Pàgines

divendres, 21 de desembre del 2007

El Tresmall


El tresmall és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades i de diferent trama. D’esta manera el peix passa la primera xarxa i es queda enganxat entre la segona i la tercera. De mides molt variables, s’empra principalment al mar i a les basses i es capturen espècies molt diverses: llissals, carpes, llobarros, moixarres…

dimarts, 18 de desembre del 2007

El rall


Es un ormeig de pesca de forma semiesfèrica format per una xarxa de malla de dimensions variables.El pescador ha de ser capaç de tirar el rall i formar la
figura d’un cercle que, al submergir-se pel pes de la plomada, atrapa els peixos situats en aquella zona. És un art de pesca no selectiu, emprat als canals i desaigües amb poca fondària d’aigua i amb el que es capturen principalment, carpes, llissals i llobarros.

dimecres, 12 de desembre del 2007

El Gamber


Aquest enginy semicircular de fusta, revestit d’una xarxa, s’utilitzava originalment, com el seu nom indica, per capturar gambes, tot i que també s’empra per pescar altres espècies, com ara burrets, joells,anguiles, llissals, etc. Molt estès entre els pescadors a peu, s’arrossega pel fons del mar, dels canals o de les sèquies atrapant els peixos amb la seua bossa.

dilluns, 10 de desembre del 2007

El Busso



Es cala principalment a les vores del riu i en alguns canals que connecten les basses amb el mar i s’utilitza per capturar l’angula.
Les anguiles es reproduixen al mar dels Sargassos, a l’Atlàntic Nord. Les larves migren cap a Europa aprofitant els corrents oceànics. Atretes per les aigües dolces continentals, remunten els rius agrupades en bancs en forma de cordó i és en este moment quan se les captura. La campanya de pesca al Delta s’inicia el 20 d’octubre i acaba el 10 de març i hi ha 340 punts autoritzats.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Arts de pesca tradicionals


La riquesa i varietat de peixos al Delta ha fet que, ja d’antic, la pesca sigue una important activitat econòmica i un recurs vital per a moltes famílies.
Independentment dels tres punts de pesca comercials existents actualment a la zona – la Ràpita i l’Ampolla, a cada extrem del Delta, i el port de Deltebre, a l’interior– i de la pesca professional que es duu a terme a les basses de les Olles, el Canal Vell, la Tancada i l’Encanyissada (regulada per la Confradia de pescadors de Sant de Pere), hi ha hagut un altre aprofitament o pesca tradicional que es remunta als primers pobladors de la zona. Les famílies amb menys recursos havien de complementar la seua activitat laboral amb la caça i la pesca per poder subsistir. Moltes vegades se tractava d’una activitat furtiva, de nit o de matinada, i emprant arts de pesca que eren fabricats, millorats, perfeccionats i reparats per ells mateixos. Algun d’estos ormejos que han persistit fins avui en dia són els que detallarem aquesta setmana i la vinent, com poden ser el tresmall, el busso, el rall, el ganguil, etc.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Una web interessant





El CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) és una fundació privada i sense ànim de lucre dedicada a la recuperació d'animals marins, a la investigació i a l'educació. El Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM és l'únic centre especialitzat i equipat per recuperar animals marins reconegut per la Generalitat de Catalunya i és el primer d'estes característiques a la Mediterrània. Les principals àrees de treball són el salvament i la recuperació d’animals marins protegits que arriben a les costes catalanes, la col•laboració en programes d’investigació per mitjà de convenis amb universitats. A més, dedica un notable esforç a la divulgació, l’educació ambiental i la sensibilització de la població local.

www.cram.es

dijous, 8 de novembre del 2007

"L'amotet de l'oncle Patut"


Llegint llibres sobre el Delta sempre hi ha aquell toc d'humor que caracteritza als que hi vivim, aquelles anecdotes i aquelles persones que amb mes o menys gracia sempre fan riure, amb aquest cas us explico l'anecdota de "l'amotet", un invent que va canviar la vida de molts habitants del Delta.

L'oncle Ptut llüia més que no passejava la seua moto pel poble. I el primer afortunat en gaudir del seient del paquet va ser son germa, l'oncle Quico de l'Egua. Volia impresionar al seu germà i la punteta de gas que va fer servir per anar pel poble, en agafar la carretera del Toll se va convertir en un forçament del canell dret camí de la fractura de carpians i metacarpians.

A Quico, la carretera del Toll, reviradeta com era, se li feia més i més estreta, ni punt de comparació en quan anava en carro, més estreta que mai no l'havia vista i al mateix temps la velocitat li donava sensació d'estar creuant una immensa massa de vent de dalt.

- Joan !!, va demanar Quico amb veu que semblava angoixada.
-Que vols?! (Ara me demanarà que afluixe, va pensar Joan).
Quico estava que es cagava de temor, li calia buscar una sortida ràpida per aconseguir que son germà disminuís la velocitat...
- Joan, no trobes que esta ventada mos farà mal a l'arròs?

Text:Arri matxo entra fora (Agustí Bertomeu Fornós)
Foto extreta del mateix llibre.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Els beneficics de l'exercici a la natura (II)


Les endorfines són substàncies bioquímiques analgèsiques segregades pel cervell que tenen la funció essencial d’equilibrar el to vital. De les endorfines en depèn que ens trobem bé o malament. Podríem dir, doncs, que les endorfines són agents bioelèctrics, transmissors de l’energia vital i actuen com a neuromoduladors que desporalitzen parcialment les membranes cel·lulars. Una manera força adient de generar endorfines és visitant indrets envoltats de naturalesa i paisatges verges.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Els beneficis de l'exercici a la natura (I)


Estan àmpliament demostrats els efectes beneficiosos de l'activitat física regular. L'activitat física moderada practicada regularment ajuda a prevenir les malalties coronàries, a controlar la pressió arterial, a millorar la diabetis, a desenvolupar força muscular, a controlar l'artrosi, a millorar la mobilitat, a reduir la depressió, a prevenir l'osteoporosi, a reduir el risc d'infart cerebral i a reduir l'estrès.

Vivim uns temps complexos per a les persones. Sovint el tipus de vida que portem ens complica les coses i sorgeixen problemes. Tot plegat ens fa viure en un estat d’estrès, de vegades massa constant. El nostre benestar físic i psíquic se’n pot veure afectat. Per això, ens cal cercar solucions i portar a terme activitats que ens equilibrin i mantinguin la nostra salut integral.

Entre d’altres, una manera adient d’evitar els efectes negatius de la nostra manera de viure és adquirir hàbits positius com, per exemple, el costum de caminar per indrets envoltats de naturalesa, gaudint de paisatges i d’entorns carregats d’energia benefactora.

A les Terres de l'Ebre tenim un ampli ventall de itineraris per la costa i per l'interior, també tenim a tocar dos Parcs Naturals que esn ofereixen infinitats de rutes per a caminar, és una activitat que està a l'abast de tothom i és bo per a la salut. Cada dia, camineu a bon pas 30 minuts, com a mínim. Els qui vulguen oferir algun itinerari que creuen que val la pena o algun indret de les nostres terres que us va agradar o sorpendre no dubteu a publicar-ho a aquesta mateixa pàgina, o també hem podeu enviar un correu amb el text a deltadelebre@hotmail.com.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Taller de fotografia i excursionisme al port


Si voleu combinar l’aprenentatge de la fotografia amb la descoberta de l’aventura dels paisatges idíl•lics, en estat salvatge, del Parc Natural dels Ports, de la mà de Mariano Cebolla Borrell, prestigiós fotògraf i autor del llibre El delta de l’Ebre, coautor del llibre Aves de España i col•laborador en altres publicacions; i de Vicent Pellicer Ollés, reconegut escriptor de les Terres de l’Ebre (A peu pel massís del Port, Caminades pel massís del Port, Les fonts del Port, Endevineu els ocells: el Delta, la Plana i el Port, Paisatges de l’Ebre: el Delta i el Port...) guia i gran coneixedor del massís del Port, hi teniu una cita els dies 26, 27 i 28 d’octubre de 2007.
Dies 26, 27 i 28 d’Octubre de 2007 i a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports (Catalunya)
Nivell fotogràfic: aficionat-iniciat
Nivell excursionista: baix-mitjà

Per a més info visiteu la web www.marianocebolla.com

dijous, 11 d’octubre del 2007

La navegació i les embarcacions tradicionals a l’Ebre



Curs dedicat al coneixement de la navegació tradicional a l’Ebre, des dels llaguts als vaporets, passant pels passos històrics de barca al riu.

Sessions teòriques, dissabte dia 27 d’octubre:

Matí

● ‘La Real Compañía i el projecte de navegació de l’Ebre, a càrrec de Toni Cartes.
● ‘Els vapors a l’Ebre’, a càrrec de M. Carme Queralt i Maite Subirats.
Tarda
● ‘Els passos de barca del delta de l’Ebre, a càrrec del Grup de Col•laboradors d’Història Local del Museu
Comarcal del Montsià.
● ‘Les embarcacions tradicionals al riu i al Delta: llaguts, muletes, barques arrosseres, pontones, barquets d’arrossal i barquets de bassa’, a càrrec de Vicente García-Delgado.

Sortida, diumenge dia 28 d’octubre:

A càrrec de Vicente García-Delgado i Mireia Espelta
● Museu del Montsià: muleta, pontones i barquet d’arròs.
● Ecomuseu del Delta de l’Ebre: llagut.
● Passos de barca al Delta.
● Casa de Fusta i l’Encanyissada: barquets de bassa.
Dates: 27 i 28 d’octubre
Lloc: Centre d’Educació Ambiental (Deltebre)
Informació i inscripcions: Tel. 977 482 181 i 977 702 954

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Terres de salabror


La història inventada de la familia Fatsini és el fil del relat que explica en aquest llibre la vida dels primers pagesos colonitzadors del delta dret de l’Ebre.
Estos homes i dones van emprendre l’aclaparadora tasca de convertir els aiguamolls en arrossars, utilitzant eines rudimentàries, desafiant el paludisme, amb estreta col•laboració amb el riu. L’Ebre i l’esforç d’estes persones són els veritables protagonistes de la transformació d’un món en un altre. El llibre vol respondre a les preguntes que es fan les noves generacions envers el comú del qual en són part.

dissabte, 22 de setembre del 2007

Costums d'abans


El cultiu de l'arròs va fer que la vida al delta s'adaptés completament al seu cultiu, ja que pràcticament la totalitat de la gent vivia directa o indirectament de l'arròs.

A l'hivern, quan l'arròs ja s'havia recol·lectat, es condicionaven els canals i desguassos i es preparaven les terres per a la nova collita i també es treballava en altres feines com el marisqueig, anar a la garriga, recollir olives, fer mascles, s'anava a pescar, caçar, etc.

També hi havia el costum entre moltes de les famílies que tenien carro d'anar durant una part d'aquest temps amb el carro a la mar. Per fer això es preparava el carro amb el tendal i es portava tota la família a la mar on s'improvisava una espècie de barraca al costat del carro amb el tendal i canyes per poder protegir-se una mica del sol i també per si plovia. Allà s'estaven una o dos setmanes.

Durant aquest temps es prenia el bany i el sol, es pescava i es practicaven jocs tradicionals. Amb aquestes estades a la mar es combatia millor la calor. A la platja hi havia menys mosquits, es pescava i es marisquejava amb abundància per menjar, i es feia exercici preparant-se per a la dura temporada de la sega. Però l'objectiu principal era estalviar, ja que no es gastava electricitat (si en tenien), menjaven el que pescaven, els homes no anaven al bar, i no hi havia cap botiga ni servei prop on es pogués fer cap tipus de despesa.

Text i foto: Revista tot parc, oferta turística i de serveis.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Qui no ha provat un ginjol?


Segurament i tots els que vivim al Delta hem provat un ginjol, un arbre dels més típics del Delta i que ara mateix, el mes de setembre, és l’epoca per a recollir-lo, per això, la meva curiositat per investigar una mica sobre el seu nom.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula 'Gínjol' te varies acepcions. El origen de la paraula prevé del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, del grec. zízyphon, el seu nom castellà azofaifos.

Donant un cop d’ull als resultats d’un buscador amb la paraula ginjol m’ha sobtat una noticia del diari EL PAIS, publicada el dia 17 de setembre, i que adjunto a continuació,

Unos 300 vecinos celebraron ayer en la plaza de Joaquim Folguera, frente al mercado de Sant Gervasi de Barcelona, un hecho infrecuente: la salvación de un azufaifo (ginjoler, en catalán; su nombre científico es Zizyphus jujuba), sito en el número siete de la calle de Arimon esquina con Berlinès. El Ayuntamiento ya lo ha amnistiado, pero los vecinos siguen inquietos por el "equipamiento" que se pueda construir en el futuro y que podría dejar sin aire al árbol bicentenario.
La iniciativa comenzó antes del verano de la mano de dos traductoras vecinas de la calle, Isabel Núñez e Isabel Lacruz. En esa calle, por cierto, nació el alcalde Hereu y sus padres, que viven también allí, fueron algunas de las primeras firmas que suplicaron por la amnistía del árbol.
Havent llegit la noticia, i observant que al Delta de l’Ebre no en hi han tants com abans , ¡¡ qui sap si hauríem de començar per indultar-ne alguns !!.

dimarts, 4 de setembre del 2007

6es festes tradicionals de l'arròs




El proper 16 de setembre es celebraran els actes de la sega de l’arròs a Deltebre, concretament a les barraques de Salvador. A continuació he fet un recull breu dels actes a realitzar.

10.30h. Sortida des de l’hotel Rull. Desfilada de carros i carretes acompanyats dels segadors pels principals carrers del poble fins al recinte de la festa.

11.00h. Inici de la sega:

Començaran a segar els segadors experimentats per fer una demostració, continuaran els segadors iniciats i a continuació tots els visitants que vulguin segar ho podran fer seguint les instruccions dels plantadors.

Un cop s`hagi segat l`arròs es farà una demostració de totes aquelles tasques relacionades amb la sega: batre a pota, erar, picaren cadup i envasar.

Activitats típiques, actuació de Terrer Roig i Quico el Cèlio el Noi i el mut de Ferreries.

14.00h. Dinar popular: paella, saltxitxa, baldana, pastissets i paracotes.

Es pot passar a comprar el tiquet per l’Ajuntament o trucar al 977 48 93 09 per
reservar-los.

I desprès de dinar concurs de jota improvisada.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Curs de Birdwatching, ornitología i turisme al delta de L'Ebre


Curs de 15h hores dedicat a conèixer les característiques qualitatives i quantitatives de les poblacions d'aus del Delta de l'Ebre i també les eines de divulgació del producte ornitològic a les Terres de l'Ebre, l'experiència en turisme ornitològic d'altres espais naturals i la dels professionals del sector privat.

Dates: del 18 al 22 de setembre
Lloc: Ecomuseu (Deltebre)
Crèdits:1,5 URV
Preu: 92 €
Informació i inscripcions: Tel.977 44 97 47 / 977 44 97 40

Foto: Josep Torta

divendres, 3 d’agost del 2007

Anellament de flamencs 2007


A l'adreça http://www.deltadelebro.org ja podeu contemplar les fotos de l'ultim anellmanet de flamencs al Delta. Les lectures dels polls anellats l'any 2006 ja s'han fet public els seus resultats, a Algèria s'han observat 129 flamencs que es van anellar al Delta, a França 137, Grècia 3, Itàlia 248, Líbia 2, Sèrbia Montenegro 3, i Tunissia 26 exemplars.

Foto: Josep Torta

Seguiment d`una planta de l`arròs per mig d`imatges




Actualment la planta de l`arròs esta amb una fase mitjana, la sortida de l`espiga, un dels moments més curiosos de la planta, per això properament he pensat de fer un seguiment per mig d`imatges actualitzades de la sortida de l`espiga i maduració fins a la seva sega. La foto la realitzaré del mateix punt per tal de que és pugui observar el procés de creixement d`una mateixa planta i tant actualitzada com pugui, la podreu veure a la dreta, part superior del bloc, també podreu observar la data en que s`ha realitzat la foto.

dimarts, 31 de juliol del 2007

Temps de la birbada


La lluita contra les males herbes de l’arròs estava dividida en diferents fases, entre les quals cal destacar: birbar, que consistia en arrencar les males herbes que creixien dels arrossars; segar les vores, que es tractava de tallar amb una falç o dalla les herbes dels marges i esmillar, que es realitzava ja quan l’arròs estava espigat.

Les males herbes que més abundaven i que es treien birbar eren la junça o xufa, el mill, l’agram, l’agret, la llengua d’oca i, dels marges, es tenia especial interès a combatre les trencadalles o matacaveros, planta de la qual anteriorment vaig explicar del perquè del seu nom.

Actualment al Delta es possible veure la labor de la birbada, tot i que cada cop es realitza amb menys freqüència, una de les causes de la casi be desaparició d’aquesta labor tant tradicional és la dels tractaments selectius contra aquestes males herbes, ja que antigament els herbicides no distingien les males herbes i la planta de l’arròs.

divendres, 13 de juliol del 2007

Campanya pubicitària al Delta


El 12 de juliol ha començat al marge dret del Delta una campanya publicitària de la cambra arrossera del Montsià, la publicitat consta d’unes banderes col•locades a punts estratègics del Delta, llocs turístics per on hi ha més afluència de turisme per tal de donar a conèixer la nova imatge d’empaquetat de la marca Montsià. Els pals els trobem dispersos i amb grups de dos, podem observar a cada un d’ells un producte diferent que elabora la cambra, com la imatge d’un paquet d’arròs bomba, arròs extra Montsià, arròs integral, etc.

Aquesta publicitat de ben segur donarà a conèixer encara més la marca Montsià, i també dona a entendre una nova, diferent, i curiosa manera de fer publicitat a la mateixa zona de producció.

dilluns, 2 de juliol del 2007

II Sortida en lluna plena


Primer de tot donar les gràcies a tots els que van voler participar a la caminada en lluna plena, ja que amb 45 persones crec que va ser un èxit de participació i a la vegada dona ànims per proposar una nova sortida mes endavant. El recorregut el vam realitzar en 2 hores i 45 minuts, passant pel mirador de l’embut (foto), i pel carril bici de la Tancada per després arribar a la Platja dels Eucaliptus a la 1.15 h de la nit. Tot i que van haver trams on els mosquits eren mes molestos el recorregut es va poder realitzar sense cap incident. Finalment vam arribar a la Platja dels Eucaliptus i ens vam dirigir al restaurant mediterrani (antic càmping), on ens vam poder refrescar a la terrassa del bar i fins i tot els mes atrevits es van banyar amb lluna plena, tota una experiència, si més no diferent.

Properament espero poder recollir més fotos del recorregut.

dijous, 21 de juny del 2007

II Sortida en lluna plena pel Delta (Sortida 22 h.)






Data: dissabte 30 de juny
Hora: 22.00 h.
Lloc de sortida: Mirador de la Casa de Fusta
Arribada: Platja dels Eucaliptus

Per a realitzar el recorregut es preferible haver sopat abans, ja que al trajecte no hi ha cap parada prevista per a menjar.

Es recomana portar una llanterna o be una armilla reflectora per fer-se visible als trams de carretera, portar aigua, repel•lent de mosquits, banyador i tovallola per si desprès i lliurement algú vol banyar-se a la Platja dels Eucaliptus.

Com a repel•lent de mosquits i tal com vaig informar anteriorment aconsello la crema corporal natural Honey.

Un cop hagi finalitzat la sortida i per tal de poder tornar al punt de sortida per recollir el cotxe es preferible deixar-ne un altre amb anterioritat i abans de la sortida al càmping dels Eucaliptus o bé a la mateixa urbanització.

Nota: La sortida esta exempta de qualsevol assegurança, per tant, els qui organitzen l’activitat de forma voluntària i sense cap finalitat econòmica no es fan responsables dels danys a persones o desperfectes que puguin ocasionar les mateixes.

Foto: Recorregut a realitzar

diumenge, 17 de juny del 2007

Els camps d’arròs al mes de Juny


Arriba el mes de juny i els camps d’arròs ja estan tots sembrats, tot i que aquest any s’ha de dir, amb una mica de retard.

L’arròs comença a créixer, i entre ell les males herbes, la xufa, la bova, etc, males herbes que amb els tractaments d’herbicides s’eliminen amb gran eficàcia. Seguidament i després d’haver eliminat les males herbes es passa al adobat del camp, d’aquesta forma s’accelera i millora el cicle de creixement de la planta.

Tal com reflecteix la foto superior, per al tractament de les males herbes es rebaixa notablement el nivell de l'aigua durant un parell de dies mínim, d'aquesta forma s'evita la seva la dissolució del producte i una major eficacàcia del producte.

dimarts, 12 de juny del 2007

II sortida en lluna plena pel Delta


El passat mes de juny del 2006, organitzat per una colla d’amics i de forma voluntària, amb l’intencio d’oferir una sortida pel Delta de l’Ebre de manera diferent, vam pensar amb organitzar una sortida en lluna plena pel Delta de l’Ebre.

La sortida es va començar a la Casa de Fusta (davant al mirador), un cop tots preparats i havent menjat un entrepà amb anterioritat al mateix lloc vam començar la sortida en direcció a la Platja dels Eucaliptus, passant pel mirador de l’embut, vorejant arrossars, i finalment agafant el carril bici de la llacuna de la Tancada que ens portava tot seguit a la platja dels Eucaliptus, on després ens vam donar un bany amb lluna plena.

Vist que l’únic problema podien ser els mosquits, vam prendre mesures que ens van donar molt bon resultat, el clàssic repel•lent, però la nostra sorpresa ¡¡ sense cap ànim de fer publicitat, la crema del Natural Honey, tot i que s’havíem que és un autèntic repel•lent de la maleïda mosca negra també podem confirmar que aquell dia va ser el nostre autèntic repel•lent de mosquits, fins i tot vam dubtar de la seva existència ¡¡.

Finalment, vist que ens va anar tant be, i que no només volen tornar els repetidors si no que hi ha una bona colla de gent disposada a provar aquesta nova experiència al Delta, hem veig obligat personalment i amb l’ajuda dels meus amics més propers, a organitzar de nou aquesta sortida per al proper dissabte 30 de Juny.

La setmana vinent, i al mateix bloc, informaré de l’hora de sortida, el material aconsellable per agafar i del tema logístic recomanat per a portar a bon terme la sortida.

Esperem que aquesta II sortida en lluna plena pel Delta de l’Ebre , oberta a tothom qui vulgui participar, amics , familiars , no coneguts , etc, pugui arribar a ser una èxit de participació, i a la vegada, que l’any vinent es pugui organitzar de manera oficial, fins aviat ¡¡.

Nota: La sortida esta exempta de qualsevol assegurança, per tant, els qui organitzen l’activitat de forma voluntària i sense cap finalitat econòmica no es fan responsables dels danys a persones o desperfectes que puguin ocasionar les mateixes.

dijous, 7 de juny del 2007

XII Diada de la cirera a Miravet, 17 de juny del 2007




Activitats

11:00 horesInauguració de la mostra fotogràfica sobre la floració i la maduració de la cirera, a l’Arenal.
11:30 horesA la sala d’actes de l’Ajuntament, conferència a càrrec de na Carolina Reyes i na Fabiola Rivera,
tècniques en control de qualitat de CERIMA CHERRIES. Tema: Post Collita.
12:30 horesA l’Arenal, concurs de llançament de pinyols de cirera amb premis llépols pels guanyadors.
Animació musical de la festa a càrrec de LES ENFANTS.
14:00 horesDinar popular amb la tradicional paella gegant, pa, vi, aigua i postre
que enguany seran pastissets de Miravet. PREU: 7 euros.
L’arròs se servirà en una pitança típica de la nostra terrissa miravetana.
En acabar tornaran a animar la festa LES ENFANTS.
17:00 horesPresentació de les coques amb cirera participants en el concurs i,
tot seguit, valoració i degustació per part del jurat.
17:30 horesLliurament dels premis del concurs de coques de cirera i de llançament de pinyols.
A continuació es repartirà coca amb cirera i vi ranci per a tothom.
I enmig de la plaça, ball de la cirera amb el FENOMENON GRUP.

dimecres, 6 de juny del 2007

Festes de la plantada tradicional de l'arròs


Aquestos dies es celebren les tradicionals plantades d’arròs al Delta de l’Ebre, el proper dissabte 10 de juny es celebra al restaurant l’Estany, al mateix costat de la Casa de Fusta. Els actes començaran a partir de les 10.30 h amb l’arribada dels plantadors amb els carros i seguidament es repartirà coc per als assistents, seguidament es realitzarà la plantada, i tot seguit es realitzaran passejades amb carro per a tots els assistents que ho vulguin.

Per al següent cap de setmana, concretament el diumenge 17 de juny es celebrarà la plantada tradicional a l’Illa de Buda, amb aquest cas és una de les poques vegades que es deixa entrar al públic a l’Illa durant tot l’any, l’accés es podrà fer tant amb vaixell, sortint des del mateix port fluvial de Sant Jaume d’Enveja, o be amb cotxe fins a l’entrada a l’illa de Buda. Dintre de les activitats i el mateix dia es celebrarà un concurs de fotografia, on el mateix dia podreu sol•licitar un tríptic amb les bases per a presentar les fotografies.

divendres, 1 de juny del 2007

El pas de l'illa de Buda


Des que existeix, diversos propietaris de l'illa han hagut de salvar l'obstacle dels braços del riu Ebre que la separen de la resta del Delta (l'actual desembocadura i l'antic riu ,Migjorn) per poder accedir-hi. Hi ha documents i testimonis del pas que van introduir els últims propietaris de l'illa, la família Borés, que la va comprar l'any 1924. El pas, de caràcter privat, va permetre un important moviment de persones i càrregues arran de la transformació d'erms en camps d'arròs. Durant els mesos què hi havia més feina als arrossars, els colons i els jornalers vivien en casetes i barraques a la mateixa illa, molts d'ells eren procedents de Deltebre. El pas va estar al servei dels propietaris, encarregats de les finques i masovers, colons i treballadors de l'illa i va ser actiu a mitjans dels anys 90.

Font: Informatiu Soldo
Foto. Pas de barca de l'illa de Buda l'any 1957 (Soldo)

dilluns, 28 de maig del 2007

La migració dels ocells, curiositats.



Els ocells han mostrat una capacitat extraordinària per fer migracions de curts i llargs recorreguts, migracions que de vegades sorprenen per la distancia recorreguda i el seu tamany, com per exemple la Boscarla dels Joncás, que amb un tamany d’uns 13 cm pot arribar a volar sense alimentar-se fins a 4.300 Km.

Actualment al Delta de l’Ebre podem veure les aus estivals, que amb migracions que han realitzat des del continent Africà arriben al Delta de l’Ebre per passar un estiu més suau que a l’Àfrica. Les properes migracions es poden observar a la tardor, on les estivals marxen a passar un hivern més suau a l’Àfrica i seguidament ens visiten les aus del Nord d’Europa, que tot just han passat l’estiu a països on l’estiu no és tan calorós com a la península ibèrica, i a la vegada es quan es comptabilitzen el major nombre d’aus al Delta.

Dintre d’aquestes migracions hi han ocells que tenen les seves estratègies per realitzar el viatge, com per exemple els que migren de nit per evitar els depredadors, els que s’orienten per paisatges i els que s’orienten per constel•lacions, el sol o camps magnètics.

Foto: Josep Torta

dilluns, 21 de maig del 2007

L'ornitologia al Delta de l'Ebre


El Delta de l’Ebre és per excel•lència una de les millors zones d’Europa per a l’observació d’ocells, o com és diu últimament vaja, el birdwatching. Al Delta s’hi han observat prop de 340 espècies diferents, és a dir, el 60% del nombre d’espècies de tot Europa, per tant, aquest fet no passa per alt als amants de l’ornitologia.

No només és important el nombre elevat d’especies que s’han registrat al Delta, si no que també s’ha de tenir en compte l’estudi i nombre de població de cada espècie, com la gavina Corsa, on aquí al Delta nidifica el 70% de la seva colònia mundial, o com per exemple el bitó, no menys important pel poc nombre de la espècie, actualment amb perill d’extinció, potser la seva espècie depent de la població temporal al Delta?.

Tot i que per a l’identificació del nom d’un ocell a nivell mundial tenim un nom científic, també s’ha de tenir en compte el seu nom autòcton, com per exemple el Botiguer al blauet, el Cusi Sacs al Bec d’alena, les patxeres als martinets i esplugabous, i més noms autòctons que no deixen més que reafirmar la nostra riquesa i variant dialectal.

En fí, un món complexe i a la vegada interessant, per això, espero poder parlar-ne properament.

Foto: Josep Torta

dijous, 17 de maig del 2007

La Fira del Gourmet a Deltebre


El pròxim cap de setmana, els dies 19 i 20 de maig tindrà lloc la Fira Gastronòmica "Ebre Gourmet" , que és celebrarà al recinte Firal de Deltebre.

Els actes a realitzar son varis, des de degustacions de cuina a demostracions a carrec de restauradors de la zona i cuiners del territori. Per saber més informació detallada de l'horari, preus de degustacions i horari dels actes només cal visitar la web www.deltebre.net

dimarts, 15 de maig del 2007

Itinerari de les Olles



La bassa de les Olles és una de les llacunes més petites del Delta, amb una superfície de 54 ha, tot i que la zona protegida al seu voltant és de 379,74 ha.

L’itinerari recomanat comença a la Platja de l’Arenal (l’Ampolla). Abans de començar l’itinerari es aconsellable passar pel punt d’informació situat a la mateixa sortida de l’itinerari, i des d’on ens facilitaran un mapa detallat amb l’itinerari a seguir. El mateix tríptic informatiu ens ajuda a entendre millor les aus, ja que inclou una petita representació de les aus que podem veure tot seguit, i també, ens poden recomanar la longitud de l’itinerari a seguir, sempre depenen del temps disponible i si és vol fer a peu o amb bicicleta. En cas de voler realitzar l’itinerari en bici us poden facilitar el lloguer al mateix lloc de sortida.

El recorregut té una durada màxima de ½ jornada. A l’estiu s’aconsella portar beguda, tot i que també es recomanable portar roba lleugera o banyador, ja que l’itinerari que ens porta fins al Goleró va vorejant la mateixa platja.

dilluns, 14 de maig del 2007

La sembra de l’arròs


Tot i que aquest any la campanya de l’arròs va una mica amb retard, arriba el mes de maig, un mes que personalment es realitza una de les feines mes curioses del cultiu i a la vegada mes laborioses. Un cop el camp esta al nivell d’aigua ideal per a la sembra, el pagès comença a remullar la llavor, la finalitat?, que el gra d’arròs s’enfonsi pel seu propi pes un cop toqui l’aigua i no es quedi a la superfície, també, s’aprofita que la llavor comenci a treure les primeres arrels, d’aquesta forma s’accelera l’arrelament de la mateixa llavor.
A partir de la sembra comença el patiment, el pagès espera que l’arròs tingui una bona sortida, que es vegi un camp ben bonic, i que en cas de canvi de varietat d’arròs compleixi les expectatives.

diumenge, 6 de maig del 2007

Sortida en BTT per les llacunes.




El proper 26 de maig el Parc Natural del Delta organitza la sortida de les llacunes en BTT, aquesta sortida es realitza per a conèixer a fons les basses de l’Encanyissada i la Tancada, aprofitant la xarxa de carrils bici que connecten les dos llacunes.

El recorregut serà d’uns 30 Km, aproximadament, i es realitzarà tranquil•lament durant tota la jornada. La jornada inclou la visita a la Casa de Fusta, el mirador faunístic del Carreter, la Pantena, les antigues salines de Sant Antoni, el mirador de la Tancada, el mirador de l’Embut, el Través, etc. El recorregut estarà acompanyat per un guia/monitor del Parc Natural i vehicle de reforç.

Per a la sortida es recomana portar roba lleugera, crema solar i aigua. En cas de voler bicicletes per a realitzar el recorregut es poden llogar al mateix costat de la Casa de Fusta, a l’area de picnic del restaurant l’Estany (lloc de sortida).

Sortida: Dissabte 26 de maig, a les 10 h Casa de Fusta.
Foto: Punt d'informació Parc Natural i lloc de trobada de la sortida.

dimecres, 2 de maig del 2007

El mes de maig al Delta




Aquesta setmana comencen a inundar-se els camps, el paisatge canvia completament, el color blau de l’aigua, un cultiu que no deixa de ser el millor complement per a les zones de Parc Natural, de fet, actuen com a llacunes temporals per a les aus, un cultiu que s’adapta a les terres del Delta, terres salines i terres que antigament eren improductives, inhòspites, pantanoses, i que actualment formen un dels paisatges més atractius del territori. Un any més els camps s’inunden mentre els visitants contemplen la seva bellesa, en fi, una font d’ingressos i a la vegada un atractiu turístic per a la gent que visita el nostre Delta.

dijous, 26 d’abril del 2007

Expo Ràpita


La fira de Sant Carles de la Ràpita concentrarà els dies 28, 29 y 30 de Abril i 1 de Maig tota l’oferta i totes les novetats de la nàutica i la pesca a la XVII Fira Estatal Náutico-Pesquera i de Cultius Marins Expo-Ràpita.

Es tracta d’una fira de gran importància, des de l’any 1989 en que es va celebrar la 1ª edició davant l’absència de fires professionals d’aquesta temàtica al Mediterrani, 17 anys desprès Expo-Ràpita s’ha convertit amb un referent del mon de la pesca, tant a nivell territorial com nacional.

Expoebre 2007

La 63a edició d'Expoebre obrirà portes dissabte 28 d'abril a dos quarts d'onze del matí, i tindrà dos espais clarament diferenciats. Un més lúdic, d'accés gratuït; i el propi recinte firal amb la majoria d'expositors. Aquest espai, que inclourà el pavelló, serà de pagament amb un preu de 2,10 euros d'entrada general, 1,05 euros pels jubilats, i gratuïta pels nens fins a set anys. No obstant això, amb motiu de l'estrena del pavelló, dissabte serà jornada de portes obertes i, per tant, gratuït durant tot el dia.

Tot i que el recinte firal compta amb una superfície total de 74.500 metres quadrats, l'espai net ocupat serà de 15.350, dels quals 2.250 seran coberts. Pel que fa als expositors, el 33% provenen de Tortosa, un 21% de la resta de les Terres de l'Ebre, el 9,30% de la resta de la demarcació de Tarragona, un 22,5% de la resta de Catalunya, un 13,70% d'altres punts de l'estat espanyol; i tan sols un 0,50% de la resta d'Europa.

Amb motiu del trasllat d'Expoebre al recinte firal de Remolins, l'Ajuntament de Tortosa ha habilitat més de 2.000 places d'aparcaments a tota la ciutat, i una línia d'autobús gratuït per arribar a la fira.

Text: La veu de l'Ebre

dimecres, 25 d’abril del 2007

Fira de la Terrissa de la Galera



Aquest proper dia 28 d’abril i fins l’1 de maig torna a celebrar-se la ja tradicional fira internacional de la terrissa i la ceràmica de la Galera, fira que cada cop ens sorprèn tant amb el nombre de visitants com la professionalitat dels mateixos expositors.

dimarts, 24 d’abril del 2007

El mes d’abril al Delta




Els pagesos, tot i que aquestes setmanes passades el temps no ho va permetre per la pluja, estant treballant el camp, passant els cultivadors, tirant l’adob, i finalment nivellant el camp per a que quedi el més uniforme possible. També s’ha de dir que a hores d’ara l’any passat ja veiem alguns camps plens d’aigua, però per les causes dites anteriorment no s’espera que els canals porten l’aigua fins a principis de maig, ja que el temps a retardat aquesta campanya de sembra. Esperem que aquestos retards no fagin variar la producció de l’any 2007, que esperem que sigui una molt bona collita, bona sort arrossaires ¡¡.

dimecres, 18 d’abril del 2007

Sabies que...? (II)


És possble que el primer arròs es cultivés a l'est i sud de l'Àsia fa uns 10.000 anys. També l'any 2002 s'estima que els arrossars ocupaven quasi 1,5 milions de Km2 de terreny. La majoria d'aquests camps es troben a l'Àsia (1,3 milions de Km2).

Els ciéntifics creuen que existeixen 140.000 varietats d'arròs cultivat, però ningú sap el nombre exacte. L'arròs i els seus productes derivats s'utilitzaven per fer palla i corda, paper, vi, galetes seques, cervesa, cosmètics, i a Amposta utilitzen la clofolla com a un dels elements per a la fabricació de material d'embalatge.

diumenge, 15 d’abril del 2007

Sabies que...?


A finals dels anys 90, la producció mundial de l'arròs havia arribat als 400 milions de tones de gra sense clofolla. Els països en desenvolupament representen el 95% d'aquest total, només la Xina i l'Índia aporten més del 50%. Els sistemes de producció bassats en l'arròs i la seva corresponent manipulació post-collita donen feina a quasi 1.000 milions de persones de les zones rurals als països en vies de desenvolupament.

Amb el cas del Delta de l'Ebre acpara el 24% de la superficie destinada al cultiu de l'arròs a Espanya. Les priemres dades que es tenen del cultiu de l'arròs al Delta daten de l'any 1697, data de la qual tenim constància d'una petita plantació a la Carrova.

dilluns, 9 d’abril del 2007

Desembassament de Mequinensa




Aquesta ultima setmana hem tingut un nou atractiu a les Terres de l’Ebre, l’augment de cabdal a sorprès no només als habitants del territori si no als mateixos visitants que han visitat les nostres terres coincidint amb la Setmana Santa. També, i llevat dels efectes negatius que han patit algunes empreses de serveis turístics i que no els ha permès realitzar les activitats amb normalitat com els transbordadors, creuers, esports d’aventura, etc, , voldria remarcar els efectes positius que aporta un desembassament al Delta de l’Ebre com els d’aquests últims dies. Excepte alguns casos “extrems”, tots sabem que el riu a d’arribar de forma natural a la seva desembocadura, ja que en cas contrari la subsistència del Delta esta en perill. Tot i que aquest cabdal d’aquesta setmana, amb 2.040,86 de màxima el dia 3/04/07 a les 13h, s’ha de tenir en compte que l’estiu s’apropa, i per tant, tots aquells que només s’assabenten quan passen 2.040, 86 metres cúbics per segon a una data concreta, també se’ls ha d’informar de la mateixa forma i seguidament que ho fessin públic quan l’Ebre esta a un cabdal sota mínims a l’estiu, i cosa cada vegada més habitual gran part de l’any.

Per finalitzar, només recordar que l’Ebre no mort a la seva desembocadura, si no que allí es on comença el seu treball, la de donar vida al Delta de l’Ebre, una lluita constant entre aigües salades i dolces, lluita cada cop més angoixant per mantenir aquestes 32.000 hectàrees que ens queden i que milers de persones van treballar i fins i tot alguns van morir treballant-lo, i el lloc on avui dia hi viuen milers de persones que l’estimen.

dilluns, 2 d’abril del 2007

Els passos de barca al Delta


El primer pas de barca que trobem actualment al Delta de l'Ebre, un cop s'ha passat l'illa de Gràcia, és el de la família Garriga. El pas comunica la partida de Jesús i Maria amb la via principal que creua el nucli urbà de Sant Jaume d'Enveja, lloc on l'Ebre és més estret que en els altres dos passos de Deltebre.
El barquer Telesforo Garriga Abarcat, nascut a Tivenys però habitant de Jesús i Maria, presentava una instància al Ministeri de Foment en data 1 de juny de 1898, per tal d'aconseguir l'autorització oficial de pas. Des de feia temps utilitzava barques per passar la gent que anava a treballar als arrossars del Delta dret. La concessió se li otorga el juliol de l'any següent, amb data 22 juliol de 1899.

Foto: Riu Ebre

dijous, 29 de març del 2007

Taller d'espelmes amb cera verge d'abella


El parc natural dels Ports, organitza per al proper dia 6 d'abril un taller sobre l'elaboració i pràctica amb una tècnica tradicional. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Taller d'Artesania en cera Casa Pallarès i Guies del Port. mes info al 676 30 80 21.

Data: Divendres dia 6 d'abril
Horari taller: 18.30h. a 20.30h.
Trobada: Plaça Catalunya (Arnes)

dijous, 22 de març del 2007

El Delta de l’Ebre, plató de primera




El Delta de l’Ebre s’ha convertit darrerament en un plató natural de primera. La riquesa natural, paisatgística i l’encant de les seves poblacions no ha passat per alt productores i localitzadors, tant de l’àmbit publicitari com del documental i cinematogràfic. Els exemples que van portar més expectació darrerament van ser el rodatge de la pel•lícula Sahara, amb actors com Penélope Cruz i Mathew McConaughey, i rodatge que va portar molta expectació per la seva magnitud logística.

La Punta del Fangar també va ser l’escenari escollit pel grup irlandès U2 per rodar el videoclip “Vértigo”, realitzat els dies 14 i 15 de setembre de l’any 2005, això si, amb el més estricte secretisme a causa de la por per les aglomeracions.

També podríem incloure alguns rodatges més, tot i que no han tingut el mateix ressò que els anteriors, de totes maneres hi ha un ventall de espots publicitaris, com de cotxes, moda, begudes, etc, fins i tot l’altre dia llegint la premsa escrita i observant concretament una publicitat que no diré el seu títol ni marca , vaig reconèixer el moll de fusta que hi ha al Trabucador com a imatge de fons.

Per acabar, i un dels rodatges que s’ha realitzat últimament al Delta de l’Ebre (febrer)i amb la finalitat de trobar un paisatge Africà de fons, era un spot de publicitat que properament podrem veure a la televisió, el rodatge té la finalitat de donar ajudes per a l’adopció de nens per part d’una entitat bancària , amb aquest cas, el rodatge es va realitzar a la sortida del mateix col•legi que hi ha al Poble Nou del Delta, tal com es veu a la foto superior.

dissabte, 17 de març del 2007

El Poble Nou del Delta (II)


El 12 d’abril de 1957 un decret constituïa el poble en una entitat menor, el que avui anomenem entitat descentralitzada, pertanyent a Sant Carles de la Ràpita, un fet sobre el qual Amposta mai no va estar conforme, cosa que es va aconseguir amb el pas del temps, segons uns motius al·legats per la capital del Montsià. Actualment esta dirigit per una alcaldessa pedània dependent de l’Ajuntament d’Amposta. Els títols en mà els va donar el general Franco a Sant Carles de la Ràpita en temps del governador Labadie Otermín i encara que, oficialment no consta que Franco visités mai el Poble Nou.

El que era aleshores vicesecretaria d’Obres Sindicals, d’on depenia la delegació de l’institut de Colonització, Eduardo Serres, m’explicà quan de la Ràpita el portaven a Amposta, Franco va dir, “¿ Donde está este pueblo que lleva mi nombre? Quiero verlo”.
Quan el van portar allí quasi no hi havia ningú perquè es trobaven encara a Sant Carles de la Ràpita o d’altres havien anat a Amposta, però Franco va baixar al poble.


Tot seguit, l’ajuntament d’Amposta demanant la capitalitat de Villafranco del Delta s’inicià el 1957 i van haver de passar 12 anys i sis mesos perquè els estaments oficials rectifiquessin el famós decret del 12/04/1957 gràcies al recurs núm.8.439 de l’Ajuntament d’Amposta contra el Ministeri de Governació, normalitzant-se tot a través d’un escrit de 22 de gener de 1972.

dimecres, 14 de març del 2007

El Poble Nou del Delta (I)


Els visitants que avui gaudeixen de la tranquil•litat i d’altres peculiaritats del Delta de l’Ebre, van a Poble Nou a veure els seus carrers enjardinats, les cases típiques amb un pati interior dintre, i com no a probar la gastronomia del Delta a algun dels seus restaurants, però, quina història hi ha darrera d’aquest poble?.

Poble Nou es va denominar Villafranco del Delta, que fou creat per l’Institut Nacional de Colonització i que l’objectiu de la seva creació era la residència per als agricultors que treballaven els arrossars de tota aquella àrea que ocupava una part dels termes municipals de Sant Carles de la Ràpita i d’Amposta. Però els canvis de les comunicacions, de les maquinàries i de la vida en general, han canviat també la fisonomia del taranna del que avui és Poble Nou del Delta.

Les referències més antigues de la zona són del segle XVI i parlen sobre la pesca, l’aprofitament de la sosa i sobre les pastures dels ramats que per mitjà de lligallos baixaven a hivernar des de les muntanyes.

El 1952 es van iniciar les instal•lacions d’una xarxa de desguassos i camins , Aixi com dels edificis que havien de ser enllestides el 1957. Una vegada sanejada aquella zona fou distribuïda entre 97 famílies de colons i va ser batejada amb el nom de Villafranco del Delta que la Generalitat de Catalunya, ja en la democràcia, canvià el nom pel de Poble Nou del Delta, malgrat que el canvi de nomenclatura no els hi va agradar a algunes persones.
Font: Antoni Panadès

dilluns, 5 de març del 2007

Illa de Buda (II)




El nom de l’illa sempre ha estat un misteri , llegendes i històries que el mateix nom ja engresca al seu estudi antropològic.

Una de les referències mes curioses la vaig llegir a un retall d’una edició que es va publicar a un diari del País Basc o Astúries, l’any 1925. A continuació us adjunto l’article que fa referència al nom de l’Illa.

¿De donde le viene el nombre?, confieso mi ignorancia. Según conjeturas de los isleños, recogidas por el P.I. Sala, alude al hecho de haber encontrado allí los tortosinos a unos chinitos náufragos, que al orar repetían constantemente la palabra “buda”.

Desconec la base científica d’aquest article, tot i que el que hem va cridar més l’atenció va ser la manera amb la que anomenaven els xinesos, “chinitos naufragos”, segurament responia a una inexistència total de globalització social que avui dia tenim, o sigui que en aquells temps, l’any 1925, ¡¡ el més normal !!, amb prou feines es desplaçaven per aquest Delta com per anar a conèixer les amèriques i països asiàtics o a l’inversa ¡¡ .

Una altra versió és el significat que bé de l’àrab antic, que significaria illa petita o llunyana.

I finalment, i una de les que tenen més credibilitat és la del nom de la Boga, planta molt comuna a les llacunes a l’illa abans de la seva transformació agrícola. El Delta de l’Ebre va ser zona de dialecte mozàrab; encara que buda hagi donat al català boga, la “d” es conserva intacta en mozàrab i a vegades conserva també la “u”.

dimecres, 28 de febrer del 2007

Crema de vegetació controlada


Aquesta setmana s’han iniciat les cremes controlades de vegetació al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb el cas d’ahir es va realitzar a un sector de la llacuna de l’Encanyissada. Aquestes cremes controlades es realitzen cada any amb la finalitat de realitzar una neteja del senillar, ja que aquesta vegetació té molta facilitat per a escampar-se , i a l’hora, pot desplaçar altres espècies vegetals. La feina es realitza per sectors i de forma anual, d’aquesta manera s’evita el posar en perill espècies que tenen el seu habitat a una mateixa zona, i a la vegada realitzant-se el mes de febrer, l’adient per a poder realitzar-ho. Les cremes estan dirigides per un cos d’agents rurals especialitzats amb la crema de matolls i vegetació en general.

dimarts, 27 de febrer del 2007

El far del Fangar


Situat a la punta del Fangar, es va il•luminar per primera vegada l’1 de novembre de 1864, amb un aparell catadiòptric de 6è ordre. Aixecava el pla focal i 8 metres sobre el terreny- Tot i que no corresponia per la poca importància de l’aparell, era atès per dos torrers en atenció a l’aïllament del lloc, l’edifici era de ferro, muntat sobre sis columnes, i per això les habitacions eren petites i insuficients per a cap matrimoni amb fills, la qual cosa va obligar a construir una barraca per fer les tasques domèstiques. Els torrers eren abastits, en carro, dos vegades per setmana. A l’aïllament i a la inhospitalitat del lloc cali afegir les periòdiques inundacions del lloc. Aquestes difícils condicions el feren candidat preferent per automatitzar-lo i suprimir el personal, cosa que va succeir l’abril de 1929. Va ser substituït l’any 1972, quan va entrar en funcionament una nova ballisa: una torreta de ferro de 8 metres d’altura. Pintada amb franges negres i blanques. Poc després, noves exigències de més abast determinaran l’execució de l’actual far, una torre de formigó de 20 metres d’altura i 3 metres de diàmetre exterior, i que és el far de la imatge superior.

dimecres, 21 de febrer del 2007

Carta sobre el Delta “el Dominical”


El mes de gener passat, i llegint el suplement del diari “el dominical”, hem va sorprendre una de les cartes que es van publicar a l’apartat de viatges . La causa de la meva sorpresa va ser principalment el seu títol, el Delta de l’Ebre, però un cop vaig llegir-la , només feia que ratificar una realitat que crec que de tant en tant l’hauríem de llegir per acabar de creure’ns el lloc on vivim, en fi, encara que segurament no coneixeré mai a l’autora de la carta i ni tan sols arribarà a llegir mai el meu bloc, gràcies per escriure aquesta carta que tot seguit adjunto.

El Delta de l’Ebre

Cels blaus, flamencs reposant i un mar de fons. No és cap terra llunyana, n’hi ha prou d’anar al Delta de l’Ebre. Els d’aquesta terra diuen que van al western quan hi entren. La veritat és que el paisatge és de pel•lícula. En silenci absolut vam poder veure aquests flamencs cap cot. Alguns estenien el seu plomatge i es tornaven rosats. El silenci era impressionant. Després vam caminar per carreteres guanyades a la sorra. Les onades eren de tardor. Vam descansar en un dels miradors. Llàstima dels plàstics que de tant en tant es veien a l’aigua. Després vam dinar anguila i una paella. Exquisideses de la zona. No és necessari estar en un avió 12 hores per arribar al paradís.

Aina Reverter (Girona)