Pàgines

dimecres, 21 de febrer de 2007

Carta sobre el Delta “el Dominical”


El mes de gener passat, i llegint el suplement del diari “el dominical”, hem va sorprendre una de les cartes que es van publicar a l’apartat de viatges . La causa de la meva sorpresa va ser principalment el seu títol, el Delta de l’Ebre, però un cop vaig llegir-la , només feia que ratificar una realitat que crec que de tant en tant l’hauríem de llegir per acabar de creure’ns el lloc on vivim, en fi, encara que segurament no coneixeré mai a l’autora de la carta i ni tan sols arribarà a llegir mai el meu bloc, gràcies per escriure aquesta carta que tot seguit adjunto.

El Delta de l’Ebre

Cels blaus, flamencs reposant i un mar de fons. No és cap terra llunyana, n’hi ha prou d’anar al Delta de l’Ebre. Els d’aquesta terra diuen que van al western quan hi entren. La veritat és que el paisatge és de pel•lícula. En silenci absolut vam poder veure aquests flamencs cap cot. Alguns estenien el seu plomatge i es tornaven rosats. El silenci era impressionant. Després vam caminar per carreteres guanyades a la sorra. Les onades eren de tardor. Vam descansar en un dels miradors. Llàstima dels plàstics que de tant en tant es veien a l’aigua. Després vam dinar anguila i una paella. Exquisideses de la zona. No és necessari estar en un avió 12 hores per arribar al paradís.

Aina Reverter (Girona)

1 comentari:

An ha dit...

Sí senyor!!!

Lo Delta és lo nostre PARADÍS TERRENAL, però està malaltet i hem de fer entre tots per curar-li i cuidar-lo MOLTíSSIM!!!

I certament, és una mica trist que de vegades haiguen de vindre de fora per fermos donar conte de lo que tenim!!! Quina llàstima xeic!!!