals de la serra del Montsià des d’una òptica integrada dins el paisatge i les unitats de vegetació i dels factors ecològics més significatius (sòls, humitat, activitat humana, etc.)

Preu: 20 € (Gratuït per socis de Picampall, voluntaris del PN del
Delta de l´Ebre i voluntaris del PN dels Ports)
Nota: cal portar menjar i beure, així com, depenent de la
climatologia, impermeable o protector solar i barret.

El delta al mes de març

Si ens passejem pel Delta de l'Ebre podem veure que actualment estant assecant-se els camps d'arròs, un cop ben secs i si el temps ho permet probablement a finals d'aquest mes de març ja començaran els treballs dels pagesos amb els seus tractors, en pocs dies passem d'un Delta casi be deshabitat pels propis pagesos a veure un Delta atrafegat amb tractors amb una anar i venir. Primerament es passen els cultivadors per a assecar i solejar el terreny, si cal es torna a passar per a desfer les "gleves", i finalment s'anivella mitjançant un làsser el terreny per a una perfecta inundació del camp, casi be dos mesos per poder fer aquestos treballs i conseqüenmment la inundació d'aigua a mitjans d'abril aproximadament, esperem que aquest any el temps no fagi de les seves i que al mes de setembre/octubre podessem recollir els fruits d'una bona campanya.

La malaltia del paludisme al Delta

El paludisme al Delta de l’Ebre es remunta a principis del segle passat, temps en que la construcció dels canals de rec i la conseqüent implantació del cultiu de l’arròs va afavorir encara més la presència de mosquits del gènere Anopheles, insecte causant de la propagació de la malaltia.

El Delta ja de per sí una zona humida i amb zones estancades, les condicions en que vivia la gent del Delta en aquells temps, cases dispersades en mig d’arrossars, així com el fet que els corrals es trobaven al costat mateix de la vivenda habitual, facilitava encara més la ràpida propagació de la malaltia.

Vist el problema greu, la “dirección general de Sanidad” , va instal•lar diversos dispensaris antipalúdics amb la funció d’atendre i estudiar aquella malaltia que afectava a tanta gent, gent de mitjana edat, adulta, però especialment als nadons.

Un cop establerts els dispensaris es van començar a fer extraccions de sang, i en cas de ser positiu, el tractament es feia a base de quinina, s’administrava en forma de pastilles.

La direcció del dispensari de Sant Jaume d’Enveja fou a càrrec del Dr. Ildefonso Canicio, natural de Sant Carles de la Ràpita , finalment s’estableix a Sant Jaume d’Enveja a causa de la seva dedicació a la feina.

El Dr.Canicio va dedicar gran part de la seva vida a la lluita contra el paludisme al Delta, ell mateix i la seva esposa es van veure afectats per la malaltia. Finalment mort a Sant Jaume el dia 6 de gener de 1961 als 62 anys. Una persona que amb els seus coneixements va posar el seu gra de sorra per a l’erradicació del paludisme al Delta de l’Ebre l’any 50.


Foto: Code

Un estudi coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers va permetre demostrar que els ratpenats poden actuar com a controladors naturals de la plaga de la papallona de l'arròs, coneguda com a barrinador, al Delta de l'Ebre. Observacions fetes a l’illa de Buda, van demostrar que els camps d’arròs situats a la mateixa Illa hi havia una baixa afectació d’aquesta plaga, i que les causes directes eren la recuperació de l’espècie a l’illa de Buda amb la col•locació de caixes niu.

Amb tot, si els resultats avancen l'estalvi econòmic per a l'agricultor del Delta de l’Ebre seria substanciós. En una investigació feta a Texas el 2006 demostrava que les poblacions de ratpenats havien estalviat als agricultors 1,7 milions de dòlars entre estalvi d'insecticides i increment de producció de gra i cotó.

Així mateix, també sabem que els ratpenats ajuden a controlar altres plagues d’insectes, els molestos mosquits.

O sigui que totes les males llegendes no son del tot certes, al menys la del ratpenat.

El cabdal de l'Ebre i la falca salina

Aquesta setmana vaig entrar a la pàgina de la confederació hidrogràfica de l’Ebre per poder observar el cabdal que porta ultimament el riu, les dades no son gens habituals que diguessem per a l’època que estem, tot i que la meva curiositat no només era saber el cabdal real, si no el que volia saber era pels metres cúbics per segon que es daten a l’estació de Tortosa, on es troba situada la falca salina que entra riu amunt.

M’explico, fa uns quants anys vaig assistir a unes ponències sobre cabdal del riu Ebre, la mateixa època de les manifestacions antitrasvassament, i com a dossier ens van donar les dades que observant els metres cúbics per segon que baixen pel riu Ebre es sap aproximadament fins on arriba l’aigua del mar que s’endinsa dins al riu (falca salina), per tant, consultant la web http://195.55.247.237/saihebro i que a dia 10/2/08 hi havien uns 107 metres cúbics per segon vaig situar la falca salina justament a Amposta, ¡¡ imagineu, això un mes com el de febrer, que ja que estadísticament no sol ploure molt, al menys hauria de incrementar-se una mica pel “desgel” dels Pirineus.

Les dades (resumides) son les següents;

A 100 m/cúbics la falca salina es situa a Amposta.
A 135 o 150 metres cúbics la falca salina es situa a l’Illa de Gràcia.
A mes de 400 metres cúbics no hi ha falca salina.

Vist les dades que cadascú tregui les seves conclusions.

Censos i observacions d'aus poc freqüents

El Delta de l'Ebre ha censat aquest hivern més de 292.600 aus de 91 espècies diferents. Els resultats, tot i ser encara provisionals, indiquen que aquest hivern s'ha enregistrat el màxim nombre d'ocells des de l'any 1972, data des de la qual es té informació dels censos fets a la zona. Entre les espècies que han tingut un increment més destacat, hi ha l'ànec collverd, el xarxet i la fotja vulgar. Pel que fa a les gavines, un cens sobre el qual el Delta no disposa de dades històriques, enguany se n'han registrat 45.700, el que suposa un total de més de 338.300 exemplars. També cal destacar que les poblacions de gavines son molt dificils de censar degut al continu desplaçament que fan al llarg del dia pel territori. Les raons per les quals ha augmentat el cens es degut a varis factors, un dels quals es allargar l’inundació dels camps d’arròs fins al gener.

A part del cens que s’ha fet aquestos dies, també s’ha de destacar que durant tot l’any hi ha un seguiment per part de responsables del parc natural i aficionats a l’ornitologia sobre aus que rarament podem trobar al Delta. Aquest mes de gener voldria destacar l’observació d’un Ibis Sagrado (Threskiomis aethiopicus), concretament a la zona coneguda com “Bombita”, al costat de la llacuna del Canal Vell, un ocell que es pot observar a països Africans, Àsia Occidental, i rarament la podem trobar a llocs sudorientals d’Europa.

Foto: Mariano Cebolla

Dia Mundial de les zones humides

El proper dissabte 2 de febrer i diumenge 3 es celebrarà el dia mundial de les zones humides, per això, el parc natural del Delta de l'Ebre organitza activitats gratuïtes i que tot seguit detallo;


Dissabte 2 de febrer
Sortida ornitològica

Sortida per l’hemidelta sud amb l’objectiu principal d’identificar i “llegir” flamencs anellats . Trobada a les 9 a la Casa de Fusta.

Xerrada

“Les tortugues al Delta”. Miquel A. Franch. Tècnic del PN del Delta de l’Ebre. Casa de Fusta. 17 h.

Diumenge 3 de febrer
Sortida en bicicleta pel Goleró i port del Fangar

Trobada a l’Ecomuseu a les 9.30 h. o a la bassa de les Olles a les 10h. L’Ampolla.

Podeu ampliar la informació dels actes a la web www.parcsdecatalunya.net o al punt d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22.