¡¡ Quin fred que fa !!

Aquesta matinada, dijous dia 8, ha arribat al Delta el fred de veritat, les temperatures baixes, al voltant de 0º graus i la calma del vent han portat a un paisatge totalment d’hivern, els camps, que actualment estan plens d’aigua es podien veure tots congelats.
Per donar exemples la temperatura mínima a Deltebre -1,5º (negatiu), i a Amposta 0,5º, a la part superior he penjat la foto que he fet avui mateix a un camp d’arròs, una imatge poc habitual.

La predicció del temps amb la natura

Aquestes prediccions, extretes d'un diari, formen part de la inexistència fa molts anys de termòmetres i tecnologies que avui dia tenim a l'abast de la ma, la necessitat de molts pagesos per prediure el temps i poder evitar la pèrdua de moltes collites van fer que les prediccions per mig de la naturalesa fossin les úniques que en aquell temps tenien a l'abast i a la vegada poder prevenir una forta tempesta o un canvi inesperat del temps. Al Delta de l'Ebre sempre s'ha sentit parlar dels pagesos que depenen del comportament del bestiar podien prediure una tempesta, o amb les orenetes, els seu vol baix anunciava dies de pluja. A les basses del Delta per exemple, hi ha el que anomenem senill, doncs si el "plumero" del senill o la part superior esta molt florida ens indica que passarem un hivern fred.

Hi havien altres llocs que es fixaven amb la floració dels arbres, si primer sortien les fulles del freixe l'estiu era fresc, si les primeres fulles eren les del roure estiu calorós i sec, o les pinyes, si tenen tendència a tancar-se possible pluja, si s'obren amb facilitat hi haurà temps sec.

També, i una formula molt curiosa es saber la temperatura per mig dels grills, si contem les vegades que crida el grill amb un minut i dividim la xifra entre 5, al total li restem 9 i seguidament tindrem la temperatura en aquell mateix moment.

El poblament del Delta de l’Ebre

El poblament del Delta de l’Ebre no comença fins al segle XVIII, majoritàriament per colons que arriben a la zona i que a la vegada anà lligat a l’explotació de la sosa. La major part de les vivendes eren barraques, bàsicament disperses sense forma cap nucli, l’exemple és la inexistència d’un nucli ben format a tot el Delta excepte Amposta, que l’any 1719 consta amb un poblament de 358 persones. Aproximadament no es fins a l’any 1825 quan el Delta comença a establir-se de forma permanent un nombre d’habitants considerable, la Cava i Jesús i Maria ja comencen a tenir una estructura urbana i un poblament de 329 habitants, Sant Jaume 173, Camarles 87, Sta. Maria de l’Aldea 81, Sant Carles de la Ràpita 874 i Amposta augmenta amb 1.255 habitants, per tant, les xifres indiquen que la població permanent del Delta es anterior a l’introducció de l’arròs.

L’any 1850 hi ha un estudi del “plan de riegos del Delta del Ebro”, que fa referència als usos del sol abans de l’introducció de l’arròs, els terrenys deshabitats i sense conreus eren la tònica general, el conreu de secà ocupava 1649 hectàrees , terrenys pantanosos i basses 9402 hectàrees, sense conreu 17843 hectàrees, i el conreu de regadiu era molt poc, 1118 hectàrees, terrenys situats a la vora del riu i que aprofitant que hi havia poca salinitat a causa d’una major elevació conreaven l’horta, camps que eren regats per sínies que extreien l’aigua dolça del riu.

Informació extreta del llibre l'impacte de l'arròs al Delta de l'Ebre (Emeteri Fabregat).

El sorteig per a pescar a les basses del Delta (II)

El sorteig que dona dret a accedir a les llacunes es realitza el dia 29 de juny, festivitat del Patró de Sant Pere a la Ràpita, el mètode de sorteig es curiós, quatre “bombos”, tantes com llacunes de pesca, i tantes boles com associats hi han a la cofradía, 850 aproximadament, cadascú amb el seu número i sobretot, el seu mal nom, lo Garrut, lo Guapo, lo Rap, etc, els agraciats son 10 per cada llacuna, excepte l’Encanyissada, que per les seves dimensions hi hauran 12 pescadors en total. La temporada de pesca comença el 15 d’octubre fins al 15 de març. Els últims anys, s’ha vist clarament la tendència a la baixa de les captures, una evidencia clara son les 112 tones de 1984 davant les 250 de temporades anteriors.

La pesca a les llacunes del Delta (I)

La pesca a les basses del Delta es una tradició que es realitza des del segle XII, per tant, es un tradició molt arrelada al Delta. Les costums que envolten tant el sorteig, les arts de pescar, com l’organització del treball podríem dir que no han variat gens ni mica, l’únic que podríem dir que ha canviat és el mètode de desplaçament a les mateixes llacunes, cosa que ha permès un cop acabada la pesca passar la nit a casa. Els avantpassats, i a causa del mal estat de les carreteres i la falta d’un medi de locomoció com un simple cotxe, obligava als pescadors a quedar-s’hi bona part de la temporada de pesca a les casetes que hi havien situades a tocar de les llacunes.

Avui dia, i tal com es realitza fent des del segle XII, gracies a un ordre reial, la cofradía de pescadors de Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita i els seus 850 associats son els que tenen el dret per mig d’un sorteig tradicional de la pesca de totes les llacunes del Delta, L’encanyissada, la Tancada, el Canal Vell y la Goleta o Bassa de les Olles.

Continuarà…

Millora de la carretera al Poble Nou del Delta II

El passat mes de setembre i tal com vaig ficar al bloc es va eixamplar l’asfalt d’un tram de la carretera del Poble Nou a Sant Carles de la Ràpita, un tram que havia portat als habitants de Poble Nou a fer algunes manifestacions tallant la mateixa carretera i que jo mateix, un cop asfaltat, vaig voler alertar del perill per falta d’una vorera a algunes parts del tram.

Per tant, i veient que aquest problema s’ha solucionat parcialment he volgut donar constància de la millora i eixample de les voreres, ja que significava un perill considerable per als cotxes a una carretera de per si estreta.

L’origen del topònim la Cava

Llegint alguns informatius del Delta de l’Ebre sobre antropología sempre acabo certificant que hi ha molts buits documentals i que porta a moltes interpretacions i llegendes que no son del tot certes, en aquest cas el topònim de l’origen la Cava.

Les interpretacions sobre el nom n’he llegit algunes, com el que la Cava podria provenir de l’àrab al- Kabtil, o la del nom la Cava com a resultat de cavar, de la cava de la regalèssia o el nom de Kacba, casa de forma cúbica. Però l’origen cert de la Cava be d’un escrit que detallo a continuació i que es va redactar l’any 1789.

“Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vecinos de Tortosa, se abrió una acequia… ( situada on és actualment la Cava ), que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogían de frente abrió tal cauce que barraron su antiguo curso, (la sortida del Nord, lo Golero), dirigiéndose por el que le proporciono la obertura de la Cava mencionada,” etc…

Segons Xavier Ribas i Vilanova, autor de la recerca, es comprova que no nomès canvia la evolució morfologica del Delta per les riuades, canvis climatics i ambientals, si no que l’acció humana al segle XVI també provoca de forma important el canvi del curs del riu, i en definitiva el creixement del lòbul central.

Per tant, l’etimologia popular, que relaciona el topònim la Cava amb l’acció de cavar es veu confirmada per les noticies documentals.

Arròs salvatge del Canadà

Podríem dir que no és un arròs sino que és una gramínia aquàtica que és cultiva al nord del Canadà i que Arrossaires del Delta de l’Ebre l’envasa a la seva cooperativa de Deltebre amb la marca Bayo. Durant moltes generacions ha estat un aliment basic dels indis “chippewa”, és un producte baix en grassa i ric en fibra, proteïnes, minerals i vitamines. El seu cultiu és una mica complex, tant la seva recol•lecció com el secat i elaboració.

La forma de cocció d’aquest arròs és d’uns 30 a 40 minuts, tot i que hi ha gent que el cuina fregit. El preu de venta esta sobre el 7 € amb un envàs de 500 grs.

Conferència sobre la formació del Delta

El proper divendres dia 14 de novembre a les 20.00 h i a la sala d'actes del museu comarcal del Montsià es realitzarà la conferència "El canvi climàtic que va formar el Delta de l'Ebre", a càrrec d'Àlvaro Arasa, geòleg, col·laborador del Museu Comarcal del Montsià i membre del grup de Recerca Científica de les Terres de l'Ebre.

La plana de la Llombardia i el Delta de l'Ebre

La plana de la Llombardia situada a pocs Kilòmetres a l'oest de Milà es cultiva el que diuen el millor arròs italià, els rissottos, l'arròs mes conegut a itàlia. Aquesta plana, situada al nord d'Itàlia te moltes semblances amb el Delta de l'Ebre, el sistema canalització d'aigües, el procès d'elaboració de l'arròs, alguns dels seus paisatges, però hi han alguns punts com es la sega que es diferencien amb el Delta, diuen que mai seguen fins passat el mig dia, per l'humitat que hi ha a l'arròs, en canvi aqui al Delta, excepte molts pocs dies es comença a segar a mitjans del matí, mitjantçant l'ús del satèl•lit poden calcular el grau d'humitat del camp.

També cosa curiosa i que desconec que algú ho fagi al Delta, hi ha una finca de propietat privada que envasa l'arròs Gran reserva Carnaroli, al igual que els vins, la diferencia, es recull al centre del camp, és on hi ha la temperatura ideal. Per on entra l'aigua esta fred, per on surt calent, el del centre és el millor, la selecció és extra, ¿ perque no es planteja de fer aquí al Delta el gran reserva?.
qüestió de temps?, qui sap.