Millora de la Carretera de Poble Nou a St. Carles de la Ràpita

Aquesta setmana passada es va “alquitranar” la carretera de Sant Carles de la Ràpita en direcció a Poble nou el Delta, en aquest cas només la part que pertany al municipi de Sant Carles de la Ràpita, o sigui fins al pont on hi ha la pantena de l'Encanyissada, per tant queda pendent el tram que pertany al municipi d'Amposta. La millora d'aquest tram ha acabat per satisfer les queixes dels veïns de Poblenou que desprès d'alguns anys de queixes veuen com es millorà un vial on als estius hi ha molta afluència de turismes. Encara que no en la seva totalitat, s'ha de tenir en compte que tot i que s'ha repujat el nivell de la carretera i s'ha eixamplat una mica és aconsellable estar atent amb la vorera, ja que actualment hi ha un desnivell que si el pneumàtic surt de l'asfalt és casi bé impossible adreçar el cotxe i pujar al vial, per tant, tot i que s'ha millorat no deixa de ser aconsellable estar atent.

El tram comprès a la sortida d'Amposta en direcció Sant Jaume d'Enveja també té unes característiques similars una vegada es va millorar l'asfalt, de moment ja han sortit alguns vehicles de la carretera per les mateixes circumstàncies, o sigui que tal com diem aquí, quatre ulls ¡¡.

Nous miradors al Garxal

A la llacuna del Garxal s'ha instal•lat un nou mirador (hide), per a l'observació dels ocells, en concret a l'itinerari de 1,5Km que voreja la mateixa llacuna i situat entre el ja existent i el far del Garxal. El mirador es molt semblant al que hi ha instal•lat al costat mateix, però amb una perspectiva diferent, personalment crec que ofereix una vista mes propera de la llacuna. També esta amb obres el tram fluvial compres entre el càmping l'Aube fins on abans estava situat el restaurant el Galatxo (Far del Garxal), i justament el lloc on s'instal•larà properament el nou mirador de la desembocadura, pel que fa a la situació i vistes poden ser espectaculars. Aquestes actuacions, com les del nou passeig que vorejaran el riu fins al Garxal i els nous miradors permetran gaudir encara mes d'aquesta zona.

Foto: Pasasrel.la nova al costat del riu (Càmping Aube)

Sabíeu que…..

Les espècies de ratpenats europeus son insectívores, només trobem una espècie que menja fruita i una altra que ho fa menja algun ocell a vegades, o sigui que no en hi ha cap que s’alimenta de sang com diu la llegenda.

Un únic ratpenat pot menjar de 500 a 1.000 mosquits al dia, imagineus quin benefici aporta als habitants del Delta, per tant aneu multiplicant, 100 individus es poden menjar al voltant de 75.000 mosquits.

A l’hivern, quan no hi ha insectes, els ratpenats no tenen menjar, per tant han d’estalviar energia i hivernen. Així la seva freqüencia respiratòria (de 4-6 segons pot passar a no respirar durant 60 o 90 minuts).

A l’hora del descans es pengen del revés, d’aquesta forma els arriba sang i per tant oxigen al cervell, fet molt important quan hivernen i tenen un metabolisme molt lent.

Per últim i en cas de que us mossegui un ratpenat, aquí teniu algunes mesures preventives, renteu-vos la ferida amb aigua i sabó (no amb alcohol) i aneu a un centre mèdic, si pot ser amb l’animal que us ha mossegat ficat dins un pot foradat.

Foto: fotonatura.org

Les festes a l’illa de Buda II

La primera part de les festes de l’illa de Buda varem comentar la imaginació que tenien per celebrar les festes de l’illa, la seva publicitat, etc, i aquesta segona part voldria comentar-vos alguns dels actes tan curiosos com els que detallo a continuació.

“Primer partido del torneo triangular de futbol eliminatorio, entre los potentes equipos la Peña CAMIONETA y peña CAMANY”, però el que hem fa gracia i clar, normal en aquells temps, és els noms de l’alineació, Rastoco, Blancanieves, Panchito, Patrones, Caseret, Carbó, i més que hem deixo de nombrar d’una llista llarga.

Despres també realitzaven l’activitat de tir al plat, “tomarán parte todos los tiradores de la isla , disputandose un gran trofeo donado por D. Victor Noche, al último clasificado se le prestarán 1000 pesetas, para que se compre cartuchos y se entrene en vista a los concursos del año que viene”.

“ Como final de fiesta se disparará una gran barraca de fuegos artificiales en el centro del río Ebro desde el llaud “Mary Juana”. Imagineu-se avui dia fer uns focs artificials a sobre un llaud, quina paperassa ens tocaria fer, ¡¡ a part de que no ens donarien el permís clar ¡¡, en fi, tenien una altra manera de viure, amb les seves misèries d’aquell temps i mals de caps (amb raó), però crec que amb uns valors humans diferents o millors pot ser que els d’ara.

Comença la sega de l'arròs

Aquesta setmana comencen a segar-se els primers camps d’arròs, una sega que recull uns 120 milions de quilos d’arròs cloaca i que una vegada passen per la molturació es converteixen en
uns 70 milions de quilos d’arròs blanc apte per al consum.

La producció al Delta de l’Ebre significa el 98,5% del total de producció de Catalunya i el 20% d’España. Al Delta de l’Ebre es cultiven principalment les varietats Bahía, Senia, Tebre , Bomba, que són arrossos de gra semillarg i rodó , que es caracteritzen pel seu gran poder d’absorció dels sabors.`

Esperem que aquest any el temps acompañe i permeti segar amb tranquilitat els agricultors

Una tempesta amb vent i aigua malmet alguns jornals d’arròs al Delta

El diumenge a la nit passat i a causa d’una tempesta amb vent i aigua va fer que moltes finques d’arròs del marge dret del Delta es veiessin afectades per la tempesta (localitzada).

Les tempestes, especialment les que porten aigua i vent son temudes pels pagesos del Delta, ja que la planta de l’arròs una vegada ben granat i madurat si es tomba a conseqüència del pes del grà i l’aigua que absorbeix el mateix amb el fort vent, acaba caient al terra i per tant al cap d’uns dies es podreix el grà baix l’aigua.

Jordi Margalef, de l'empresa Agroarroz, comenta que " tot i que la tempesta no ha fet molt mal generalitzat, el que mes s'ha vist afectat es la varietat Bomba, varietat mes alta del normal i mes sensible a aquestos fenomens climatològics".

Esperem que aquestes setmanes vinents el temps no faci de les seves i que la sega de l’arròs d’aquest any, amb la pujada de preu que diuen (de moment), acabi beneficiant l’agricultor en aquestos temps de crisis.