Pàgines

dimecres, 2 de novembre del 2011

El ratpenat i la plaga del barrinador de l'arròs


La recerca de mètodes naturals per controlar la plaga del barrinador de l’arròs és el principal objectiu del grup d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers, qui des de 2007 estan desenvolupant un assaig amb ratpenats al Delta per demostrar l’eficàcia de l’espècie per tal de reduir la plaga i els tractaments d’aquesta. Actualment més de 200 refugis, amb una mitjana de 40 exemplars d’aquesta espècie, estan repartits pel Delta de l’Ebre. Segons el biòleg del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers i responsable de l’estudi, Carles Flaquer, els resultats obtinguts demostren l’eficàcia del projecte: «Mitjançant l’anàlisi d’excrements i l’estudi de l’activitat de caça dels ratpenats s’ha pogut veure que es desplacen fins als arrossars a menjar la papallona, i en mengen fins i tot en els pics baixos d’activitat d’aquesta», explica el biòleg.

Aquest fet evidencia que els ratpenats són un potencial controladors de la plaga. En concret, es calcula que cada ratpenat menja unes 2.000 papallones de la plaga a l’any i per tant cada refugi ocupat representa un potencial de reducció de la plaga de 80.000 individus a l’any.

En aquest sentit, la recuperació de la població de ratpenats al territori és una de les prioritats. Segons Carles Flaquer, «hem d’explicar molt bé als agricultors que no es tracta de cap reintroducció sinó de recuperar les poblacions. En un lloc com el Delta on de menjar per ratpenats no en falta, col·locant caixes refugi podem anar recuperant, amb relativament pocs anys, les poblacions de l’espècie». Actualment a l’Illa de Buda n’hi ha uns 5.000 ratpenats refugiats en caixes.

Un mètode econòmic

Una altra de les avantatges de la utilització de ratpenats com a depredadors naturals de la plaga és l’estalvi en el tractament de la plaga que suposa per als agricultors. Segons els càlculs aproximats realitzats, si suposem que trancar una hectàrea d’arrosar costa al pagès 35 euros en pesticides i els ratpenats eviten el tractament, en tot el delta hi hauria un estalvi d’uns 700.000 euros. «D’ara en endavant ens toca demostrar que aquest fet es pot donar», el responsable de la investigació.

Els resultats obtinguts fins ara fan pensar als investigadors del Museu de Ciències Naturals de la Tela de Granollers en la possibilitat d’aplicar el mètode en altres cultius. «S’ha de mirar bé en oliveres i vinyes. El que queda clar és que els ratpenats estan fent un servei de control de plagues gratuït que, de no fer-se implicaria un gran problema per l’increment exponencial d’insectes», reconeix Flaquer.

Els resultats obtinguts han fet que aquest estiu l’assaig fos premiat com el millor projecte d’investifació en el marc del XII Simposi Europeu sobre Recerca en Ratpenats. El reconeixement ha suposat un impuls per continuar en la recerca de mètodes naturals de control de la principal plaga de l’arròs.



Font: www.diariadetarragona.com