Situat a la punta del Fangar, es va il•luminar per primera vegada l’1 de novembre de 1864, amb un aparell catadiòptric de 6è ordre. Aixecava el pla focal i 8 metres sobre el terreny- Tot i que no corresponia per la poca importància de l’aparell, era atès per dos torrers en atenció a l’aïllament del lloc, l’edifici era de ferro, muntat sobre sis columnes, i per això les habitacions eren petites i insuficients per a cap matrimoni amb fills, la qual cosa va obligar a construir una barraca per fer les tasques domèstiques. Els torrers eren abastits, en carro, dos vegades per setmana. A l’aïllament i a la inhospitalitat del lloc cali afegir les periòdiques inundacions del lloc. Aquestes difícils condicions el feren candidat preferent per automatitzar-lo i suprimir el personal, cosa que va succeir l’abril de 1929. Va ser substituït l’any 1972, quan va entrar en funcionament una nova ballisa: una torreta de ferro de 8 metres d’altura. Pintada amb franges negres i blanques. Poc després, noves exigències de més abast determinaran l’execució de l’actual far, una torre de formigó de 20 metres d’altura i 3 metres de diàmetre exterior, i que és el far de la imatge superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada