Pàgines

dimarts, 25 de gener del 2011

El vapor Anita


Una de les èpoques passades del Delta no es recorden sense haver passat pel Vaporet Anita, un emblemàtic vaixell que feia el trajecte de passatgers i mercaderies entre Tortosa, Amposta i la Cava, però l’Anita també va ser famós pels viatges lúdics al far de l’Illa de Buda. “Cada any, els Dilluns de pascua, la Filharmónica d’Amposta anava al far i el vapor ens venia a buscar, tocant, des del riu fins a casa. I a la tarda, de tornada, el mateix”.

“L’Anita va parar per falta d’aigua” diu, convençut , Joan Albacar. “A l’hivern no hi havia problema però a l’estiu el vapor parava a la sucrera de Campredó, ja prop de Tortosa. Allà els passatgers seguien el seu trajecte amb autocar i les mercaderies amb un camió”. De fet, els problemes estacionals de calat que presentava el riu Ebre van fer que l’Anita deixés el servei durant la canícula de l’any 28. Primer el vaporet es va deixar amarrat al pas de barca de Sant Jaume. Una nit de temporal es va deslligar i ja se n’anava a mar quan el van recuperar a l’alçada de la finca de Reales.

Buscant més protecció el van traslladar “al riu petit”, entre la riba i la illeta de les canyes. Van passar gairebé deu anys fins que la gran riuada de 1937 va afonar l’Anita.

La tardor de 1956, José Hierro Pallarés feia poc que havia tornat de la Marina i li van demanar si podia bussejar per localitzar l’Anita. “Vaig baixar i vaig recórrer tot el vaixell, de cap a cap. Estava bastant sencer i totalment ple de fang. El vaporet estava incrustat al fons del riu”. En tornar a la superfície, el seu veredicte va ser que el vaixell no es podria treure. Els Albacar se l’havien Venus com a ferralla a un Valencià conegut con el Ternales, que recuperava ferro del riu. José Manuel Hierro descriu l’operació de rescat com un fracàs: “ Ho van intentar durant unes tres setmanes. Estiraven amb una sínia que feien girar animals i un sistema de politges que no va servir per a res. El vaixell s’enfonsava cada cop més” . En una fotografia feta pel senyor Juanito encara si veu surar la xemeneia. Ni la dinamita va poder arrencar el vaporet del riu on continua afonat, a l’extrem est de l’illa de Gràcia. L’Ebre va salvar l’Anita de morir com a ferro vel i el va convertir com a material de llegenda.


Foto: modelismonaval.com

dimecres, 19 de gener del 2011

Noves entrades per a lloguer de bicicletes


Avui he volgut incloure dades referents a les empreses de lloguer de bicicletes al Delta. Tot això ho podeu observar a continuació de l'informació que hi ha sobre les rutes que podeu fer al Delta, per cert, us adelanto que properament sortirà l'itinerari número 7 i 8, tant pronte ho tingui a les meves mans ho incloure per a donar més informació.

El lloguer de bicicletes ho he separat per municipis o zones del Delta, d'aquesta forma i depenent de l'itinerari que vulgueu fer us vindrà millor llogar-les a un lloc o un altre.

dijous, 13 de gener del 2011

El topònim la Cava (I)


Fa temps vaig publicar al bloc un estudi sobre l’origen del topònim la Cava, població del Delta, però des de fa un parell de dies, xafardejant per retalls que vaig guardant de tant en tant, vaig trobar una publicació de l’informatiu del museu del Montsià i que he volgut penjar al bloc per la seva curiositat. Com el text és una mica llarg, he cregut convenient publicar-ho amb dos parts, una primera que és la que teniu a continuació, i la segona que hi ha publicada baix mateix.

Les interpretacions etimològiques de la Cava han estat molt diverses, unes entroncades amb l’etimologia popular i d’altres sorgides d’una noticia històrica, essent aquestes darreres les que, per la pròpia i aparent rigorositat, han gaudit de major acceptació. Es aquest el cas de la interpretació que dóna Jesus Massip, segons el qual la Cava podria provenir de l’àrab al-Kabil, nom d’un assentament anterior a la conquesta cristiana que el geògraf Al-Himyari , del segle XIV-XV, situa a la desembocadura de l’Ebre. Al-Himyari esmenta també el topònim al-Askar per a referir-se a un campament normand envoltat per un fossat i ubicat al mateix emplaçament. Massip es pregunta si al-Kabil no serà la Cava, sense plantejar-se, però, el buit documental existent , el mig mil•leni llarg sense cap mena de referència que transcorre entre el topònim àrab i l’actual, que comença a aparèixer a la documentació sis-centista.

També Joan Coromines considera probable l’etimologia àrab de la Cava, en creure que pot provenir de Kacba, “casa de forma cúbica”.

D’altres interpretacions, algunes també recollides per Baltasar Casanova, parlen de la Cava com el resultat de cavar, de la cava de la regalèssia... però ningú aporta tampoc cap dada cronològica ni documental, convertir-se doncs la pregunta “ ¿ D’on ve la Cava?, en un cul de sac on tot es pot encabir.

És aquest desgavell, així com l’interès que sobre aquesta qüestió demostren els actuals habitants, el que ens porta a donar a conèixer una informació recentment en una serie de documents custodiats a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, referents a un plet entre les cases de Jordà i Despujol per una banda , senyors amb`dós de l’heretat de Puntagrossa i diferents colons que havien desermat terres a l’esmentada partida, tot considerant que els erms eren comuns als habitants del terme de Tortosa. Aquest plet, allargat durant quasi quinze anys (1972-1806) genera lògicament una gran quantitat d’al•legacions, testimonis i historials de l’heretat de Puntagrossa, recollint dons noticies molt anteriors al mateix plet que aporten informació sobre multitud d’aspectes del Delta esquerre: des de l’evolució morfològica a la de la propietat de les activitats practicades a la funció de determinades torres...

Ens assabentem així que al 1965 l’heretat de la Puntagrossa afrontava “ de una part ablo del Riu ebro de altra ablo alveo del riu vell quant anava a esguassar al golero de altra part ablo mas den cardona vuy nomenat mas devall y altra part abla torra nomenada Marcella fins als mollons del fitament que divideixen dites heretats “(de Puntagrossa i Mas d’Avall).

Existeix per tant un canvi morfològic de l’Ebre, que desembocava al Goleró, el 1695 ja no hi desemboca. Quan i com es produí aquesta variació del curs fluvial?. Un escrit generat al 1789 pel representant dels Jordà i els Despujol diu textualment:

SEGUEIX...

Imatge: GEOCACHING.COM

El topònim de la Cava i la situació dels Muntells (II)

“ Por los años de 1660 por particulares conveniencias de algunos vezinos de Tortosa se abrió una azequia en la tierra firme del frente opuesto de uno de los extremos de la heredad designada Puntagrossa, que se nombró la Cava, y luego la fuerza de las aguas del Ebro que la cogian de frente abrió tal cauce que varraron su antiguo curso, dirigiéndose por el que le proporcionó la obertura de La Cava mencionada, y haviéndose cegado sucesivamente el antiguo alveo, en el resto del curso antiguo por el frente de la Puntagrossa, quedó por disposición de derecho propio por metad , a lo largo de los entonces dueños de esta heredad, D. Antonio Pons y D. Pedro Jordà”.



Finalment nomès esmentar que la sèquia de la Cava fou construïda per a regar els terrenys immediats, ja que l’aigua del riu és “ el medio mas exquisito para dulcificar las tierras salobres”, i dedicar-los així al conreu de blat i d’ordi, pràcticament els únics existents al Delta abans de la seva construcció dels actuals canals. Podem afirmar en definitiva que el topònim de la Cava té el seu origen en la sèquia que es comença a construir per a regar els terrenys propers l’any 1666, aquesta sèquia anomenada simplement la Cava, va esdevenir ben ràpidament la nova llera de l’Ebre, progressivament arriba la colonització del lloc i el conseqüent assentament humà.

Per a fer més entenedora aquesta explicació de forma gràfica, he publicat la evolució morfològica del Delta aproximadament l’any 1580. En aquesta imatge és pot observar com el curs del riu encara no havia agafat la nova llera, o sigui, la sèquia de la Cava, d’aquesta forma, s’observa com el riu encara desembocava amb direcció nord, direcció a la zona coneguda com el goleró. També, podem observar la causa del perquè de la situació de la població dels Muntells, situat a la vora del riu per aprofitament de l’aigua del riu i que pel pas del temps va acabar desapareixent per la falta de força del mateix riu. Actualment els Muntells està situat a l’antiga desembocadura anomenada riet vell.