Pàgines

dimarts, 8 de desembre del 2009

Les paracotes




La paracota és un dolç tradicional del Delta de l’Ebre. Consisteix en figues seques cobertes de mel, arrebossades amb farina i fregides.

Antigament se servien acompanyades d’un traguet de vi mentre els cantadors de jotes de les Terres de l’Ebre feien un descans. El seu nom original era el de “para jotes”, però la paraula va anar evolucionant en funció de com li deia la gent fins arribar al nom actual.

Ingredients;


-1 ou,
-1 llimona
-3 cullerades de sucre
-1 got petit d’anís
-½ quilo de farina
-½ litre de sifó aprox.
-figues seques (partides i ofertes)
o panses sense pinyol.
-mel o sucre segons gust
- oli de gira-sol o d’oliva sense grau

Primer, batrem l’ou amb el sucre i la llimona ratllada. Hi afegim un got petit d’anís i tot seguit la farina. A continuació hi posarem sifó fins que ens quedi una pasta homogènia, ni molt clara ni molt espessa. Tot seguit hi afegim les figues o les panses.

En segon lloc, posem abundant oli en una paella i quan estigui ben calent anirem tirant cullerades de la pasta que anteriorment hem preparat. Vigilem que no es cremi. Quan estiguin daurades les posarem en un plat i hi afegirem per damunt mel o sucre.

Bon profit ¡

Bibliografia: Tot parc i gastrofotos.com

divendres, 20 de novembre del 2009

La barca arrossera



L’explotació de la sal primer i la de l’arròs, a partir del 1968, any en que desapareix la temor al paludisme, desencadena el procés colonitzador de tot el Delta, junt amb la caça i la pesca i petits cultius familiars d’oliveres. Això permet assentaments estables juntament amb les obres de canalització i posteriorment l’aprofitament per al regadiu, mes que per a la navegació. Totes aquestes dades proporcionen les condicions econòmiques y socials per a que fos possible el tràfic fluvial estable.

La barca arrossera era una barca de carga de la zona del Baix Ebre entre la desembocadura i Tortosa. La seva forma te semblança amb el llaüt del riu, cosa que li permet sortir al mar y transportar mercaderies que recollia dels vaixells que vorejaven la costa del Delta i posteriorment pujar riu amunt, o portar l’arròs recol•lectat fins a Sant Carles de la Ràpita o la Ampolla. En cas de necessitat portaven una vela llatina, lo que ajudava a anar en contra direcció del vent, però podia anar amb rems, amb perxa o amb la típica sirga, d’acord amb les seves necessitats i limitacions.

Bibliografia: Cultura fluvial

dilluns, 26 d’octubre del 2009

L’orgull de la nostra parla



La revista tot parc, publicació del mes d’octubre, hi ha un escrit que hem va cridar l’atenció, un dels col•laboradors revista, el Sr, Agustí Ribes, escriu uns “versets” amb les paraules locals i que demostren l’estima per la nostra parla;

Perquè hem de dir albergínia,
patates i pimentons,
tomàquet i bacallà
i els capellans són retons,
aborgingues i tomates
pataques i prementons.

Si sempre hem dit abadejo
perquè he de dir bacallà,
ni després ni aleshores
si he dit sempre en anacabat.

Si son d’aquí diem pos,
però no diguéssim doncs,
que els doncs és del Perelló,
no canviem los noms
i si algú no mos entén
sirà perquè no vol.

He vist alguna vegada
que per poder presumir,
la gent del nostre poble quasi
diu que no és d’aquí,
i oblida el nostre parlar
i parla barceloní.

A vegades sento dir:
si us plau, esperi un moment,
i si ho diu algú d’aquí
me sona molt malament,
aspereus un momentet
i no ho diràs malament.

No diguéssim mai “nosaltres”
i diguem natros, com sempre.
diguem també a la tarde
ni a la tarde ni al vespre,
que vivim al cor del Delta
i parlem com hem parlat sempre.







Diguem roig i no vermell,
com també una palometa,
que si diem papallona
l’ampastrada ja està feta;
és màquina i no és “bici”,
com també es bicicleta.

No diguéssim “quarts de dugues”
ni “quarts d’una ni de tres”,
diguem les tres menos quart
si falta un quart per les tres,
diguem les dos i no “dugues”
i ja no en parléssim més.

Lo nostre parlar és bonic;
lo nostre parlar és correcte,
un català molt xistós
reconegut dialecte
no tinguéssim cap reparo
procurant servà molt recte.

Evitem castellanismes
tot lo que més puguéssem
i tot lo Delta de l’Ebre
mai no mos amaguéssem
que estem ensenyats així
per anar aon anéssem.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Noves publicacions sobre la cuina del Delta



Recentment s’han publicat dos llibres sobre la cuina del nostre Delta, els dos precisament publicats aquest mes d’octubre, un d’ells recull receptes típiques i personals acompanyades d’una imatge del mateix plat i de l’historia que la mateixa autora va explicant , Paca Bonet (Restaurant Paca) , totes elles relacionades amb els menjars dels seus avantpassats, la manera de viure, i tot el que ha viscut culinàriament parlant, un llibre de cuina diferent.El llibre en concret porta el nom de "Entre plat en plat".

L’altre llibre, anomenat la cuina d'abans i d'ara, recull receptes tradicionals i actuals, escrit per Lurdes Sanchis i Roser Gómez, dos amants de la cuina del Delta. Aquestos llibres els podeu trobar als punts d’informació de la Casa de Fusta, Ecomuseu, l’agrobotiga d’Amposta, llibreria Sanchis de Deltebre i llibreries especialitzades.

Tots dos llibres estant editats per edicions aeditors del Perelló.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Terres de l’Ebre, terra d’oliveres




A l’interior del territori hi ha un dels cultius mes preuats de la mediterrània, l’oli, i aquestos dies podríem dir que els molins estant apunt d’obrir les seves portes i els pagesos, en sacs ben plens, porten al molí les olives per a fer oli.

Entre sac i sac s’ompli un o dos cabassets d’olives per a portar-les a casa, allí les trencarem per a fer olives trencades o les ficarem en sal per a fer olives mortes,...

Estes olives estan perfumades en espècies com la saboritja, lo perfum de la llima, etc. Tot sigue per obrir la gana d’assentar-mos a menjar.

Ara coneixerem una de les maneres per fer olives i la paciència que les nostres iaies i iaios tenien.

Un cop lo cabasset és a casa el que farem serà picar les olives així les trencarem. Després, les ficarem amb aigua i esta la canviarem 3 o 4 vegades per traure-li l’amargor. Llavors les tornarem a ficar en aigua i li afegirem la sal, la saboritja i les deixarem 3 o 4 dies i ja es podran menjar. Els ingredients per a la recepta, aigua, sal olives sevillenques i saboritja.

Bon profit ¡¡

Aquesta recepta esta extreta del llibre “Lo rebost del meu poble”, un llibre de receptes tradicionals publicat per Vicent Guimerà Sales, un conegut i excel•lent cuiner de les Terres de l’Ebre. El llibre el podreu trobar a l’Ecomuseu de Deltebre, la Casa de Fusta i l’agrobotiga d’Amposta (costat oficina turisme).

Foto: Portada del llibre

dimarts, 18 d’agost del 2009

Un cargol invasor al Delta de l’Ebre


Article publicat al periodico de Catalunya

Els productors d’arròs del delta de l’Ebre estan alarmats per l’arribada d’un mol•lusc invasor originari d’Amèrica del sud que esta colonitzant els seus camps i amenaça les collites per a la pròxima campanya. Se’l coneix com a cargol poma (Pomacea canaliculata) i des que al mes de juny els agricultors van observar les primeres postes d’ous a la vegetació, el nou invasor s’ha expandit sobretot per les sèquies i desguassos d’una àmplia zona del Delta, des de l’Aldea fins a la badia del Fangar.

Els cargols s’alimenta dels brots tendres de l’arròs, de fet en tota la zona ja envaïda s’hi observen tiges d’un cridaner color rosat.

A part dels efectes amb l’agricultura, l’expert en malacologia Cristian Ruiz Altaba va alertar que aquesta espècie representa un risc sanitari potencial si estroba en contacte amb paràsits d’altres espècies. En concret el cargol poma pot actuar com a transmissor del virus que encomana la meningitis a les zones on aquesta existeix i si el cargol infestat fos consumit cru pels humans. Només si arribés el paràsit es tractaria d’un cos transmissor.

dimarts, 11 d’agost del 2009

La típica tomata en conserva



Antigament la conserva de tomata es feia en botelles de vidre de color verd, sobretot en botelles de cava, que esguardaven com un tresor, perquè no es consumia habitualment com avui. Un cop les botelles eren plenes de tomata , molt trossejada, es tapaven amb un suro que es lligava amb fil d’empalomar amb un nus molt característic, i es posaven a bullir al bany maria amb una patata lligada amb un cordill; quan la patata era cuita, la conserva era al punt. Avui dia amb el mateix procediment que hem explicat es fan els préssecs i les peres em conserva, trossejant-los i afegint als pots de vidre aigua amb una mica de sucre. També es fan en conserva les bajoques, els pèsols, les carxofes i el primentó roig rostit.

Font: La cuina de les Terres de l’Ebre, de M. Carme Queralt Tomàs.
Foto: deliciosadas.com

dimarts, 28 de juliol del 2009

Activitats d’estiu 2009 (II)



Aquesta setmana les activitats que organitza el Parc son les següents;

Dimarts dia 28 Juliol (Llacuna del Garxal)

Activitat en Bici (10Km.)
Horari: de 10.30h a 13.30h
Punt de Trobada: Port Pesquer de Riumar

Dijous dia 30 Juliol (Ecomuseu)

Activitat: Visita guiada a l’Ecomuseu
Horari: de 11:00h a 13:00h
Punt de trobada: Centre d’informació de l’Ecomuseu

Dissabte dia 1 Agost (Museu de les Barraques i Migjorn)

Activitat: Visita al museu de les barraques (Sant Jaume d’Enveja) I riu Migjorn. Cotxes particulars (30 Km. aprox.)
Horari: de 10:30h a 13.30h.
Trobada: Centre d’informació de Sant Jaume d’Enveja (al costat Transbordador)

Dimarts dia 4 Agost (Llacuna de les Olles)

Activitat: Visita en bicicleta per la llacuna de les Olles. (10Km)
Horari: de 10:30h a 13:30h
Trobada: Centre d’informació de les Olles. Platja de l’Arenal.


Activitats fins al 4 d’Agost, la setmana vinent inclourem les activitats dels dies 6, 8, 11, 13 i 15 d’Agost.

En cas de aclariment o informació per alguna de les activitats truqueu a la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l’Ecomuseu 977 48 96 79.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Activitats d’estiu al Parc Natural


El Parc Natural del Delta de l’Ebre organitza entre els mesos de juliol i setembre, dintre del marc de la Carta Europea de turisme sostenible, un programa d’activitats gratuïtes i visites a diferents indrets del Delta de l’Ebre, com la Casa de Fusta, la llacuna de les Olles, l’itinerari del Garxal i algunes activitats i visites a museus.

Les activitats comencen a partir del dia 14 de Juliol amb una visita a peu a l’últim tram del riu Ebre, però, seguidament cada dimarts, dijous i dissabte de cada setmana es realitzaran activitats fins al 10 de setembre.

La propera sortida d’aquesta setmana, el dimarts dia 21 es realitzarà una visita guiada a l’Ecomuseu. El punt de trobada de l’activitat és al mateix Ecomuseu de Deltebre, l’hora de trobada a les 11.00h fina a les 13.00h.

El dijous dia 23 (Llacuna de les Olles)

Activitat: Bicicleta , el recorregut és d’uns 10 Km. aprox.
Trobada: Centre d’informació de les Olles (L’Ampolla)
Horari: de 10.30h a 13.30h .

El dissabte dia 25 (Casa de Fusta i l’Encanyissada)

Activitat: A peu, uns 2 Km. aprox.
Trobada: Centre informació Casa de Fusta
Horari: de 10.30h. a 13.30h.

Per saber mes informació de cada activitat truqueu a un dels dos punts d’informació del Parc Natural, la Casa de Fusta 977 26 10 22 i l’Ecomuseu 977 48 96 79.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Una guia de natura recomanable


De finals del 2008 hi ha a la venta una guia de natura del tot recomanable, aquesta guia molt pràctica trobareu la fauna i la flora més aparent i abastable, la que apareixerà vora el camí i la que us cridarà més l'atenció, aquella que podreu trobar amb mes facilitat, i també plantes i animals d'espècies presents al parc. El gruix de la guia està format per prop de cent làmines amb unes set-centes espècies il·lustrades. Al final de la guia hi ha un resum de les espècies més rellevants d'ocells del Delta de l'Ebre, cosa que personalment era una cosa que feia falta, i més a un lloc com el mateix Delta.

El llibre el podreu troba a la venda a llibreries (apartats de natura) o als punts d'informació de la Casa de Fusta 977 26 10 22 o a l'Ecomuseu 977 48 96 79. L'autor del llibre Toni Llobet i François i l'editorial edicions Brau. El preu de venda son 13,00 € , un preu més que acceptable.

dijous, 2 de juliol del 2009

Anellament de flamencs 2009


El proper cap de setmana dia 11 al 12 de juliol es realitzarà a la Punta de la Banya, concretament a la zona coneguda com la Tora dels conills, l’anellament dels flamencs de l’any 2009 que realitza com cada any el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Per tal de coordinar a unes 200 persones aproximadament, entre tècnics, veterinaris, biòlegs, treballadors del Parc Natural, etc, es realitzarà una reunió prèvia per tal de organitzar els grups que a l’endemà, i sobre les 5 de la matinada començaran a entrar a aquesta joia del Parc Natural, la Punta de la Banya. Seguidament, i un cop fets els grups corresponents per encerclar de forma sobtada i ordenada la colònia amb els polls, es portaran a un tancat on amb molta rapidesa s’anellaran el nombre que creguin oportuns. Amb l’anellament dels flamencs es pot esbrinar la distancia que recorren amb una migració, el destí, els anys de supervivència, etc, dades que si no fossin d’aquesta forma rarament podríem esbrinar.

La foto de la part superior correspon a la colònia d’aquest any 2009, concretament el 6 de maig, però, tot i que el nombre de nius era de 3.139 nius pot acabar variant. El nombre de polls que sobreviuen depèn de molts factors, entre un dels més habituals podríem anomenar el gavià argentat, el seu plat favorit el poll de flamenc, i altres factors majoritàriament climatològics que poden fer minvar el nombre total de flamencs.

dimarts, 9 de juny del 2009

Festes a Sant Jaume d’Enveja



El proper 20 de juny fins al 24 es celebraran les festes de la segregació, els actes de celebració els podeu veure o be demanar informació al telèfon i adreça que detallo a la part inferior. A la vegada recomanar-vos la festa de la plantada de l’arròs el diumenge 21 de juny i com no, la típica romeria de Sant Pere a l’Illa de Buda, el primer cap de setmana de juliol.

info. www.santjaume.org/ telf: 977468039

dimecres, 3 de juny del 2009

V Setmana del Medi Ambient


DIJOUS 4 DE JUNY

Vine a conèixer el món subaquàtic del Delta!! Xerrada i audiovisual amb Josep M. Queral i Nati Franch, del PNDE i Mariano Cebolla, fotògraf freelance. En acabar, visita guiada a l’aquari. 20h. Ecomuseu, Deltebre.

DIVENDRES 5 DE JUNY

- Xerrada “Estratègies comunicatives sobre el medi ambient”, amb Pep Torres, publicista, comunicador i inventor i 20.30h Museu del Montsià. Sorteig d’una bicicleta entre tots els assistents.

- Cinemambient. Deep Blue. Documental sobre el món oceànic. 22.30 h. Plaça del Coliseum. Deltebre.

DISSABTE 6 DE JUNY

· Sortida ornitològica de mig dia. 9 h. Lloc: Seu Picampall (Plaça Major, 5. Deltebre). Inscripcions Tel. 608 865 566
· Visita al Centre ictiològic del Parc. Trobada a les 10h a la Casa de Fusta.
· Sortida L’Ebre en vaixell. 12.00 h. Embarcador Garriga.
· Taller d’imants d’espècies del Delta , a càrrec de l’Escola del Parc. 17 h. Parc del riu. Deltebre.
· Espectacle infantil “El paradís, a l’altra cantonada”, a càrrec de Lapsus espectacles. 18h. Parc del riu. Deltebre
· Concert de rock amb Juno. 00.00h. Club Nàutic Deltebre.

DIUMENGE 7 DE JUNY

·Sortida La mar de l’Ebre: La Ràpita - Ampolla en vaixell. 9h. Club Nàutic la Ràpita.
·Portes obertes: Ecomuseu, Casa de Fusta, Museu del Montsià i Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta.
·Les aus del Delta en família. Anellament i observació d’aus. Riet Vell. De 9 a 14h.

Info al Parc Natural: 977 48 21 81 - 977 26 10 22 - 977 48 96 79

dijous, 23 d’abril del 2009

El Port dels Alfacs


El port natural dels Alfacs, va ser el digne substitut de l'antic port Fangós, emplaçat en terreny deltaic i d'es d'on es va iniciar l'expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa. Els llims del riu i la dinàmica viva del delta de l'Ebre van posar fi a la seva rica història, donant l'alternativa al port dels Alfacs, on ja a principis del segle XV, fondejaven les naus del rei Martí l'Humà. L'estiu de 1610 van ser expulsats pels Alfacs 41.952 moriscos provinents de Catalunya i Aragó. El 1771 va ser habilitat per al comerç de l'interior i el 1778 Carles III l'habilità per al comerç lliure amb América. Això va endegar el projecte de construir un canal de navegació entre el riu Ebre (a l'alçada d'Amposta), i els Alfacs, amb l'objectiu de facilitar la sortida al mar dels productes que baixaven per la conca de l'Ebre. La imatge superior detalla les galeries subterrànies anexes a l'estació de mercaderies a Sant Carles de la Ràpita, i que s'utilitzaven com a sitges per emmagatzemar cereals.

Text: Solcant les terres de l'Ebre

dimecres, 8 d’abril del 2009

Sortida botànica al delta de l'Ebre



El proper dia 18 d'Abril, l'associació Picampall, organitza una sortida a diferents espais de l’hemidelta nord (Garxal) i de l’hemidelta sud (litoral de la Tancada i Encanyissada). El curs anirà a càrrec de Toni Curcó, Doctor en botànica, tècnic del PN del Delta de l’Ebre. El lloc de reunió, local de Picampall (plaça major de Jesús i Maria nº5, Deltebre).

Horari: De 9:00-14:00.
Preus: 20€ no socis
10€ socis, voluntaris del PN del Delta de l’Ebre i voluntaris del PN dels Ports.

dimarts, 31 de març del 2009

Inauguració del pont penjant d'Amposta


El proper 2 d'abril sinaugurarà el pont penjant d'Amposta i a la vegada el pas de vehicles, tot i que la inauguració oficial quedarà pendent fins el mes de juny.

El pont penjant d'Amposta és el símbol més emblemàtic del municipi. Aquest pont es va començar a construir el 1915, i es va acabar el 1921. Va ser dissenyat per José Eugenio Ribera i va ser inaugurat per Primo de Rivera.

Va ser el segon pont penjant del món que es va construir amb el sistema de formigó armat, el primer va ser el pont de Brooklyn de Nova York.El pont fa 24 metres d’altura i el tram total és de 134 m. Està caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d’arc de triomf.El pont va ostentar dos rècords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres), i el d'il·luminació de la seva estructura.

El pont va substituir els antics passos de barca, que eren l'únic mitjà que hi havia fins llavors per creuar el riu. El pont se situava en la carretera de Barcelona a València, i es va fer indispensable construir un pont per salvar el riu, malgrat l'oposició de certs poders fàctics veïns.

El 1938, durant la guerra civil el pont va sofrir dos atacs per part de l' aviació Legionària italiana que formava part de l'exercit del general Franco, l'últim va ser el 10 de març de 1938, aquest va ser definitiu, ja que es va despendre la totalitat de la seva estructura, per l'efecte de les bombes incendiàries. Va ser reinaugurat el 4 d'octubre de 1947, i reformat en la seva totalitat els anys 1966 i 2007-2008, fins a l'abril del 2009.

dimarts, 17 de març del 2009

Arriba la primavera, arriben els cames llargues.


Des de fa uns pocs dies ja podem contemplar els primers cames llargues (Himantopus himantopus)al Delta de l'Ebre, aquest ocell és migrant regular i nombrós per totes les zones humides del territori. Estival nidificant regular, molt nombrós al delta de l'Ebre, i freqüent a la resta de zones humides tant de l'interior com del litoral. A partir del mes de març o abril es poden observar els primers exemplars, no tant sols d'aquesta espècie, si no també els Martinets de nit, l'Agro roig, etc...

dibuix Cames llargues: sioc.cat

dilluns, 2 de març del 2009

Les galeres i ostres del Delta


L’any passat la galera va ser la segona espècie que més recaptació va comportar per a la llotja rapitenca, després del lluç, amb un valor total d’1,2 milions d’euros. Amb tot, la major part de captures, fins al 70 per cent, es van vendre al mercat andalús, on la galera sí que gaudeix de gran prestigi gastronòmic.

En aquesta època de l’any, quan l’aigua del mar està més freda, és quan la galera té una major qualitat. La seva textura i sabor són extraordinaris, afirma Joan Pons, del restaurant Miami Can Pons. Així, aquesta setmana s’ha pagat a la llotja a una mitjana de quatre euros el quilo (a sis euros en el cas de la galera ovada).

Com en el cas de la galera, l’ostra rissada del Delta de l’Ebre es ven en un 80
per cent fora de Catalunya, concretament al mercat francès. «La promoció que en fem és important i hem notat un increment del consum aquí, però no és suficient», explica el productor Agustí Bertomeu. En aquest sentit, insisteix que cal eradicar la creença falsa que l’ostra és un producte de luxe. «Ara es ven a 3,5 euros el quilo al productor».


Text extret del diari de tarragona
Foto: provisionals.blogspot

divendres, 20 de febrer del 2009

Les estacions de Bombeig



En el Delta de l'Ebre l'extensa xarxa de desguassos, uns 600 Km, entre principals i secundaris, té una importància gairebé igual a la xarxa de rec, aquesta ens permet evacuar l'aigua que ja ha circulat pels camps de cultiu. Els problemes que existeixen a la xarxa de desguàs són bàsicament causats per la poca pendent de què disposa el Delta, i per la importància dels cabals que de forma puntual cal evacuar, especialment en els mesos de setembre, per les típiques tempestes que es produeixen i la seva coincidència amb el moment de la sega de l'arròs.

Els diferents camps de cultiu evacuen una mitjana de 0,70 litres per hectàrea i segon, atès que el cultiu de l'arròs es realitza amb aigua circulant per a evitar que pugi l'excés la salinitat de la capa freàtica i de vegades del propi terreny. Existeixen moments que aquesta evacuació d'aigua és major, especialment en els moments de manteniment de desguassos, tractaments herbicides, i en els últims dies del cultiu amb l'objecte de poder realitzar la collita.

Actualment en el delta dret funcionen cinc grans estacions de bombament, equipades amb sistema de Cargol d'Arquímedes, i set estacions de bombament més petites amb sistema vertical d'hèlix. Aquesta gran instal·lació de bombes per al desguàs, té en conjunt una capacitat de bombament al voltant de 55 m3/sg, o el que es el mateix, en cas necessari ens permetria evacuar una pluja de 125 l./m2, en menys de 72 hores, assegurant així una protecció de la collita d'arròs en cas de pluges fortes, especialment les tempestes de llevant, que en aquesta zona del Mediterrani coincideixen amb el moment final del cultiu de l'arròs.

Font: comunitatderegants.org

diumenge, 1 de febrer del 2009

Les aus del Delta en família


Fins al 14 de juny i a la reserva natural de Riet Vell s’ha organitzat “les aus del Delta en família”. Durant casi be tots els caps de setmana de 9h a 14h es realitzaran anellaments d’aus, observació amb telescopis i prismàtics, i podreu jugar als jocs tradicionals del Delta. Per saber la situació de Riet Vell i els dies concrets de l’activitat clicka al cartell de la part supeior del text

dimarts, 27 de gener del 2009

Les salines del Delta de l'Ebre

A la punta de la banya del delta existeix una harmonia especial entre natura i activitat humana. En Mateu Lleixà treballa perquè el poder del sol i el vent d'aquest indret produeixi sempre sal. Un documental que explica la vida a les salines i tot el que envolta aquest paratge tant especial, la Punta de la Banya.

divendres, 23 de gener del 2009

Avui a thalassa el Delta de l'Ebre


Avui, a les 21.38h i al programa Thalassa del canal 33 podrem veure el reportatge "Eli, pescadora de pops": A Deltebre coneixerem la feina d'una família dedicada, des de sempre, a la pesca del pop. l'Eli, n'és la més jove. En un moment en què el jovent renuncia a la pesca com a professió, ella continua, sense demora, lligada a la seva màxima passió, el mar. La feina és dura, però ella s'hi sotmet gustosa. Veurem com ha variat la manera de pescar aquest mol•lusc i quina sortida té al mercat. Coneixerem el llegat d'una família que ha viscut, amb respecte i amor, la feina al mar.

També, i per fer una mica de renovació de continguts aquest segon any recent del bloc (veure anterior tema publicat), a la part dreta podreu veure vídeos relacionats amb el Delta que aniré publicant de tant en tant, també serveis turístics com cases de pagès o empreses que realitzen activitats i guiatges que puguen ser de gran interès i qualitat. Per si no podeu veure aquesta nit el documental sobre els pops, ¡¡ no patiu !!, la setmana vinent el tindreu a aquest nou apartat.

dimarts, 20 de gener del 2009

JA SÓN DOS ANYS


Aquesta setmana el bloc Delta de l’Ebre compleix dos anys, exactament el dia 22 de gener del 2007 vaig decidir crear un bloc, un total de 118 temes publicats per donar a conèixer el que m’agrada, el Delta de l’Ebre, les seves festes , les seves costums, la seva història, per això, i per donar a conèixer si cal mes el nostre territori espero seguir informant i explicant algunes histories de l’actualitat i dels nostres avantpassats, gràcies a tots, especialment a tots els que seguiu setmana darrera setmana aquest bloc i que a la vegada és el que hem dona l’empenta per seguir escrivint tot el que envolta aquest paisatge únic, gràcies.

dijous, 15 de gener del 2009

Una nova plaga al Delta de l’Ebre




Segons una recent estudi realitzat pel científic Miguel Clavero, del centre tecnològic Forestal de Catalunya, ha desvetllat la presencia d’un peix forani al Delta de l’Ebre. Aquest peix d’origen asiàtic, anomenat el dojo (Missgus anguillicaudatus) ja s’han capturat milers d’exemplars, concretament a la sèquia mare (Nord del Delta).

La seva expansió, detectada la primera vegada l’any 2001, es notablement alta, tot i que sembla limitada per la salinitat, per tant, llacunes i zones pròximes al mar estarien exemptes d’aquest peix. L’estudi conclou que la població al Delta molt probablement s’ha originat a partir d’instal•lacions per a la venda de peixos tropicals.

Normalment, aquest peixos, molt mes agressius que especies natives, acaben afectant els ecosistemes naturals i a la vegada les especies autòctones, en aquest cas podria amenaçar les poblacions del peix frare i del gatet. Aquestes dades accentuen encara més la creixent població d’espècies foranes al Delta de l’Ebre, actualment la major part de les conques fluvials de la península Ibèrica tenen més espècies foranes que natives.

Foto: loaches.com

dijous, 8 de gener del 2009

¡¡ Quin fred que fa !!



Aquesta matinada, dijous dia 8, ha arribat al Delta el fred de veritat, les temperatures baixes, al voltant de 0º graus i la calma del vent han portat a un paisatge totalment d’hivern, els camps, que actualment estan plens d’aigua es podien veure tots congelats.
Per donar exemples la temperatura mínima a Deltebre -1,5º (negatiu), i a Amposta 0,5º, a la part superior he penjat la foto que he fet avui mateix a un camp d’arròs, una imatge poc habitual.

dijous, 1 de gener del 2009

La predicció del temps amb la natura


Aquestes prediccions, extretes d'un diari, formen part de la inexistència fa molts anys de termòmetres i tecnologies que avui dia tenim a l'abast de la ma, la necessitat de molts pagesos per prediure el temps i poder evitar la pèrdua de moltes collites van fer que les prediccions per mig de la naturalesa fossin les úniques que en aquell temps tenien a l'abast i a la vegada poder prevenir una forta tempesta o un canvi inesperat del temps. Al Delta de l'Ebre sempre s'ha sentit parlar dels pagesos que depenen del comportament del bestiar podien prediure una tempesta, o amb les orenetes, els seu vol baix anunciava dies de pluja. A les basses del Delta per exemple, hi ha el que anomenem senill, doncs si el "plumero" del senill o la part superior esta molt florida ens indica que passarem un hivern fred.

Hi havien altres llocs que es fixaven amb la floració dels arbres, si primer sortien les fulles del freixe l'estiu era fresc, si les primeres fulles eren les del roure estiu calorós i sec, o les pinyes, si tenen tendència a tancar-se possible pluja, si s'obren amb facilitat hi haurà temps sec.

També, i una formula molt curiosa es saber la temperatura per mig dels grills, si contem les vegades que crida el grill amb un minut i dividim la xifra entre 5, al total li restem 9 i seguidament tindrem la temperatura en aquell mateix moment.