Pàgines

dissabte, 22 de setembre del 2007

Costums d'abans


El cultiu de l'arròs va fer que la vida al delta s'adaptés completament al seu cultiu, ja que pràcticament la totalitat de la gent vivia directa o indirectament de l'arròs.

A l'hivern, quan l'arròs ja s'havia recol·lectat, es condicionaven els canals i desguassos i es preparaven les terres per a la nova collita i també es treballava en altres feines com el marisqueig, anar a la garriga, recollir olives, fer mascles, s'anava a pescar, caçar, etc.

També hi havia el costum entre moltes de les famílies que tenien carro d'anar durant una part d'aquest temps amb el carro a la mar. Per fer això es preparava el carro amb el tendal i es portava tota la família a la mar on s'improvisava una espècie de barraca al costat del carro amb el tendal i canyes per poder protegir-se una mica del sol i també per si plovia. Allà s'estaven una o dos setmanes.

Durant aquest temps es prenia el bany i el sol, es pescava i es practicaven jocs tradicionals. Amb aquestes estades a la mar es combatia millor la calor. A la platja hi havia menys mosquits, es pescava i es marisquejava amb abundància per menjar, i es feia exercici preparant-se per a la dura temporada de la sega. Però l'objectiu principal era estalviar, ja que no es gastava electricitat (si en tenien), menjaven el que pescaven, els homes no anaven al bar, i no hi havia cap botiga ni servei prop on es pogués fer cap tipus de despesa.

Text i foto: Revista tot parc, oferta turística i de serveis.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Qui no ha provat un ginjol?


Segurament i tots els que vivim al Delta hem provat un ginjol, un arbre dels més típics del Delta i que ara mateix, el mes de setembre, és l’epoca per a recollir-lo, per això, la meva curiositat per investigar una mica sobre el seu nom.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula 'Gínjol' te varies acepcions. El origen de la paraula prevé del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, del grec. zízyphon, el seu nom castellà azofaifos.

Donant un cop d’ull als resultats d’un buscador amb la paraula ginjol m’ha sobtat una noticia del diari EL PAIS, publicada el dia 17 de setembre, i que adjunto a continuació,

Unos 300 vecinos celebraron ayer en la plaza de Joaquim Folguera, frente al mercado de Sant Gervasi de Barcelona, un hecho infrecuente: la salvación de un azufaifo (ginjoler, en catalán; su nombre científico es Zizyphus jujuba), sito en el número siete de la calle de Arimon esquina con Berlinès. El Ayuntamiento ya lo ha amnistiado, pero los vecinos siguen inquietos por el "equipamiento" que se pueda construir en el futuro y que podría dejar sin aire al árbol bicentenario.
La iniciativa comenzó antes del verano de la mano de dos traductoras vecinas de la calle, Isabel Núñez e Isabel Lacruz. En esa calle, por cierto, nació el alcalde Hereu y sus padres, que viven también allí, fueron algunas de las primeras firmas que suplicaron por la amnistía del árbol.
Havent llegit la noticia, i observant que al Delta de l’Ebre no en hi han tants com abans , ¡¡ qui sap si hauríem de començar per indultar-ne alguns !!.

dimarts, 4 de setembre del 2007

6es festes tradicionals de l'arròs




El proper 16 de setembre es celebraran els actes de la sega de l’arròs a Deltebre, concretament a les barraques de Salvador. A continuació he fet un recull breu dels actes a realitzar.

10.30h. Sortida des de l’hotel Rull. Desfilada de carros i carretes acompanyats dels segadors pels principals carrers del poble fins al recinte de la festa.

11.00h. Inici de la sega:

Començaran a segar els segadors experimentats per fer una demostració, continuaran els segadors iniciats i a continuació tots els visitants que vulguin segar ho podran fer seguint les instruccions dels plantadors.

Un cop s`hagi segat l`arròs es farà una demostració de totes aquelles tasques relacionades amb la sega: batre a pota, erar, picaren cadup i envasar.

Activitats típiques, actuació de Terrer Roig i Quico el Cèlio el Noi i el mut de Ferreries.

14.00h. Dinar popular: paella, saltxitxa, baldana, pastissets i paracotes.

Es pot passar a comprar el tiquet per l’Ajuntament o trucar al 977 48 93 09 per
reservar-los.

I desprès de dinar concurs de jota improvisada.