Pàgines

dimecres, 28 de febrer del 2007

Crema de vegetació controlada


Aquesta setmana s’han iniciat les cremes controlades de vegetació al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb el cas d’ahir es va realitzar a un sector de la llacuna de l’Encanyissada. Aquestes cremes controlades es realitzen cada any amb la finalitat de realitzar una neteja del senillar, ja que aquesta vegetació té molta facilitat per a escampar-se , i a l’hora, pot desplaçar altres espècies vegetals. La feina es realitza per sectors i de forma anual, d’aquesta manera s’evita el posar en perill espècies que tenen el seu habitat a una mateixa zona, i a la vegada realitzant-se el mes de febrer, l’adient per a poder realitzar-ho. Les cremes estan dirigides per un cos d’agents rurals especialitzats amb la crema de matolls i vegetació en general.

dimarts, 27 de febrer del 2007

El far del Fangar


Situat a la punta del Fangar, es va il•luminar per primera vegada l’1 de novembre de 1864, amb un aparell catadiòptric de 6è ordre. Aixecava el pla focal i 8 metres sobre el terreny- Tot i que no corresponia per la poca importància de l’aparell, era atès per dos torrers en atenció a l’aïllament del lloc, l’edifici era de ferro, muntat sobre sis columnes, i per això les habitacions eren petites i insuficients per a cap matrimoni amb fills, la qual cosa va obligar a construir una barraca per fer les tasques domèstiques. Els torrers eren abastits, en carro, dos vegades per setmana. A l’aïllament i a la inhospitalitat del lloc cali afegir les periòdiques inundacions del lloc. Aquestes difícils condicions el feren candidat preferent per automatitzar-lo i suprimir el personal, cosa que va succeir l’abril de 1929. Va ser substituït l’any 1972, quan va entrar en funcionament una nova ballisa: una torreta de ferro de 8 metres d’altura. Pintada amb franges negres i blanques. Poc després, noves exigències de més abast determinaran l’execució de l’actual far, una torre de formigó de 20 metres d’altura i 3 metres de diàmetre exterior, i que és el far de la imatge superior.

dimecres, 21 de febrer del 2007

Carta sobre el Delta “el Dominical”


El mes de gener passat, i llegint el suplement del diari “el dominical”, hem va sorprendre una de les cartes que es van publicar a l’apartat de viatges . La causa de la meva sorpresa va ser principalment el seu títol, el Delta de l’Ebre, però un cop vaig llegir-la , només feia que ratificar una realitat que crec que de tant en tant l’hauríem de llegir per acabar de creure’ns el lloc on vivim, en fi, encara que segurament no coneixeré mai a l’autora de la carta i ni tan sols arribarà a llegir mai el meu bloc, gràcies per escriure aquesta carta que tot seguit adjunto.

El Delta de l’Ebre

Cels blaus, flamencs reposant i un mar de fons. No és cap terra llunyana, n’hi ha prou d’anar al Delta de l’Ebre. Els d’aquesta terra diuen que van al western quan hi entren. La veritat és que el paisatge és de pel•lícula. En silenci absolut vam poder veure aquests flamencs cap cot. Alguns estenien el seu plomatge i es tornaven rosats. El silenci era impressionant. Després vam caminar per carreteres guanyades a la sorra. Les onades eren de tardor. Vam descansar en un dels miradors. Llàstima dels plàstics que de tant en tant es veien a l’aigua. Després vam dinar anguila i una paella. Exquisideses de la zona. No és necessari estar en un avió 12 hores per arribar al paradís.

Aina Reverter (Girona)

dimarts, 20 de febrer del 2007

Sortida al Castell de l'Airosa


El proper 25 de febrer i a les 8.30 del matí, hi ha organitzat un itinerari circular que, sortint del Racó d'en Marc, s'enlaira cap al cim de l'Airosa per després baixar per Roca Xapada fins el Coll de Lloret i el Clot de l'Hospital.

Durada: 6-7 hores a ritme lent
Dificultat mitjana/alta
Recollida al sender amb 4x4 / Preu: 5,00 €/persona.
Cal portar menjar i aigua.
Més info: Gubiana dels Ports (Tel.977 47 48 87 / 637 085 052

dimecres, 14 de febrer del 2007

L'anguila europea i el Delta de l'Ebre


Probablement la biologia de l’anguila sigui una de les més curioses que he conegut, el sol fet de reproduir-se només a un lloc com el mar dels Sargassos (Mèxic), que desprès d’una setmana del seu naixement pugui creuar tot l’Atlàntic per corrents marins, i que finalment arribi al seu destí amb uns dos anys, recorrent 4.000 Kms. fins arribar al Delta de l’Ebre, no deixa de ser realment curiós i fins i tot, un xic misteriós.

Un cop arriba al seu destí comença a buscar els fluxos d’aigua dolça, amb aquest cas el Delta de l’Ebre, a partir d’aquest moment els hi venen a sobre els primers problemes, el primer és el “bussó”, l’art de pesca de l’angula, el segon, només per aquelles angules que hagin tingut la sort de sortejar el “bussó”, començaran a remuntar el riu fins que es troben amb les preses, obstacle que a partir dels anys 60 es començaren a trobar i els impedeix remuntar riu amunt, fins i tot, amb èpoques anteriors a l’esmentada es podien trobar anguiles als Pirineus.

Desprès de 8 o 9 anys i un cop han arribat a la seva maduresa sexual, deixa les aigües dolces i comença el viatge de retorn, amb aquest cas, i els que puguin sortejar els canals de rec i l’art de pesca del “ganguil”, podran travessar de nou l’Atlàntic i poder aparellar-se.

Finalment, i un cop a les aigües càlides del mar dels Sargassos es reproduiran i, els seus descendents, qui sap si per un estímul genètic o una simple llegenda, començaran el seu viatge amb el mateix destí, el Delta de l’Ebre.

Foto: Anguila amb falta de pigmentació, cosa molt poc freqüent.

dilluns, 12 de febrer del 2007

Itinerari les Cases d'Alcanar



Aquest itinerari voreja el tram final de costa de les Cases d’Alcanar fins arribar al riu Sènia, riu que separa la comunitat Valenciana y Catalunya. Es un passeig amb tres trams, per tant, es pot adaptar a les possibilitats de cadascú.

Primer de tot ens situem al port de les cases d’Alcanar, un cop allí ens desplacem en direcció sud fins arribar al primer tram del passeig de les Cases, si seguim una mica més endavant trobarem a mà dreta un parking on podrem deixar tranquil•lament el cotxe. El primer tram voreja la platja del marjal, o platja de les cases, amb una longitud de 1,5 Km està perfectament dissenyat i amb una amplària suficient per a que els vianants puguin gaudir d’una passejada tranquil•la, sense el perill de compartir vehicles per la mateixa via..

Un cop deixem el passeig principal arribarem al càmping Estanyet, aquest segon tram, amb una longitud aproximada de 1,7 Km, voreja les magnifiques cales fins arribar al riu Sènia. Un cop haguéssim arribat, i havent recorregut 3.2 Km, baixarem unes escales que ens porten a la mateixa platja i a la desembocadura del riu. Si continuem una mica més endavant podrem passar de Catalunya a la comunitat Valenciana, d’aquesta manera, i seguint una petita via que hi ha a la dreta, ens podem enfilar a un mirador d’on s’observen unes vistes excel•lents de la costa de les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot la Punta de la Banya al fons.

Per als mes valents, i gent acostumada a fer “senderisme”, podem continuar seguint la petita via que finalment ens portarà al cap d’uns 45 minuts, i caminant tranquil•lament, a la primera urbanització del terme de Vinaròs costa (Urbanitzacions). Al final del recorregut, podrem contemplar un plafó informatiu sobre el recorregut del terme de Vinaròs.

1º i 2º tram : 1 hora 45 minuts (anar i tornar). Total recorregut: 6.4 Km.
1º, 2º i 3º tram: 3,30h (anar i tornar). Recorregut llarg.

Per a l’estiu es aconsellable portar aigua i protector solar, o be, refrescar-nos a les cales que ens anirem trobant durant tot el trajecte.

dijous, 8 de febrer del 2007

III Diada de la Galera


El pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita serà l’escenari el 17 de febrer vinent de la tercera edició de la Diada de la Galera. Aquesta festa enceta el programa d’actes gastronòmics que celebra com cada any el patronat de turisme de Sant Carles de la Ràpita, entre elles, la diada del musclo i l’ostró el mes de juny, o per a finalitzar l’any, la del llagostí el mes de decembre, jornades que mes endavant informarem.

dimecres, 7 de febrer del 2007

Segona edició de l'Enjardada


El diumenge 11 de febrer, l’associació cultural les set piques d’Amposta celebrarà la segona edició de l´Enjardada, activitat que es realitza per celebrar el Dijous Jarder*. Com que és gairebé impossible celebrar-lo el dia que toca (dijous) per les obligacions laborals de cadascú, aquest any es celebrarà el diumenge abans.
L´activitat és gratuïta i està oberta a tothom que tingui ganes de caminar una mica per la muntanya. La ruta d´aquest any ens portarà des del Mas de Miralles fins a la Font de la Tina, a la serra de Montsià. Durant la ruta es faran diverses parades per explicar tot allò que ens anem trobant com ara els forns de calç, els marges de pedra en sec, la vegetació, l´activitat humana, ...

Horari:10.00 h Concentració dels participants al darrera de la Cambra Arrossera (a la zona de la plaça de bous). Des d´aquí, en cotxes particulars anirem fins a la zona del Mas de Miralles.
10.30 h. Sortida des del Mas de Miralles (a peu) fins a la Font de la Tina (1 hora aproximadament)
• 11.30 h. Parada a la Font de la Tina per descansar i esmorzar
12.00 h. Sortida des de la Font de la Tina fins al Mas de Miralles

dilluns, 5 de febrer del 2007

Curiositats de la Trencadalla (Aster Esquamatus)


La trencallada ha tingut una significada i tràgica presència al marge esquerra del Delta. Va aparèixer amb la riada del 1937, en plena guerra civil, desprès d'acabada la guerra va ser un entrebanc, ja que la seva presencia, aprofitant els riquissims llims que havia depositat la riada, va ser massiva als arrossars afectats per la riada i a la vegada, va aprofitar per escampar-se extraordinàriament. Al ser una planta desconeguda que trencava les dalles que s'utilitzaven per tallar-la, al delta esquerre la van denominar trencadalles.

Desprès, degut a les morts que van haver a causa del tètans i infeccions derivades de les punxades amb aquestes plantes als habitants del Delta esquerre, la gent de Sant Jaume i Amposta, van passar a denominar-la matacaveros, que curiosament es el seu nom actual en castellà.

dijous, 1 de febrer del 2007

El Far de Buda ( I )


El far de Buda es va encendre per primera vegada l’1 de novembre de 1864 i aleshores era el més alt dels metàl•lics construïts al món, amb una elevació de 51,5 metres sobre el terreny. Era una torre de ferro cilíndrica, de color gris perla clar, rematada per una llanterna d’una abast de 20 milles., a la qual s’accedia per una escala de cargol de 365 graons. Era atès per tres torrers, provisionats dos vegades per setmana amb embarcació des de Tortosa, que distava 50 Km.

Durant la guerra civil va sofrir diversos impactes, però fou la regressió del Delta, amb la mar avançant cap a la torre i descalçant els fonaments de les estaques, qui el va sentenciar. El 29 de desembre de 1959, un fort temporal arrasa la caseta d’acumuladors i el deixa sense llum. La nit de Nadal de 1961, un nou temporal el fa caure, després de quasi cent anys resistint a tots els elements. Coincidint amb el periode inoperatiu del far, es va col•locar una balisa de 20 metres d’altura, construïda amb materials lleugers per poder canviar-la en cas de noves modificacions de la línia de costa. Al mateix temps, l’any 1962 s’acaba una efímera construcció de 48 metres d’altura, que davant al malaurat emplaçament i el continu avenç de la mar, el fa caure l’any 1965, quasi sense haver donat servei.

Actualment, i després de debatre molts projectes, es va decidir construir l’actual petita plataforma marina, on es va situar una torreta–far metàl•lic, amb 14 milles d’abast. Es va encendre per primera vegada el 14 d’octubre de 1983.

Finalment, i per als interessats amb aquestos temes, els recomano el llibre “Buda, memòria latent”, recull de vivències i històries de l’illa, viscudes pel mateix autor, Joan Franch i Soler, nascut a Deltebre.

Text: Xavi Abril (Soldó 2003)
Foto: Portada del llibre “Buda memòria latent”