Fa temps vaig publicar al bloc un estudi sobre l’origen del topònim la Cava, població del Delta, però des de fa un parell de dies, xafardejant per retalls que vaig guardant de tant en tant, vaig trobar una publicació de l’informatiu del museu del Montsià i que he volgut penjar al bloc per la seva curiositat. Com el text és una mica llarg, he cregut convenient publicar-ho amb dos parts, una primera que és la que teniu a continuació, i la segona que hi ha publicada baix mateix.
Les interpretacions etimològiques de la Cava han estat molt diverses, unes entroncades amb l’etimologia popular i d’altres sorgides d’una noticia històrica, essent aquestes darreres les que, per la pròpia i aparent rigorositat, han gaudit de major acceptació. Es aquest el cas de la interpretació que dóna Jesus Massip, segons el qual la Cava podria provenir de l’àrab al-Kabil, nom d’un assentament anterior a la conquesta cristiana que el geògraf Al-Himyari , del segle XIV-XV, situa a la desembocadura de l’Ebre. Al-Himyari esmenta també el topònim al-Askar per a referir-se a un campament normand envoltat per un fossat i ubicat al mateix emplaçament. Massip es pregunta si al-Kabil no serà la Cava, sense plantejar-se, però, el buit documental existent , el mig mil•leni llarg sense cap mena de referència que transcorre entre el topònim àrab i l’actual, que comença a aparèixer a la documentació sis-centista.
També Joan Coromines considera probable l’etimologia àrab de la Cava, en creure que pot provenir de Kacba, “casa de forma cúbica”.
D’altres interpretacions, algunes també recollides per Baltasar Casanova, parlen de la Cava com el resultat de cavar, de la cava de la regalèssia... però ningú aporta tampoc cap dada cronològica ni documental, convertir-se doncs la pregunta “ ¿ D’on ve la Cava?, en un cul de sac on tot es pot encabir.
És aquest desgavell, així com l’interès que sobre aquesta qüestió demostren els actuals habitants, el que ens porta a donar a conèixer una informació recentment en una serie de documents custodiats a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, referents a un plet entre les cases de Jordà i Despujol per una banda , senyors amb`dós de l’heretat de Puntagrossa i diferents colons que havien desermat terres a l’esmentada partida, tot considerant que els erms eren comuns als habitants del terme de Tortosa. Aquest plet, allargat durant quasi quinze anys (1972-1806) genera lògicament una gran quantitat d’al•legacions, testimonis i historials de l’heretat de Puntagrossa, recollint dons noticies molt anteriors al mateix plet que aporten informació sobre multitud d’aspectes del Delta esquerre: des de l’evolució morfològica a la de la propietat de les activitats practicades a la funció de determinades torres...
Ens assabentem així que al 1965 l’heretat de la Puntagrossa afrontava “ de una part ablo del Riu ebro de altra ablo alveo del riu vell quant anava a esguassar al golero de altra part ablo mas den cardona vuy nomenat mas devall y altra part abla torra nomenada Marcella fins als mollons del fitament que divideixen dites heretats “(de Puntagrossa i Mas d’Avall).
Existeix per tant un canvi morfològic de l’Ebre, que desembocava al Goleró, el 1695 ja no hi desemboca. Quan i com es produí aquesta variació del curs fluvial?. Un escrit generat al 1789 pel representant dels Jordà i els Despujol diu textualment:
SEGUEIX...
Imatge: GEOCACHING.COM
