Millora de la carretera al Poble Nou del Delta II

El passat mes de setembre i tal com vaig ficar al bloc es va eixamplar l’asfalt d’un tram de la carretera del Poble Nou a Sant Carles de la Ràpita, un tram que havia portat als habitants de Poble Nou a fer algunes manifestacions tallant la mateixa carretera i que jo mateix, un cop asfaltat, vaig voler alertar del perill per falta d’una vorera a algunes parts del tram.

Per tant, i veient que aquest problema s’ha solucionat parcialment he volgut donar constància de la millora i eixample de les voreres, ja que significava un perill considerable per als cotxes a una carretera de per si estreta.

L’origen del topònim la Cava

Llegint alguns informatius del Delta de l’Ebre sobre antropología sempre acabo certificant que hi ha molts buits documentals i que porta a moltes interpretacions i llegendes que no son del tot certes, en aquest cas el topònim de l’origen la Cava.

Les interpretacions sobre el nom n’he llegit algunes, com el que la Cava podria provenir de l’àrab al- Kabtil, o la del nom la Cava com a resultat de cavar, de la cava de la regalèssia o el nom de Kacba, casa de forma cúbica. Però l’origen cert de la Cava be d’un escrit que detallo a continuació i que es va redactar l’any 1789.

“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vecinos de Tortosa, se abrió una acequia… ( situada on és actualment la Cava ), que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrió tal cauce que barraron su antiguo curso, (la sortida del Nord, lo Golero), dirigiéndose por el que le proporciono la obertura de la Cava mencionada,” etc…

Segons Xavier Ribas i Vilanova, autor de la recerca, es comprova que no nomès canvia la evolució morfologica del Delta per les riuades, canvis climatics i ambientals, si no que l’acció humana al segle XVI també provoca de forma important el canvi del curs del riu, i en definitiva el creixement del lòbul central.

Per tant, l’etimologia popular, que relaciona el topònim la Cava amb l’acció de cavar es veu confirmada per les noticies documentals.

Arròs salvatge del Canadà

Podríem dir que no és un arròs sino que és una gramínia aquàtica que és cultiva al nord del Canadà i que Arrossaires del Delta de l’Ebre l’envasa a la seva cooperativa de Deltebre amb la marca Bayo. Durant moltes generacions ha estat un aliment basic dels indis “chippewa”, és un producte baix en grassa i ric en fibra, proteïnes, minerals i vitamines. El seu cultiu és una mica complex, tant la seva recol•lecció com el secat i elaboració.

La forma de cocció d’aquest arròs és d’uns 30 a 40 minuts, tot i que hi ha gent que el cuina fregit. El preu de venta esta sobre el 7 € amb un envàs de 500 grs.

Conferència sobre la formació del Delta

El proper divendres dia 14 de novembre a les 20.00 h i a la sala d'actes del museu comarcal del Montsià es realitzarà la conferència "El canvi climàtic que va formar el Delta de l'Ebre", a càrrec d'Àlvaro Arasa, geòleg, col·laborador del Museu Comarcal del Montsià i membre del grup de Recerca Científica de les Terres de l'Ebre.

La plana de la Llombardia i el Delta de l'Ebre

La plana de la Llombardia situada a pocs Kilòmetres a l'oest de Milà es cultiva el que diuen el millor arròs italià, els rissottos, l'arròs mes conegut a itàlia. Aquesta plana, situada al nord d'Itàlia te moltes semblances amb el Delta de l'Ebre, el sistema canalització d'aigües, el procès d'elaboració de l'arròs, alguns dels seus paisatges, però hi han alguns punts com es la sega que es diferencien amb el Delta, diuen que mai seguen fins passat el mig dia, per l'humitat que hi ha a l'arròs, en canvi aqui al Delta, excepte molts pocs dies es comença a segar a mitjans del matí, mitjantçant l'ús del satèl•lit poden calcular el grau d'humitat del camp.

També cosa curiosa i que desconec que algú ho fagi al Delta, hi ha una finca de propietat privada que envasa l'arròs Gran reserva Carnaroli, al igual que els vins, la diferencia, es recull al centre del camp, és on hi ha la temperatura ideal. Per on entra l'aigua esta fred, per on surt calent, el del centre és el millor, la selecció és extra, ¿ perque no es planteja de fer aquí al Delta el gran reserva?.
qüestió de temps?, qui sap.

El silur

És un peix de dimensions grans que pot arribar a mesurar entre1 i 2 metres a la fase adulta, però s’han arribat a pescar exemplars de més de 3 metres. No té escates però està cobert d’una capa de pell de mucosa, típica dels peixos anquil•liformes i també dels ictalúrids i dels silúrids, per a que ens entenguem, la mateixa mucosa que segrega l’anguila quan l’agafem amb les mans, diuen que és un mètode d’autodefensa.

Animal d’hàbits nocturns, encara que també es desplaça durant el dia. A la fase adulta es pot alimentar de peixos , amfibis i fins a polls d’ocells aquàtics, ¡¡ imagineu-se !!.

La seva reproducció pot anar de maig a juliol, sempre que l’aigua no sigui inferior a 18 graus, i el sorprenent és la seva reproducció, fins a 30.000 ous per cada quilogram de pes.

Al Delta de l’Ebre a colonitzat el riu i canals, i això que era un peix introduït a la conca de l’Ebre per a la pesca esportiva, finalment ha passat a ser un dels depredadros de peixos autòctons com l’anguila, el llobarro, etc. Per finalitzar, dir-vos que cada any el seu nombre de captures i el tamany va a l’alça, per tant, a hores d'ara un peix impossible d’eliminar.

Foto: la coctelera.com

allotjament el marjal

L’allotjament Marjal estat situat a Poble Nou del Delta, amb una capacitat total de 14 persones, ofereix 6 bellíssimes habitacions dobles superiors i 1 suite, on cada una rep el nom d’una flor autòctona del delta, decorades amb un excel•lent gust i seguint les línies més avantguardistes, fan que l’allotjament Marjal sigui un hotel amb 4 estrelles, el mes alt distintiu dintre del municipi d’Amposta .

La segona planta hi ha el que podríem anomenar la joia de l’hotel, una biblioteca amb un gran mirador amb vistes a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, declarades parc natural, per la seva importància faunística, recomano les postes de sol amb la llacuna al fons, una imatge val mes que mil paraules. També es pot gaudir de la sala de massatges que podeu escollir a la carta i que podreu gaudir a la sala spa del mateix hotel.

Les instal•lacions tant les pot gaudir un turista que visita el Delta com qualsevol parella del territori que vulgui fer un detall/regal , la de passar una nit a aquest acollidor i tranquil hotel, de ben segur un regal i una sorpresa del tot diferent. Per a reserves o per poder veure millor les seves instal•lacions us adjunto l’adreça on trobareu telèfon de contacte i les imatges.

www.marjalallotjaments.com

Els típics xiringuitos del Delta

L`altre dia estava llegint a la revista mensual de tot parc un tema sobre els primers xiringuitos del Delta, el que avui rep el nom de xiringuito de platja. Antigament aquestos xiringuitos es dedicaven bàsicament a cuinar paelles, musclos, venda de refrescos, estaven montats amb estructures de material simple, quatre canyes per a fer sombra, taulons sobre caixons de fusta, xapa, material que una vegada acabava la temporada recollien i fins al proper estiu. Recordo que tenia uns familiars propers que tenien un xiringuito a la platja del “Pipi”, a Sant Carles de la Ràpita, ¡¡ res a veure amb la d’avui dia !!, recordo algunes coses tot i que era molt petit, sempre sento dir que les paelles eren boníssimes. També recordo els xiringuitos de la platja del Trabucador, venien pollastres per a dinar per a la gent que passava el diumenge i caps de setmana, per cert, un tema que donar molt per explicar , els diumenges al Trabucador fa uns vint anys.

Per donar un exemple, a la platja de la Marquesa hi havia el xiringuito de Mecs,una família que l’any 1961 va fundar un dels primers xiringuitos al Delta. El propietari recorda que sempre estava ple de gent, un plat de paella costava vint-i-cinc pessetes i un quinto en costava cinc. El primer estiu van quedar de negoci cent pessetes netes. Les paelles les feien al terra amb soses de la mar, els musclos al vapor i el meló eren les seves especialitats.

Per refrescar les begudes les posàvem amb gel dins d`uns tubs de formigó que anomenàvem les tines, i les tapàvem amb sacs d`espart. Tot i que les condicions en que feien el menjar, els seients de la taula , la teulada i tot en conjunt no te res a veure amb les comoditats d’un xiringuito d’avui dia, us puc assegurar que el menjar i la tranquil•litat que es respirava no tenien res a envejar a les d’avui dia.

II Fira Ebre Gourmet

Entre l’11 i el 13 d’octubre es celebrarà al Centre Cívic de la població de Deltebre la fira Ebre Gourmet que té com a objectiu promocionar els productes i la cuina de qualitat de les Terres de l’Ebre. A la fira participaran 28 expositors en representació dels principals sectors de producció del nostre territori i també hi estaran presents 35 restaurants i prop de 50 cuiners.

La fira estarà oberta a tot el públic el dissabte 11 i el diumenge 12 i des de les 11.00 del matí i fins a les 21.00 hores es faran demostracions de cuina en viu. L’objectiu és apropar als visitants i consumidors la gastronomia i els productes de la nostra terra. En total es faran una trentena de demostracions de cuina de la mà dels millors restauradors del nostre territori. A més de les demostracions de cuina, els restaurants de la població oferiran també degustacions de plats, cuinats amb productes de primera qualitat i es faran cates de vins, comentades pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta, i tastos d’oli i sal. Per entrar a la fira s’haurà de pagar una entrada de 6 Euros amb dret a 5 tiquets de degustació i una copa per al tast de vins.

El dilluns 13 d’octubre la fira estarà reservada per al sector professional i hi ha previst dur a terme diverses sessions de demostració de noves tècniques d’elaboració, cocció i presentació de productes al consumidor. Entre les activitats que s’ha programat cal destacar la sessió de “maridatges insòlits” que ha preparat el CRDO Terra Alta i on hi ha previst combinar 5 plats amb 5 vins.

18ª festa de la sega de l'arros

El proper diumenge dia 5 d’octubre a partir de les 11 del matí tindrà lloc al costat de la Casa de Fusta la 18ª Festa de la sega de l’arròs i batuda a potes, que any rere any s’ha anat celebrant impulsada pel restaurant l’Estany per tal de recuperar una de les tradicions més emblemàtiques d’aquestes terres. En acabar la sega es passejarà a tots els assistents qui ho vulguin amb els carros típics del territori.