Visites guiades a l'ermita de l'Aldea

L’entorn de l’actual ermita de la Mare de Déu de l’Aldea era una almúnia musulmana amb una torre encastellada. A partir de la conquesta cristiana, a mitjans segle XII, el castell es reformà i s’aixecà la torre per tal de controlar millor el territori. Aquesta torre de guaita es va refer, almenys, en dos ocasions: el 1586 i el 1856.
I el 1914 la van enderrocar, degut al mal estat en que estava. La torre actual és una reedificació feta l’any 1936. Des de la terrassa de la torre es pot gaudir d’unes bones vistes de tot el territori, especialment del Delta i el tram final del riu Ebre. Unes recents excavacions arqueològiques han permès redescobrir el castell de l’Aldea. Durant la visita guiada, a més d’accedir a la torre de l’Aldea, també es podran contemplar les restes arqueològiques d’aquestes antigues dependències, aixecades pels àrabs damunt de les estructures d’una vil·la o factoria romana. A
l’interior de la torre hi ha el Centre d’Interpretació de la Torre, que ens ajudarà a conèixer més a fons aquest patrimoni defensiu. Dies i horaris de les visites guiades a la torre i les restes arqueològiques del castell de l’Aldea
Resta de dies de la setmana: visites concertades (únicament amb reserva prèvia).

Març 10
Dissabte 13: a les 10h.
Dissabte 20: a les 16 h.
Diumenge 21: a les 12 i a les 13 h.
Dissabte 27: a les 10 i a les 11.30h.

Preus: Visites guiades gratuïtes.

Observacions: La visita a la torre de l’ermita de l’Aldea tindrà una durada d’uns 45 minuts, aproximadament.
Com arribar: El punt de sortida de les visites serà l’Oficina de Turisme de l’Aldea, situada al costat de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la mateixa torre que es visitarà i a uns 2 km, aproximadament, al sud-est del poble.
Com contactar: Per a reserves i informació sobre la torre de l’ermita de l’Aldea i les visites guiades. Telèfon 977 44 96 54 (Consorci per a l’execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre (PDTTE), de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores) i visitesguiades@gmail.com (Consorci per a l’execució del PDTTE).
Webs: – Ajuntament de l’Aldea www.laldea.org
– Consorci per a l’execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre www.pladeturisme.cat

Foto: foro-ciudad.com

7ª Fira de l’oli i l’espàrrec

El proper 12, 13 i 14 de març es realitzarà la Fira de l’Oli i l’espàrrec a Godall. L’inauguració, el divendres 12 a les 18 hores, anirà a càrrec del Sr, Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona. Entre els actes mes destacats que aniran realitzant-se al llarg d’aquestos tres dies hi ha l’esmorzar popular el dissabte dia 13 i diumenge 14 a les 10 hores (tiquet 2€), el mateix dia 13 i a les 13 hores es realitzarà el concurs d’espàrrecs.

Durant la fira es realitzaran visites guiades al nou molí d’oli, exposició de fotos antigues de nens i nenes del poble, concurs de “Tast d’olis”, mercat popular i també es projectarà en pantalla gran, vídeos de les Festes Majors i Carnavals dels anys 80.

Per a més informació truqueu a la mateixa cooperativa agrícola de Godall.
Tel. 977 73 81 26

www.godallmolideclapises.blogspot.com

Nou itinerari de la zona del Garxal a la desembocadura

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Deltebre, ha creat un nou itinerari per recórrer el Parc Natural en bicicleta.

L’itinerari comença al Muntell de les Verges, duna natural a la vora del riu Ebre que representa, amb els seus 4 metres, un dels punts més alts de tot el Delta. Continua per la zona de la desembocadura, la bassa del Garxal i l’urbanització Riumar, per acabar de nou al Muntell en un recorregut total de 6,8 Km.

Els objectius principals d’aquest nou itinerari són, per una banda, millorar la seguretat dels ciclistes, mitjançant el disseny d’un recorregut que eviti, en la mesura del possible, el trànsit de bicicletes per vies amb un ús motoritzat elevat; i, per l’altra, potenciar el turisme lúdic i esportiu, fent possible que aquest públic pugui desplaçar-se pel Delta fins als llocs d’interès a través d’unes vies específiques.

El nou itinerari circula en un 50% per carrils bici (Garxal i GR 99), i en un 50% per camins d’ús agrícola. El delta de l’Ebre és un espai ideal per a la pràctica de la bicicleta. Durant els darrers 15 anys s’ha anat intensificant gradualment la densitat d’usuaris, interns i externs, que troben en aquest espai un lloc idoni per a la pràctica de la seva afecció preferida: la bicicleta. El Delta presenta un enorme potencial per als cicloturistes. Es tracta d’un territori completament pla, amb paisatges variats, on destaquen les basses litorals, els camps dunars, els arrossars, els sosars i les platges inacabables de sorra fina. La combinació d’aquests elements amb l’observació de la flora i fauna presents al recorregut permet engrandir l’encant dels itineraris.

El tríptic el podeu descarregar als itineraris que hi han publicats a la dreta d'aquest bloc.

Font: parcs de catalunya

L'institut Nacional de Colonització

L'Institut Nacional de Colonització i Desenvolupament Rural, va ser un organisme creat a Espanya a l'octubre de 1939, depenent del Ministeri d'Agricultura. La seua creació va estar motivada per la necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra, després de la devastació de la guerra civil espanyola. L'objectiu principal del mateix era efectuar la necessària transformació de l'espai productiu mitjançant la reorganització i reactivació del sector agrícola i l'increment de la producció agrícola amb vistes als plans autàrquic de l'època mitjançant l'augment de terres de conreu i la superfície de reg. Posteriorment canvi el seu nom pel d'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari.

Per complir la seua funció, l'Institut Nacional de Colonització era posseïdor de terres, les quals eren transferides en arrendament o altres formes de tinença als colons, petits productors agropecuaris, els qui han de pagar un cànon o arrendament, fins que finalment adquirien la propietat.

Així era el cas de Poblenou del Delta,antigament anomenat Villafranco del Delta. Molts d'estos pobles van adoptar el nom del riu en què es basava el regadiu seguit de l'afegitó del Caudillo, o bé tenien en el nom altres referències al dictador Francisco Franco, si no tinc entes malament hi han comptabilitzats un 300 pobles formats pel mateix institut de colonització a tota Espanya.

Amb l'arribada de la democràcia alguns van eliminar estes referències però altres encara les mantenen. Hi ha altres pobles el nom del qual no deriva d'un riu com Llanos del Caudillo o Isla Mayor abans Villafranco del Guadalquivir. Moltes vegades en estos pobles eren reallotjades les famílies procedents dels pobles inundats pels pantans creats per posar les seues terres en regadiu, com són els casos valencians de Loriguilla, Benaixeve, Sant Antoni de Benaixeve, Sant Isidre de Benaixeve, Tous, Cortitxelles...

Per probar de que casi be tots els pobles tenien una similitud a l'hora de construir-se he volgut penjar una foto del campanar de l'esglessia de Pueblonuevo del Guadiana, per al qui coneix Poblenou del Delta valtros mateix.

Foto extreta de: pueblonuevo.dip-badajoz.es

El pont entre Sant Jaume i Deltebre

El pont entre Sant Jaume i Deltebre comença a agafar una mica de forma, es va començar a construir a finals de l'any passat i té un pressupost de 17,1 milions d'euros. Adjudicat a l'empresa FCC, les previsions són que entre la primavera i l'estiu de l'any 2010 estigue acabat. El pont serà de tipus fix i tindrà una longitud total de 250 metres. El gàlib nàutic lliure serà de 12 metres d'alçària en un tram central de 56 metres per permetre el pas d'embarcacions. L'amplada total és de 19,3 metres, amb una calçada de 8 metres formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 0,5. També hi haurà un passeig de 7,8 metres amb vorera per a vianants i carril bici.

Aquesta nova infraestructura portarà un canvi pel que fa a vies de comunicació al Delta, un canvi totalment necessari, però hem de pensar que darrera deixem una història i una manera de viure com la del simple fet de creuar un riu amb el cotxe a sobre d'un transbordador, diuen que les coses no es valoren fins que no les tens, esperem que aquestos transbordadors, un patrimoni del Delta, acaben sent un atractiu turístic i cultural del Delta.

El mas de Mata-redona

Aquestos dies de tant de fred, i aprofitant la nevada a la serra del Montsià vam aprofitar per fer una mica de senderisme per la mateixa serra, teníem la curiositat per veure un paisatge totalment diferent al que trobem habitualment, per tant, el dissabte al matí ens vam animar i vam pujar a la mateixa Serra. Un cop vam deixar el cotxe al coco d’en Jordi, vam començar a caminar fins a la mateixa Foradada, mai hagués pensat que pujaria l’ultim tram amb tanta feina, bona part del camí completament nevat i amb plaques de gel, cosa que dificultava encara mes la pujada. Baixant per la part interior, i aprofitant el conegut mas de Mata-redona vam parar un ratet a veure i recuperar forces per seguir baixant. Un cop allí i fent una mica el tafaner per les mateixes runes del mas, pensava en l’instin de supervivència dels nostres avantpassats, en aquell cas el Mas de Mata-redona, recordava un escrit que explicava la distribució del mas, habitacions a la planta primera, a dalt el terrat i l’engolfa, a baix l’entrada amb la cuina i el comú, la resta eren quadres, corrals, pallisses, l’era, etc. S’abastava de l’aigua de dos pous. El mes curiós, es cultivava blat, ordi , cigrons, fesols, panís, remolatxes per als tossinos i arbres fruiters (figues que s’assecaven i cireres que es guardaven amb aigua ardent). El animals que tenien pasturaven a la mateixa finca o en d’altres als qui compraven les herbes. Per la matança feien festa grossa, i la carn que sobrava, i sobretot la cacera, la guardaven en “frito”. Els excedents els baixaven amb els burros o matxos en sàrria als pobles de la Ràpita i Freginals, els pobles mes propers a la finca, desprès aprofitaven per vendre-ho als mercats locals. La veritat, tota una forma de viure.

Foto: senders-polpis.blogspot.com

La via verda

La via verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafán, on, atès l’interès del govern de l’Aragó per tenir port de mar per explotar els seus productes, es va construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa.

Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La vía va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Durant els primers quilòmetres de la via es va vorejant el riu, a partir de Benifallet en direcció Arnes comença a ser més aspre endintsant-se entre muntanyes i serres, el qual es descobreixen llocs d’un paisatge encantador i que amb el cotxe és imposible poder accedir-hi. Sobretot, tant si es realitza un tram a peu, amb bici o cavall aconsellem llanternes, ja que es passa per dintre dels antics tunels de la via, els quals fa l’itinerari d’allò mes interessant i diferent. Per a informació de l’itinerari complet o empreses de lloguer de bicicletes podeu trucar a oficines d’informació, entre elles la oficina de Tortosa 977 51 08 22 i Horta de Sant Joan 977 43 56 00 o visiteu l’empresa d’activitats d’aventura www.esgambi.es.

Foto: Josep Torta

Bon Nadal i feliç any nou 2010

Les paracotes

La paracota és un dolç tradicional del Delta de l’Ebre. Consisteix en figues seques cobertes de mel, arrebossades amb farina i fregides.

Antigament se servien acompanyades d’un traguet de vi mentre els cantadors de jotes de les Terres de l’Ebre feien un descans. El seu nom original era el de “para jotes”, però la paraula va anar evolucionant en funció de com li deia la gent fins arribar al nom actual.

Ingredients;


-1 ou,
-1 llimona
-3 cullerades de sucre
-1 got petit d’anís
-½ quilo de farina
-½ litre de sifó aprox.
-figues seques (partides i ofertes)
o panses sense pinyol.
-mel o sucre segons gust
- oli de gira-sol o d’oliva sense grau

Primer, batrem l’ou amb el sucre i la llimona ratllada. Hi afegim un got petit d’anís i tot seguit la farina. A continuació hi posarem sifó fins que ens quedi una pasta homogènia, ni molt clara ni molt espessa. Tot seguit hi afegim les figues o les panses.

En segon lloc, posem abundant oli en una paella i quan estigui ben calent anirem tirant cullerades de la pasta que anteriorment hem preparat. Vigilem que no es cremi. Quan estiguin daurades les posarem en un plat i hi afegirem per damunt mel o sucre.

Bon profit ¡

Bibliografia: Tot parc i gastrofotos.com

La barca arrossera

L’explotació de la sal primer i la de l’arròs, a partir del 1968, any en que desapareix la temor al paludisme, desencadena el procés colonitzador de tot el Delta, junt amb la caça i la pesca i petits cultius familiars d’oliveres. Això permet assentaments estables juntament amb les obres de canalització i posteriorment l’aprofitament per al regadiu, mes que per a la navegació. Totes aquestes dades proporcionen les condicions econòmiques y socials per a que fos possible el tràfic fluvial estable.

La barca arrossera era una barca de carga de la zona del Baix Ebre entre la desembocadura i Tortosa. La seva forma te semblança amb el llaüt del riu, cosa que li permet sortir al mar y transportar mercaderies que recollia dels vaixells que vorejaven la costa del Delta i posteriorment pujar riu amunt, o portar l’arròs recol•lectat fins a Sant Carles de la Ràpita o la Ampolla. En cas de necessitat portaven una vela llatina, lo que ajudava a anar en contra direcció del vent, però podia anar amb rems, amb perxa o amb la típica sirga, d’acord amb les seves necessitats i limitacions.

Bibliografia: Cultura fluvial