Pàgines

dilluns, 22 de desembre del 2008

El poblament del Delta de l’Ebre




El poblament del Delta de l’Ebre no comença fins al segle XVIII, majoritàriament per colons que arriben a la zona i que a la vegada anà lligat a l’explotació de la sosa. La major part de les vivendes eren barraques, bàsicament disperses sense forma cap nucli, l’exemple és la inexistència d’un nucli ben format a tot el Delta excepte Amposta, que l’any 1719 consta amb un poblament de 358 persones. Aproximadament no es fins a l’any 1825 quan el Delta comença a establir-se de forma permanent un nombre d’habitants considerable, la Cava i Jesús i Maria ja comencen a tenir una estructura urbana i un poblament de 329 habitants, Sant Jaume 173, Camarles 87, Sta. Maria de l’Aldea 81, Sant Carles de la Ràpita 874 i Amposta augmenta amb 1.255 habitants, per tant, les xifres indiquen que la població permanent del Delta es anterior a l’introducció de l’arròs.

L’any 1850 hi ha un estudi del “plan de riegos del Delta del Ebro”, que fa referència als usos del sol abans de l’introducció de l’arròs, els terrenys deshabitats i sense conreus eren la tònica general, el conreu de secà ocupava 1649 hectàrees , terrenys pantanosos i basses 9402 hectàrees, sense conreu 17843 hectàrees, i el conreu de regadiu era molt poc, 1118 hectàrees, terrenys situats a la vora del riu i que aprofitant que hi havia poca salinitat a causa d’una major elevació conreaven l’horta, camps que eren regats per sínies que extreien l’aigua dolça del riu.

Informació extreta del llibre l'impacte de l'arròs al Delta de l'Ebre (Emeteri Fabregat).

divendres, 12 de desembre del 2008

El sorteig per a pescar a les basses del Delta (II)



El sorteig que dona dret a accedir a les llacunes es realitza el dia 29 de juny, festivitat del Patró de Sant Pere a la Ràpita, el mètode de sorteig es curiós, quatre “bombos”, tantes com llacunes de pesca, i tantes boles com associats hi han a la cofradía, 850 aproximadament, cadascú amb el seu número i sobretot, el seu mal nom, lo Garrut, lo Guapo, lo Rap, etc, els agraciats son 10 per cada llacuna, excepte l’Encanyissada, que per les seves dimensions hi hauran 12 pescadors en total. La temporada de pesca comença el 15 d’octubre fins al 15 de març. Els últims anys, s’ha vist clarament la tendència a la baixa de les captures, una evidencia clara son les 112 tones de 1984 davant les 250 de temporades anteriors.

dimecres, 10 de desembre del 2008

La pesca a les llacunes del Delta (I)



La pesca a les basses del Delta es una tradició que es realitza des del segle XII, per tant, es un tradició molt arrelada al Delta. Les costums que envolten tant el sorteig, les arts de pescar, com l’organització del treball podríem dir que no han variat gens ni mica, l’únic que podríem dir que ha canviat és el mètode de desplaçament a les mateixes llacunes, cosa que ha permès un cop acabada la pesca passar la nit a casa. Els avantpassats, i a causa del mal estat de les carreteres i la falta d’un medi de locomoció com un simple cotxe, obligava als pescadors a quedar-s’hi bona part de la temporada de pesca a les casetes que hi havien situades a tocar de les llacunes.

Avui dia, i tal com es realitza fent des del segle XII, gracies a un ordre reial, la cofradía de pescadors de Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita i els seus 850 associats son els que tenen el dret per mig d’un sorteig tradicional de la pesca de totes les llacunes del Delta, L’encanyissada, la Tancada, el Canal Vell y la Goleta o Bassa de les Olles.

Continuarà…

dijous, 4 de desembre del 2008

Millora de la carretera al Poble Nou del Delta II


El passat mes de setembre i tal com vaig ficar al bloc es va eixamplar l’asfalt d’un tram de la carretera del Poble Nou a Sant Carles de la Ràpita, un tram que havia portat als habitants de Poble Nou a fer algunes manifestacions tallant la mateixa carretera i que jo mateix, un cop asfaltat, vaig voler alertar del perill per falta d’una vorera a algunes parts del tram.

Per tant, i veient que aquest problema s’ha solucionat parcialment he volgut donar constància de la millora i eixample de les voreres, ja que significava un perill considerable per als cotxes a una carretera de per si estreta.